Banco Popular Español

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banco Popular Español S.A.
Tipus Societat anònima (BMADPOP; Euronext: BPE)
Sector Serveis financers
Fundada 1926
Seu Madrid, Espanya
Persones clau Ángel Ron (President), Roberto Higuera (Cap Executiu)
Productes banca i assegurances
Ingressos d'explotació Augment 1.313 bilions d' (2008)[1]
Ingressos nets Augment 1.052 bilions d' (2008)[1]
Total d'actius 110.4 bilions d' (2008)[1]
Empleats 10.207 (xarxa comercial)+ 4.843 (serveis centrals)(2014)[2]
Lloc web www.bancopopular.es

Banco Popular Español, (BMADPOP; Euronext: BPE) és un banc fundat l'any 1926.[3] L'any 2010 era el tercer grup bancari més gran d'Espanya.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser creat el 14 de juliol de 1926 a Madrid, amb el nom Banco Popular de los Previsores del Porvenir, com a departament bancari de l'associació no mercantil anomenada "Los Previsores del Porvenir", i impulsat per Emilio González Llana, vinculat al Banc fins a la seva mort.[3]

En la seva primera etapa el banc va tenir un caràcter cooperatiu, encara que en forma de societat anònima per accions. El capital fundacional de quatre milions va estar molt distribuït i hi participaren com accionistes el rei Alfons XIII i tota la família reial. El domicili social s'instal·là al número 3 de la Gran Vía madrilenya, i fou inaugurat el 14 d'octubre. El banc va anar progressant, encara que mantenint-se en una segona o tercera línia d'importància bancària.[3]

Després de la guerra civil espanyola, el Banc inicià una segona etapa amb l'entrada de Fèlix Millet i Maristany, com a fort accionista i president executiu. Amb el nou president, el Banc trencà els vincles amb l'associació Previsores del Porvenir (1946), i canvià el nom que canvia el la denominació per usar Banco Popular Español (1947).[3] Desaparegué la mentalitat comerciant i botiguera, lligada a la menestralia madrilenya, i s'intentà crear un banc modern. Durant l'època de Millet el Banc passà de 200 milions a 5.000 milions de pessetes i arribà a ser vuitè banc d'Espanya, per la importància dels seus dipòsits.[3] L'any 1946 comprà 13.000 accions del Banco Central, entrant al consell d'aquest banc. El Popular aprofità la legislació liberal per a instal·lar un gran nombre de noves oficines.[3]

L'etapa Millet va acabar a principis de 1957, quan la família Millet vengué la majoria de les accions del Banc i Fèlix Millet passà a ser President Honorari. El nou president fou Fernando Camacho i entraren nous consellers. A l'invers dels altres bancs espanyols el Popular llavors inicià un procés de descentralització, creant bancs de caràcter regional. Convertí el Banco de Jerez en Banco de Andalucía, i en la seva òrbita va tenir el Banco de Soto i Banco de Vigo, establerts a Galícia, i Crédito Balear, amb seu social a Palma de Mallorca.[3]

Amb la mort de Fernando Camacho, Lluís Valls-Taberner Arnó fou nomenat president del banc, càrrec que va mantenir entre 1972 i 2004. L'any 1992 el banc va convertir la filial francesa en una joint venture amb el Banco Comercial Português i establí una xarxa de sucursals a Portugal.

Oficines centrals del banc, a Madrid.

L'any 2007 va comprar TotalBank, un petit banc del sud de Florida amb 250 empleats i 14 oficines, per un import de 300 milions de dòlars. El 30 d'abril de 2008 va acordar la venda del Banco Popular France a Crédit Mutuel – CIC per 85 milions d'euros.

El 25 de setembre de 2008 el consell d'administració va decidir absorbir 4 de les filials regionals: Banco de Galícia, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear i Banco de Vasconia. La desaparició d'aquestes quatre entitats financeres es realitzà sense liquidació i mitjançant la transmissió en bloc dels seus patrimonis al Banc Popular. El Banco de Andalucía fou també absorbit el 19 de maig de 2009.

Composició del grup[modifica | modifica el codi]

El Grupo Banco Popular està integrat per:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Annual Report 2008» (PDF). Banco Popular Español. [Consulta: 2009-04-30].
  2. Martín Vidal, Albert. «Distribució dels treballadors als bancs». Diari Ara, 25 de juny de 2014, p. p.18 [Consulta: 27 juny 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Francesc Cabana, ELS GRANS BANCS ESPANYOLS I LLUR PENETRACIÚ A CATALUNYA

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banco Popular Español