Balquer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Balquer
Acrocephalus arundinaceus (Marek Szczepanek).jpg
Acrocephalus arundinaceus adult NRM.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Acrocephalidae
Gènere: Acrocephalus
Espècie: A. arundinaceus
Nom binomial
Acrocephalus arundinaceus
(Linnaeus, 1758)
Niu de balquer fotografiat a Alemanya.
Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra).

El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grans del canyissar.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Comença a nidificar a mitjan maig, després de construir un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l'aigua i semblant al de la boscarla de canyar: en forma de copa i subjectat a les tiges de les plantes aquàtiques. El volum de la posta va de 3 a 6 ous, que la femella covarà al llarg de 13-15 dies, després dels quals encara mancaran 12 dies perquè els novells deixin el niu. És probable que alguns exemplars efectuïn una doble posta.

Fa niu a tot Europa, menys a Escandinàvia i Anglaterra.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes però, de tant en tant, afegeix algun peixet a la seua dieta.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Ocupa qualsevol zona que presenti canyissos o canyes, i, així, nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans, fins i tot a la part interior del Principat de Catalunya, aprofitant els marges dels rius i els embassaments existents.[2]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a Euràsia i Àfrica.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • El seu cant és molt típic i, estrident, ronc i molt potent, evoca els ambients de les maresmes: consta d'una sèrie de xerrics repetits diverses vegades.
  • Vola baix i s'atura sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d'electricitat.
  • Algunes parelles són monògames però d'altres no.
  • Es desplaça en sentit vertical agafat a les tiges dels diferents tipus de plantes dels canyissars.
  • És estival i migrador nocturn.
  • Arriba als Països Catalans durant el mes d'abril i hi roman fins a l'octubre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 92. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 133. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balquer