Balena blava

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Balena blava[1]
Balena blava adulta a l'est de l'oceà Pacífic.
Balena blava adulta a l'est de l'oceà Pacífic.
Comparació amb un humà.
Comparació amb un humà.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Subordre: Mysticeti
Família: Balaenoptiidae
Gènere: Balaenoptera
Espècie: B. musculus
Nom binomial
Balaenoptera musculus
(Linneus, 1758)
Distribució de la balena blava.
Distribució de la balena blava.
Subespècies
  • B. m. brevicauda Ichihara, 1966
  • ?B. m. indica Blyth, 1859
  • B. m. intermedia Burmeister, 1871
  • B. m. musculus Linnaeus, 1758

La balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany al subordre dels misticets. (Mysticeti).[3] Amb més de 32,9 metres de llargada i 172 tones[4] o més en pes, és la balena més gran i es creu que és l'animal més gran que mai ha existit.[5]

Llarg i esvelt, el cos de la balena blava és d'un color gris blavós al dors, i d'un color més clar a la part de sota.[6] Hi ha com a mínim tres subespècies: B. m. musculus, que habita al nord de l'Atlàntic i del Pacífic; B. m. intermedia, que habita a l'oceà Antàrtic i B. m. brevicauda (també coneguda com la balena blava pigmea), que es troba a l'oceà Índic i al sud de l'oceà Pacífic. B. m. indica, que es troba a l'oceà Índic, podria ser una altra subespècie. Com altres espècies de balena, la seva dieta consisteix de petits crustacis coneguts com a krill.[7]

Les balenes blaves van abundar als oceans fins el principi del segle XX. Durant 40 anys van ser caçades fins que gairebé es van extingir. El 1966 se'n va prohibir la caça. Un estudi del 2002 estimava que hi havia de 5.000 a 7.000 balenes blaves arreu del món[8] localitzades en com a mínim cinc grups.[9] Abans de la caça de balenes la població més gran estava a l'Antàrtida, amb aproximadament 239.000 exemplars.[10] Actualment queden concentracions molt més petites (al voltant de 2.000) al nord-est de l'oceà Pacífic, de l'Antàrtida i de l'oceà Índic. També hi ha dues concentracions al nord de l'Atlàntic i com a mínim dues a l'hemisferi sud.

[edita] Mida

Esquelet d'una balena blava

La major criatura coneguda de l'època dels dinosaures és l'Argentinosaurus de l'era Mesozoica, amb un pes estimat d'unes 90 tones. Hi ha alguns dubtes sobre quin és l'exemplar de balena blava més gran conegut. La major part de les dades són d'exemplars caçats per baleners a l'Antàrtida durant la primera meitat del segle XX i van ser realitzades per baleners no massa acostumats a les tècniques de mesura zoològica. Els exemplars més grans enregistrats són dues femelles que mesuraven 33,6 i 33,3 metres respectivament, encara que aquestes dades poden ser no exactes; la balena més gran que s'ha mesurat amb criteris científics pel Laboratori Nacional de Mamífers Marins dels Estats Units feia 29,9 metres de longitud, aproximadament la mateixa longitud d'un avió Boeing 737 o tres autobusos britànics de doble pis.

El cap d'una balena blava és prou gran com per encabir-hi una cinquantena de persones dretes a la seva llengua. El seu cor és aproximadament de la mida d'un cotxe petit, i un nadó podria nedar dins de les seves artèries. Durant els primers set mesos de vida, una cria de balena blava beu aproximadament 400 litres de llet cada dia i fins a 70 litres diaris d'aigua, creix a un ritme de 90 kg cada dia. En néixer, el seu pes és d'uns 1.400 kg, gairebé com un hipopòtam adult.

És força complicat pesar una balena blava justament per la seva gran mida. Moltes de les balenes caçades pels baleners no s'han pesat senceres, sinó que han estat tallades en peces de menor mida abans de ser pesades. Això fa que no es pugui estimar el pes total de la balena, com a conseqüència de la pèrdua de sang i d'altres fluids. Malgrat això, mesures de 150 a 170 tones s'han enregistrat en exemplars de 27 metres de longitud. Els exemplars d'una mida de 30 m es considera que han de pesar més de 180 tones. La major balena mai mesurada per científics era una femella que pesava 177 tones.

[edita] Multimèdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Balena blava

[edita] Referències

  1. Mead, James G., and Robert L. Brownell, Jr.. Wilson, D. E., and Reeder, D. M. (eds): Mammal Species of the World, 3rd edition. Johns Hopkins University Press, 16-11-2006, 725. ISBN 0-8018-8221-4. 
  2. Balaenoptera musculus. IUCN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN (anglès), edició 2008, consultada el 7 d'octubre de 2008.
  3. «American Cetacean Society Fact Sheet - Blue Whales». [Consulta: 20 de juny de 2007].
  4. «Animal Records». Smithsonian National Zoological Park. [Consulta: 29-5-2007-].
  5. «What is the biggest animal ever to exist on Earth?». How Stuff Works. [Consulta: 29-5-2007].
  6. FI - Species fact sheets. Fisheries and Aquaculture Department, Food and Agriculture Organization.
  7. Jason de Koning and Geoff Wild. «Contaminant analysis of organochlorines in blubber biopsies from Blue Whales in the St Lawrence». Trent University, 1997. [Consulta: 29-6-2007].
  8. «Assessment and Update Status Report on the Blue Whale Balaenoptera musculus» (PDF). Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada, 2002. [Consulta: 19-4-2007].
  9. Alex Kirby, BBC News. «Science seeks clues to pygmy whale», 2003. [Consulta: 21 d'abril de 2006].
  10. T.A. Branch, K. Matsuoka and T. Miyashita. «Evidence for increases in Antarctic blue whales based on Bayesian modelling». Marine Mammal Science, vol. 20, pàg. 726–754.
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.