Ballesta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ballesta (suspensió)».
Ballesta amb gafa

Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics. És formada per un arc amb corda col·locat transversalment al cap d'un mànec o arbrer on té el punt de suport el mecanisme per a parar l'arc i hi ha el mecanisme de mantenir-la parada i disparar-la. Probablement inventada a la Xina, la ballesta va tenir un important paper en les guerres de l'edat mitjana a Europa i fou emprada a la caça. L'evolució del seu arc, fins que arribà a ser d'acer, fou paral·lela a la dels mecanismes per a carregar-la. Actualment encara és en ús com a arma esportiva o de caça.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Modernament, una ballesta consisteix en un arc muntat al cap d'una culata semblant a la d'un rifle o escopeta, que conté el mecanisme (gallet) per a armar i disparar els projectils. En els extrems del suport hi ha una corda que es posa en tensió portant-la fins al final de la culata encaixant-la en el mecanisme d'armat. Quan es prem el gallet s'allibera la corda que torna a la seva posició inicial i llença el projectil. La superfície superior de la culata, anomenada llera, és on es posa el projectil. La llera és travessada per una ranura que permet que el projectil o virató surti recte en disparar-lo.

Història[modifica | modifica el codi]

Des del 200 la ballesta (nǔ, 弩)estava totalment desenvolupada i el seu ús difós a la Xina[1] S'han trobat ballestes entre els soldats de l'exèrcit de terracota a la tomba de l'emperador Qin Shi Huangdi (260-210 aC).[2]

A la Xina, l'arc de la ballesta era fet de bambú, fusta o de materials compostos. A Europa no hi havia bambú, per això eren dels altres materials esmentats, fins al 1370, que s'introduí la ballesta d'acer, que donà un rang més llarg.[3] L'avantatge de l'ús de la fusta és que la ballesta era més lleugera, fàcil d'armar (fins i tot a mà). Els arcs de materials compostos estaven fets de banya, tendó d'animals i fusta i se n'obtenia més força de tensió; els materials havien de col·locar-se en capes successives ordenades segons la capacitat de flexió.

Com que la resistència de l'arc a la flexió podia ser superior a la que un ballester podia fer amb els braços per armar la ballesta, les ballestes de material compost i les d'acer es paraven primer amb un ganxo (croc) penjat a la cintura, i un estrep, situat darrere l'arc i que s'empenyia amb el peu. Més endavant s'usà una politja (tallola) amb ganxo penjada a la cintura, que s'emprava estirant el cap de la corda que hi passava; un torn amb diverses politges (dit també samfonia i martinet); una palanca metàl·lica anomenada gafa, usada estirant; una palanca de fusta, aplicada empenyent; i, finalment, el carnequí, el mecanisme més potent, format per una cremallera amb rodes dentades i un torn.

Al segle XV aparegueren les ballestes que tiraven projectils esfèrics per a la caça. A més de ballestes d'ús individuals, n'hi havia de més grosses muntades en un bastiment emprades sobretot en la guerra marítima pel seu abast superior (ballestes de dos peus).

El sistema per a travar la corda de l'arc parat consistia en una peça cilíndrica (nou) que voltava sobre un eix i que tenia una mossa transversal superior on quedava la corda. Un gallet, anomenat clau, enganxava la nou per una mossa que aquesta tenia a la part inferior.

Per a compensar la força amb què es disparaven, els projectils havien de ser més curts i gruixuts que els de l'arc (passador, virató, treta), i pel mateix motiu alguns tenien secció rectangular (cairell), en comparació amb tots aquests, però, alguns eren més prims (vira, pua); d'altres tenien la punta més gruixuda (matràs, estralla, martellet), els dos darrers tirats amb ballesta d'acer. Els rotllons eren esfèrics i usats per a la caça.

Ús[modifica | modifica el codi]

La ballesta va ser àmpliament usada en les guerres d'Europa des del 800 al 1500. Van substituir els arcs en moltes milícies europees per nombroses raons. Un arquer expert tenia una distància de tir més gran, més acurada i més ràpida que la d'un ballester, però el valor de la ballesta rau en la seva senzillesa: es pot usar de manera efectiva després d'una setmana d'entrenament, mentre que per a un tir d'arc comparable en efectivitat poden passar anys d'entrenament. L'ús de torns per carregar la ballesta permetia als soldats usar i disparar amb una tensió superior a la que es podia amb un arc. En els últims anys de l'ús de la ballesta tenia suficient energia cinètica per a penetrar l'armadura d'un cavaller amb facilitat. A més, la ballesta permetia tenir-la parada i llesta per a l'ús amb poc esforç, i el ballester podia apuntar millor que els arquers.

Com que per parar-la calia més temps, els ballesters acostumaven a usar pavesos i mantellets per protegir-se, a més de les sageteres i merlets.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Invenció de la ballesta xinesa(anglès)
  2. Armes dels guerrers de Xian(anglès)
  3. Payne-Gallwey, Ralph. The Crossbow: Its Military and Sporting History, Construction and Use (en anglès). Skyhorse Publishing, 2007, p. 62-63. ISBN 160239010X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ballesta