Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, creat l'any 1832 i recuperat el 1946, és un dels vuit balls de diables centenaris amb parlaments que existeixen a Catalunya.

Taula de continguts

Història [modifica]

Els primers indicis de l'existència de diables a Vilanova i la Geltrú, són de 1710 i expliquen un entremès format per una mulassa, molt diferent a l'actual mulassa de Vilanova, que representava una bèstia ferotge que treia foc pels queixals i anava acompanyada de cinc diables. L'any 1779 arriba a Vilanova un edicte papal del 1771 en què es prohibeixen els entremesos amb foc. Això suposa la pacificació de la mulassa, que deixa de treure foc, i la desaparició dels diables que l'acompanyaven.

Més tard, apareixen diables acompanyant el Drac de Vilanova, fins que l'any 1832 aquests deixen d'acompanyar-lo i es constitueixen com un ball propi. La seva primera sortida va ser per l'arrivo d'aquell mateix any.

A principis del segle XX, els balls de la ciutat perden l'impuls que tenien i entren en un període de decadència en què molts es dissolen i deixen de sortir, diables inclosos. Després d'uns quants anys d'estar desapareguts, el dia de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú de l'any 1946, uns socis del Foment Vilanoví decideixen recuperar el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.

La petjada a Vilanova i la Geltrú [modifica]

L'associacionisme vilanoví ha propiciat que en els darrers anys hagi augmentat el nombre de colles de diables de forma espectacular. Actualment hi ha cinc colles més, a part del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, que són, el Ball de Diables Petits (1981), el Ball de Diables La Collada-Els Sis Camins (1991), les Diablesses de la Geltrú (2000), els Tronats de Mar (2004) i el Ball d'Enveja (2004).

Balls de Diables Centenaris amb Parlaments [modifica]

L'any 1995 es funda la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya juntament amb el Ball de Diables de Tarragona, el Ball de Diables de Torredembarra, el Ball de Diables del Vendrell, el Ball de Diables de l'Arboç, el Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, el Ball de Diables de Vilafranca del Penedès i la Colla Vella de Diables de Sitges. Els vuit balls centenaris amb parlaments organitzen des de llavors una trobada anual a cadascuna de les ciutats on pertanyen. Cal remarcar que totes es troben o bé al Penedès o bé en zones properes.

Estructura Interna [modifica]

L'estructura del Ball de Diables ha variat al llarg de la seva història centenària. Actualment, està composat per 24 diables repartits en un Llucifer, una Diablessa, quatre tabalers, un encenedor i disset diables. A més, en els cercaviles i lectura de versots, també compta amb la presència de l'Arcàngel Sant Miquel, que representa el bé i és interpretat per un nen o nena.

Vestimenta i estris [modifica]

Els vestits es caracteritzen per haver estat pintats íntegrament per algun artista de la ciutat, amb l'ajuda de la subscripció popular. Els vestits que es retiren es guarden amb cura, sota la tutela de Museu Víctor Balaguer. Des de 1946 i fins ara han estat pintats per Enric Cristòfor Ricart (1946), Armand Cardona Torrandell (1980), Joaquim Budesca Català (1995) i els recentment estrenats d'en Pep Duran (2006). Val a dir que tots els vestits estan pintats de manera diferent els uns dels altres. El vestit del Llucifer i el de la Diablessa mostren diferències substancials amb els de la resta de diables i tabalers.

L'actual indumentària del ball incorpora, a més dels vestits, dos ceptrots, un amb forma de cervell amb capacitat per a 36 carretilles per al Llucifer i l'altre amb forma de sèpia i capacitat per carregar una vintena de carretilles per a la Diablessa. Els disset diables porten una maça cadascú i l'Arcàngel va amb vestit de color blanc, ales, corona, espasa i escut

Estructura dels correfocs [modifica]

Durant els correfocs, els dos personatges, el Llucifer i la Diablessa van davant de tot, amb els seus ceptrots, seguits pels 17 diables i darrera seu els tabals. Darrera dels tabals es col·loquen els bossers, que carreguen les bosses amb la pirotècnia que es cremarà al llarg del recorregut.

Percussió [modifica]

El ball, amb el pas del temps, ha anat incorporant més tabals a les seves files, en part per l'increment de la qualitat de la pirotècnia i del nombre de diables, fet que requeria més sonoritat. Actualment compta amb 4 tabals i els respectius tabalers. Aquests personatges resten muts durant el ball parlat, és a dir, no pronuncien versots.

El toc de tabal del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú s'ha mantingut intacte des dels seus inicis i ha estat adaptat per altres balls de diables d'arreu de Catalunya.

Actuacions destacades [modifica]

Durant l'any, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú participa a l'Arrivo del Carnestoltes, a la processó de Sant Pere, en el correfoc de Vilanova, en els cercaviles de la Festa Major i en la trobada anual de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya. A més són freqüents les actuacions en pobles i ciutats del Penedès. Altres actuacions destacades són:

Enllaços externs [modifica]

Pàgina web del Ball de Diables de Vilanova