Balena franca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Balenes franques
Eubalaena australis

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Subordre: Mysticeti
Família: Balaenidae
Gènere: Eubalaena
Gray, 1864
 Eubalaena glacialis  Eubalaena australis  Eubalaena japonica
  •  Eubalaena glacialis
  •  Eubalaena australis
  •  Eubalaena japonica
Espècies
Sinònims
  • Baloena Robineau, 1989
  • Halibalaena Gray, 1873
  • Hunterius Gray, 1866
  • Hunterus Gray, 1864
  • Macleayanus Marschall, 1873
  • Macleayius Gray, 1865
Espècie tipus
Balaena australis
Desmoulins, 1822

Les balenes franques (Eubalaena) són un gènere de balenes que comprèn tres espècies: la balena franca comuna (E. glacialis), E. japonica i E. australis. Juntament amb la balena de Grenlàndia (Balaena mysticetus) són les úniques espècies vivents de la família dels balènids. Al llarg dels últims dos segles la taxonomia d'aquestes espècies ha estat en flux constant i les balenes franques sovint han estat considerades com pertanyents al gènere Balaena, motiu pel qual la balena de Grenlàndia també rep el nom de balena franca àrtica. La balena franca pigmea (Capera marginata), una balena molt més petita de l'hemisferi sud, també estava inclosa a la família dels balènids, però recentment s'ha descobert que és prou diferent com per justificar una família pròpia, la dels neobalènids.

Les tres espècies són migratòries i es desplacen estacionalment per alimentar-se o donar a llum. Les aigües càlides de l'equador formen una barrera que isola les espècies d'un i altre hemisferi. Al nord, les balenes franques tendeixen a evitar les aigües obertes i a mantenir-se properes a les penínsules i badies i a les plataformes continentals, ja que aquestes zones encobreixen millor i hi ha menjar abundant. Al sud, les balenes franques s'alimenten lluny de la costa a l'estiu, però una gran majoria d'elles també opta per arrecerar-se en aigües costaneres a l'hivern. Les balenes franques s'alimenten sobretot de copèpodes, però la seva dieta també inclou krill i pteròpodes. Cerquen el menjar a la superfície, sota l'aigua o fins i tot al fons del mar. Durant el festeig, es reuneixen grans grups de mascles per competir per una sola femella, la qual cosa suggereix que les competicions d'esperma són un factor important per l'aparellament. Encara que la balena blava sigui l'animal més gran del planeta, els testicles d'una balena franca són deu vegades més grans que els d'una balena blava;[3] cada un pesa fins a 525 kg, amb diferència els més grans de qualsevol animal.[4] La gestació tendeix a durar un any i les cries neixen amb quasi una tona de pes i entre 4 i 6 metres de llarg. El deslletament ocorre al cap de vuit mesos.

Les balenes franques eren una presa preferida pels baleners per mor de la seva naturalesa dòcil, els seus comportaments de filtratge a la superfície per obtenir menjar, la seva tendència per mantenir-se a prop de la costa i el seu alt contingut de ¿blubber?, que les fa flotar quan moren i produeix molta quantitat d'oli de balena. Avui dia, la balena franca comuna i E. japonica es troben entre les espècies més amenaçades del món[5] i ambdues estan protegides per l'Endangered Species Act als Estats Units. Les poblacions occidentals d'ambdues espècies estan en perill d'extinció, comptant-se per uns quants centenars de balenes franques. Les orientals, amb menys de 50 exemplars, estan en perill greu; de fet, la població oriental de balenes franques comunes suma una quinzena d'exemplars com a màxim i podria estar extinta per complet.[5] Tot i que la caça de balenes ja no les és una amenaça, l'home segueix sent el principal enemic de les balenes franques: moltes moren colpejades per vaixells o atrapades per xarxes de pesca. Aquests dos factors combinats sumen el 48% de les defuncions de balenes franques comunes d'ençà del 1970.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abel, O.. «Vorlaufige Mitteilungen über die Revision der fossilen Mystacoceten aus dem Tertiar Belgiens». Bulletin du Museum Royal d'Historie Naturelles du Belgique, 17, 32, 1941, pàg. 1–29.
  2. Kimura, T.; Narita, K. «A new species of Eubalaena (Cetacea: Mysticeti: Balaenidae) from the Gonda Formation (latest Miocene-early Pliocene) of Japan». Bulletin of the Gunma Museum of Natural History, 11, 2007, pàg. 15–27.
  3. Crane, J.; Scott, R. «Eubalaena glacialis: North Atlantic right whale: Information». Animal Diversity Web. University of Michigan Museum of Zoology, 2002. [Consulta: 4 octubre 2014].
  4. Feldhamer, George A.; Thompson, Bruce C.; Chapman, Joseph A. Wild mammals of North America : biology, management, and conservation. 2a ed.. Baltimore, Md.: Johns Hopkins University Press, 2003, p. 432. ISBN 9780801874161. 
  5. 5,0 5,1 «North Atlantic right whale (Eubalaena glacialis) 5-year review: Summary and Evaluation» (PDF). Gloucester, MA: National Oceanic and Atmospheric Administration Fisheries Service, agost 2012. [Consulta: 4 octubre 2014]. «The western North Atlantic population numbered at least 361 individuals in 2005 and at least 396 in 2010 (Waring et al. 2012).»
  6. Fisheries and Oceans Canada. «Recovery potential assessment for right whale (Western North Atlantic population)» (PDF). Canadian Science Advisory Secretariat Science Advisory Report 2007/027, 2007. [Consulta: 4 octubre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balena franca Modifica l'enllaç a Wikidata