Balutxis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Home balutxi
Zona habitada pels balutxis (en rosat).

Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana. Avui dia estan dividits en dos grups: Els makrani (de la regió de Makran) i els brahui (de Kelat). No tots els balutxis parlen l'idioma balutxi. N'hi ha grups que parlen brahui, paixtu, sindhi i saraiki. La població total de balutxis s'estima entre 6 i 9 milions de persones (1992).[1]

Balutxis a la tomba del sant Khwaja Wali Kirani.

Al segle VIII vivien a l'oest dels kufs o qufs segons al-Istakhri (que diu que eren pacífics a diferència dels kufs, dedicats al bandidatge); al-Mukaddasi els considera brutals i disposats sempre a atacs; diu que eren molt nombrosos fins que foren destruïts per Adud al-Dawla. Aquest el 970/971, va avortar el intent d'un germà de l'anterior governador de Kirman, Ilyasa (no s'indica a la font quin germà però segurament fou Sulayman; el tercer germà era Ilyas), que tenia el suport samànida, al qual va derrotar, i tot seguit va infligir una derrota decisiva al seus aliats els kuč-baluč el 13 de desembre del 970 que havien estat els principals aliats de tots els governadors musulmans del Kirman. Llavors va dominar el Kirman i va estendre la seva autoritat cap al sud-est, a Tiz i el Makran poblat de tribus qufs (sud de Kirman) i balutxis (sud-est) als que va sotmetre, arribant fins a la costa del golf Pèrsic al port d'Hormuz. L'agost i setembre del 971 va haver de fer una expedició contra els balutxis que havien trencat el seu jurament de fidelitat manats per Ali ibn Muhammad al-Barizi i els va infligir una decisiva derrota el 8 de gener de 972 al districte de Sirdjan, al Djibal Bariz, després de la qual va establir grangers a la zona i alguns balutxis també es van assentar. En general les fonts tendeixen a confondre a qufs i balutxis. Després d'aquesta derrota al cap d'uns anys tornaven al seu estil habitual i al segle XI al-Idrisi els situa al nord dels qufs i afegeix que eren els unics als que aquestos tenien por. En aquest temps, amenaçats per Masud ibn Mahmud de Gazni, van començar a emigrar i es van traslladar cap al Balutxistan (occidental) i s'havien establert al districte (garmsir) de Djiruft al golf d'Oman. Segons el historiador Muhammad ibn Ibrahim foren sotmesos per Kawurd ibn Čaghri Beg Dawud (+ 1074). Al segle XII tornaven a operar al garmsir de Djiruft. En aquest temps es deixa de parlar dels qufs.[2] Al segle XII van seguir avançant cap a l'est i al segle XIII estaven al Sind; només a les muntanyes de Kalat la confederació tribal dravídica dels brahui, amb suport de grups dissidents balutxis i afganesos, van impedir l'establiment dels balutxis. Es van estendre per Sind i Panjab però organitzats en tribus cadascuna amb el seu cap, sense crear cap estat. Brahuis i balutxis van acabar compartint molts elements culturals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dissertation abstracts international: The humanities and social sciences. University microfilms, 1992, p.4190. 
  2. es diu que els mihnis, una tribu de Djiruft i Isfandaka, serien els seus descendents; s'haurien establert a la zona al segle XVI, però segons la tradició procedents del Gran Khorasan, i havien estat una federació amb autoritat sobre altres tribus; al segle XIX eren una tribu petita el cap de la qual Fath Ali Khan fou arrestat pel govern persa (1843/1844) i va confiscar les terres tribals a Djiruft i Isfandaka; la tribu comptava 11 fraccions el 1969

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balutxis