Baltasar d'Habsburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El príncipe Baltasar Carlos cazador (1635), del pintor Diego Velázquez
El príncipe Baltasar Carlos a caballo, del pintor Diego Velázquez

Baltasar Carles d'Habsburg (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) va ser infant de Castella. Va ser Príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, a més d'ostentar els altres títols lligats a l'hereu de la Corona d'Aragó. Per tant, va ser l'hereu al tron dels dominis de la Monarquia Hispànica des del seu jurament com a príncep dels diversos regnes fins a la seva mort prematura, sense tenir l'oportunitat d'arribar mai a regnar.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la cort reial de Madrid de 1629 sent el cinquè fill, el primer mascle, del rei Felip IV de Castella i la seva primera esposa, Isabel de Borbó.

Per línia paterna era nét de Felip III de Castella i Margarida d'Àustria, i per línia materna d'Enric IV de França i Maria de Mèdici. Fou germà gran de Maria Teresa d'Habsburg, que es casà amb Lluís XIV de França, i, tot i que morí abans de les segones núpcies de Felip IV, també fou germanastre de Margarida d'Habsburg i Carles II de Castella. Tanmateix, també ho era del bastard Joan Josep d'Àustria.

Hereu de la Monarquia Hispànica[modifica | modifica el codi]

El 7 de maig de 1632, comptant només tres anys, fou jurat davant les Corts de Castella al monestir de San Jerónimo com a príncep hereu, però no s'emprà la denominació tradicional (d'Astúries o de Girona) sinó que s'utilitzà la forma Príncipe de estos reinos, possiblement un intent del comte-duc d'Olivares en la seva política d'homogenització dels regnes peninsulars.[1] El 1645 també jurava com hereu de la Corona d'Aragó.[2] Acompanyat pel seu pare, va viatjar a Navarra el 1646 per jurar davant les Corts de Navarra com a príncep hereu el 25 de maig. Durant la seva estada a Pamplona, Baltasar va caure malalt.[3]

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Es van realitzar gestions diplomàtiques encaminades a buscar-li una futura esposa i es va concertar el seu matrimoni amb l'arxiduquessa Marianna d'Àustria, cosina germana seva.[4]

Mort[modifica | modifica el codi]

La família reial, finalitzat el jurament es va traslladar a Saragossa. En aquesta ciutat, el 9 d'octubre del mateix any el príncep va morir. Els metges que el van tractar li van diagnosticar verola, en aquella època també es va especular amb una malaltia venèria com una altra possible causa de la seva mort encara que actualment es pensa en fou una apendicitis com la malaltia més probable que va afligir al príncep. Fou enterrat al Monestir de l'Escorial.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Vidu de la seva primera esposa Isabel de França, la mort del príncep va deixar a Felip IV sense un hereu directe per a la Monarquia.[1] Després de la mort de Baltasar Carles, Felip hagué de buscar-se nova esposa i la trobà en l'antiga promesa del seu fill.[4] Això no obstant, els procuradors de Corts van demanar al monarca que oficialitzés com a hereva a la infanta Maria Teresa, però Felip va oposar-s'hi perquè encara podia tenir descendència masculina amb la seva segona esposa, Marianna d'Àustria i que es manifestà en els infants Felip Pròsper i el futur Carles II de Castella; a més la infanta Maria Teresa havia de casar-se amb Lluís XIV de França per tal de culminar la pau entre França i la Monarquia.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sampedro Escolar, José Luis. «La numeración de los príncipes de Asturias» (en castellà). Madrid: Real academia matritense de heráldica y genealogía, 2004.
  2. Ferrero, Remedios. Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó: Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta. Universitat de València, 2011, p. 276. ISBN 8437084393. 
  3. Martín Sanz, Francisco. La Política Internacional de Felipe IV (en castellà). Francisco Martín Sanz, 2003, p. 178. ISBN 9875610399. 
  4. 4,0 4,1 Oliván Santaliestra, Laura. «Mariana de Austria en la encrucijada política del siglo XVII» (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2006.


Precedit per:
Felip d'Habsburg
Príncep d'Astúries
16321646

Escut del Príncep d'Astúries

Succeït per:
Felip Pròsper d'Habsburg


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baltasar d'Habsburg