Balzac i la petita modista xinesa
Balzac i la petita modista xinesa (en francès: Balzac et la Petite Tailleuse chinoise) és una novel·la de l'escriptor francoxinès Dai Sijie del 2000.
El llibre ha estat traduït a més de vint-i-cinc llengües, fins i tot al xinès, malgrat la posició delicada de la Xina davant d'aquest període de la seva història. La novel·la, tot i així, ha estat escrita directament en francès.
Resum [modifica]
La història d'aquesta novel·la té lloc a la Xina, a l'època de la Revolució Cultural de Mao Zedong, que hi imposa la seva dictadura.
L'escenari de la història és la muntanya del Fènix del Cel, a la província de Sichuan, durant els anys de la Revolució Cultural a la Xina. Dos amics de 17 i 18 anys, que es coneixen des de la infància, hi són enviats per fer llur reeducació el 1971, perquè els consideren "intel·lectuals". El narrador té 17 anys al començament de la narració. El seu pare era pneumòleg abans que ell fos reeducat, i la seva mare especialista en malalties parasitàries. Ell toca el violí, el seu instrument té una gran importància per a ell i li permet d'oblidar les seves preocupacions. El seu millor amic, Luo, era veí seu abans de llur reeducació. Luo, molt més tímid que ell, té 18 anys quan comença la novel·la, i també prové d'una família de metges, el seu pare, que era dentista, va tractar les dents de Mao Zedong, la seva dona, i del president de la Xina abans del cop d'estat de Mao. Això li comporta, tant a ell com a tota la seva família, que l'anomenin "enemic del poble". Luo era un bon narrador, conta tot tipus d'històries al cap del poble, sobretot les pel·lícules que el cap li feia veure a la ciutat.
Un dia, Luo se'n va al poble veí perquè un famós sastre de la muntanya li allargués el pantaló, però es troba amb la seva filla, amb el nom de "petita modista". La trobada amb la filla del sastre aporta un raig de llum en llur existència. Consideren aquesta jove com la més maca de la muntanya, amb molta vida, però sense cap instrucció. Tots dos amics se n'enamoren. Luo esdevé l'amant de la modista, fins i tot la desflora, però el narrador no explica aquest secret, per lleialtat al seu amic.
El Binoclard, un altre noi també en reeducació en un poble veí, presta als dos amics Ursule Mirouët, una novel·la de Balzac. Fascinats, els dos amics roben tota la maleta de llibres prohibits del Binoclard, una maleta que contenia les novel·les més importants dels autors occidentals del segle XIX. Luo fa llavors un jurament: "Amb aquests llibres, transformaré la petita modista. No serà mai més una simple persona de muntanya". De mica en mica, la lectura de l'obra balzaquiana transforma la jove, que esdevé una dona oberta, anhelant descobrir la vida per ella mateixa. Els llibres la transformen completament, i ja no és pas una paisana innocent, i declara: "Balzac m'ha fet comprendre una cosa: la bellesa d'una dona és un tresor que no té preu".
Al final de la història, la petita modista se'n va: els llibres l'han canviada i li han donat el desig d'anar-se'n a la ciutat. Luo, disgustat, crema tots els llibres.
