Balsareny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Balsareny
Bandera de Balsareny Escut de Balsareny
(En detall) (En detall)
Localització

Balsareny situat respecte Catalunya
Balsareny situat respecte Catalunya

Localització de Balsareny respecte del Bages


Municipi del Bages
Castell de Balsareny
Castell de Balsareny
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Bages
Gentilici Balsarenyenc, balsarenyenca
Superfície 36,91 km²
Altitud 327 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.474 hab.
94,12 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 406664 4635395Coord.: 41° 51′ 57″ N, 1° 52′ 37″ E / 41.86583°N,1.87694°E / 41.86583; 1.87694
Organització
Entitats de població

5
Codi territorial 080180

Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages. Situat en un terreny ondulat on predominen els boscos de pi blanc, el terme està molt ben comunicat per carretera en ser travessat per l'Eix del Llobregat i per la carretera BP-4313, que enllaça Balsareny amb Súria i Avinyó. L'etimologia del topònim Balsareny, sembla que cal cercar-la en la juxtaposició dels mots balç i areny. Tant el castell, origen del poble, com aquest mateix són situats a la vora d'una balcera afaiçonada pel Llobregat en terrers sorrencs, característics dels plans fluvials que completen el conjunt central del terme. El primer document històric al·lusiu a aquest indret, datat l'any 951, l'anomena Balceringia; en canvi, al segon document més antic que hom coneix, del 977, ja surt escrit Balciarem, del qual deriva l'actual nom del poble.[2]

El poble[modifica | modifica el codi]

A l'ombra del castell altívol i per a estatge dels seus vassalls, va formar-se el poble de Balsareny arran d'un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal. Aquest nucli primitiu de la població, tancat amb muralles fins al segle XIX, ha tingut expansió moderna al llarg de la ruta oberta per la carretera de Manresa a Berga. L'edifici més notable del poble antic és l'església parroquial de Santa Maria, documentada del segle XI. El temple actual és una ampliació, feta als segles XVI i XVII, d'una construcció tardoromànica. La gran plaça del davant fa memòria d'un rector benemèrit, Roc García de la Enzina (castellà, que regentà la parròquia durant vint-i-cinc anys), que projectà i dugué a terme l'obra del pont sobre el Llobregat, beneït el 24 d’abril de 1797. Al costat dret de l'església, l'edifici de la institució benèfica Casal Verge de Montserrat, de fundació particular, conté una capella decorada amb una pintura al fresc de Josep Obiols.[2]

El terme[modifica | modifica el codi]

Dins el terme de Balsareny i coronant la vall de Ferrans, al nord-oest del municipi, l'església romànica de Sant Ramon o Sant Joan de Sobirana –restaurada a l'últim quart del segle XX pels canonges de la Seu de Manresa, propietaris de l'heretat— és un curiós temple de dues naus, una de les quals extremament curta, i dos absis, del segle XII, ampliat en època gòtica. Un altre monument interessant és el temple en ruïnes de Sant Vicenç de Lardenet, preromànic, situat en un paratge boscós a l'esquerra de la riera de Conangle.

També és d'origen romànic l'església de Sant Esteve, a la Colònia Soldevila (a mà dreta del Llobregat, aigua amunt del cap del municipi), molt alterada per ampliacions motivades per la instal·lació del nucli fabril i residencial de la colònia. De tradició romànica igualment, però de construcció molt posterior, és l'esglesiola de Santa Margarida de l'Alou, avui sense culte. Hi ha també la capella de Sant Jaume de Puigdorca (al costat de la casa d'aquest nom, a mà esquerra del Llobregat), que el segle XII era parròquia i després fou ajuda de la de Santa Maria. De l'antiquíssima església de Santa Cecília de Vilafruns, documentada a mitjan segle X, resten només unes ruïnes insignificants. El temple modern d'aquest barri, construït per al servei religiós de la colònia minera, és dedicat a Santa Barbara. Tots aquest edificis religiosos i les seves feligresies respectives, l'any 1957 foren incorporats a la diòcesi de Solsona, segregant-los del bisbat de Vic al qual pertanyien des de llavors.

Dessota mateix del Castell de Balsareny, al peu de la balcera del seu costat llevantí, hi ha la resclosa que pren l'aigua del Llobregat per a mitjançant la séquia –que ací anomenen síquia— conduir-la a Manresa. Si els manresans, l'any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l'aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós, una cinquantena d'anys després —12 de maig de 1392—, Joan el Caçador, <amador de tota gentilesa>, pujà al castell. Hoste de d'Andreu de Peguera, a tastar-hi un vinet <així amorós>, que acabà parlant <en hebreu>, grec i llatí, segons pròpia confessió del monarca a la seva muller, la <molt cara companyona> Violant de Bar.

Fou un fill il·lustre del poble i del castell de Balsareny, el jesuïta i escriptor Pròsper Martí i Descatllar (nat ací el 1716 i mort exiliat a Ferrara (Itàlia el 1799.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El llinatge dels Balsareny, senyors del castell d'aquest nom, és conegut de la fi de segle X ençà. A la primeria de la centúria següent, té un especial relleu amb la persona de Guifred de Balsareny –casat amb Emma Ingilberga de Besora—, pare dels bisbe de Vic, Guillem, i avi del comte de Barcelona, Berenguer Ramon I. El bisbe Guillem de Balsareny (que l'any 1046 succeí en la seu vigatana l'abat Oliba), heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny. El 1281, Mateu de Balsareny o de Vilallonga vengué la senyoria del castell a Ramon de Peguera. Dels Peguera passà als Oliver i, a través d'enllaços matrimonials a la família d'Alòs-Martín, de la casa marquesal d'Alòs i de Llió, actuals barons de Balsareny.[2]

La vila fou cremada durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Una activitat econòmica important és l'explotació de sals potàssiques, que va començar el 1945. El subsòl és ric en sals potàssiques (silvina i carnallita). Tot i que la descoberta d'aquests jaciments data de quasi 100 anys enrere, la seva explotació no va iniciar-se pròpiament fins als anys de la post-guerra civil. Les instal·lacions mineres, situades a la dreta del riu, al paratge de Vilafruns, han donat fesomia nova al sector meridional del municipi. Venint de Sallent, en arribar a aquest indret copsa una mena de visió total del que és Balsareny: mines, fàbriques i el riu en primer terme; el nucli del poble en segon lloc i, al fons, centrant l'horitzó, la suggestiva silueta del castell, tan ben instal·lat en el seu cònic turó.[2]

El sector tèxtil, durant molt de temps la primera activitat econòmica, s'ha reduït notablement, mentre que ha augmentat la producció industrial en diversos polígons, sobretot amb la instal·lació d'una multinacional del sector de l'automoció.

L'agricultura[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és poc rellevant i en la ramaderia destaca especialment el sector porcí. Cereals i vinyes ocupen els conreus de secà, aproximadament una sisena part del territori; els petits horts familiars sumen només 10 ha. La resta és bosc de pi blanc i pastures, que cent cinquanta anys enrere eren vinyes que la fatal fil·loxera anorreà. El terreny, pla a la vora del riu i als voltants del nucli urbà, és més trencat en els sectors perifèrics, sobretot del flanc ponentí solcat per les torrenteres de la dreta del Llobregat. En aquest cantó, el terme, que s'enfila pels estreps de la serra de Castelladral, assoleix el seu punt més alt al tossal de les Pinasses (622 m).[2]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Prop de la població destaca el castell, gòtic, ben conservat, dalt d'un turó ben visible, i la capella romànica de la Mare de Déu del Castell. Sota el castell hi ha la resclosa on comença la séquia de Manresa, del segle XIV.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

S'hi celebra la Festa dels Traginers de Balsareny, festivitat declarada Festa tradicional d'interès nacional, que recorda la importància que hi tenia el transport a bast, abans que fos possible la circulació rodada.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Balsareny 3.081
Nosa 265
Rabeia, la 73
Sant Esteve 2
Vilafruns 73
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
20 27 36 430 874 1.275 1.505 1.506 1.559 1.700
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.919 2.021 2.816 2.935 3.987 4.024 3.624 3.438 3.396 3.396
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.304 3.268 3.230 3.238 3.241 3.310 3.520 3.519 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gran Geografia Comarcal de Catalunya, tom. núm. 2, pàgs. 78 a 80,Enciclopèdia Catalana S. A. ISBN 84-85194-16-0
  3. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  4. 4,0 4,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balsareny Modifica l'enllaç a Wikidata