Balneari de Cardó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Serres de Cardó-el Boix | |||
| Construcció | segle xviii-XIX, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Benifallet (Baix Ebre) | |||
| Localització | A 9 km de Rasquera | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 15 desembre 1982 | |||
| Id. IPAC | 14115 | |||
El Balneari de Cardó és un balneari del municipi de Benifallet (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció[modifica]
En ple massís del Cardó, sobre el barranc de Sallent, un conjunt monàstic es va transformar en balneari. Les dependències, serveis i salons, agrupats al voltant del claustre i disposats al llarg d'una escala, formen un notable conjunt en què es pot valorar la implantació en el paisatge. A l'interior del balneari hi ha la capella de Sant Elies, possiblement del segle xix, d'una sola nau i d'un senzill barroc.[1]
Història[modifica]
El convent i l'ermita de Cardó van ser fundats l'any 1605 pel carmelita Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi establí el 1617. El convent va ser suprimit amb l'exclaustració del 1835. Tenia un ampli recinte, amb edificis conventuals i un conjunt de tretze ermites escampades pels voltants. El 1866 es va construir el balneari de Cardó, aprofitant vells edificis i bastint-ne de nous. La carretera d'accés des de Rasquera es va construir l'any 1903. El balneari va tenir una vida puixant a principis de segle. El 1938 es va convertir en hospital de l'exèrcit republicà, i després de la guerra es va restaurar i ampliar, i es va mantenir en ús fins al 1967.[1]
Vegeu també[modifica]
- Monestir de Sant Hilarió de Cardó, que es va transformar en el balneari.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balneari de Cardó |
- ↑ 1,0 1,1 «Balneari de Cardó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].