Banco Popular Español
 |
|
| Tipus | Societat anònima (BMAD: POP; Euronext: BPE) |
|---|---|
| Sector | Serveis financers |
| Fundada | 1926 |
| Seu | Madrid, Espanya |
| Persones clau | Ángel Ron (President), Roberto Higuera (Cap Executiu) |
| Productes | banca i assegurances |
| Ingressos d'explotació |  1.313 bilions d'€ (2008)[1] |
| Ingressos nets | 1.052 bilions d'€ (2008)[1] |
| Total d'actius | 110.4 bilions d'€ (2008)[1] |
| Empleats | 15.070 (2008)[1] |
| Lloc web | www.bancopopular.es |
Banco Popular Español, (BMAD: POP; Euronext: BPE) és un banc fundat l'any 1926.[2] L'any 2010 era el tercer grup bancari més gran d'Espanya.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Va ser creat el 14 de juliol de 1926 a Madrid, amb el nom Banco Popular de los Previsores del Porvenir, com a departament bancari de l'associació no mercantil anomenada "Los Previsores del Porvenir", i impulsat per Emilio González Llana, vinculat al Banc fins a la seva mort.[2]
En la seva primera etapa el banc va tenir un caràcter cooperatiu, encara que en forma de societat anònima per accions. El capital fundacional de quatre milions va estar molt distribuït i hi participaren com accionistes el rei Alfons XIII i tota la família reial. El domicili social s'instal·là al número 3 de la Gran Vía madrilenya, i fou inaugurat el 14 d'octubre. El banc va anar progressant, encara que mantenint-se en una segona o tercera línia d'importància bancaria.[2]
Després de la guerra civil espanyola, el Banc inicià una segona etapa amb l'entrada de Fèlix Millet i Maristany, com a fort accionista i president executiu. Amb el nou president, el Banc trencà els vincles amb l'associació Previsores del Porvenir (1946), i canvià el nom que canvia el la denominació per usar Banco Popular Español (1947).[2] Desaparegué la mentalitat comerciant i botiguera, lligada a la menestralia madrilenya, i s'intentà crear un banc modern. Durant l'època de Millet el Banc passà de 200 milions a 5.000 milions de pessetes i arribà a ser vuitè banc d'Espanya, per la importància dels seus dipòsits.[2] L'any 1946 comprà 13.000 accions del Banco Central, entrant al consell d'aquest banc. El Popular aprofità la legislació liberal per a instal·lar un gran nombre de noves oficines.[2]
L'etapa Millet va acabar a principis de 1957, quan la família Millet vengué la majoria de les accions del Banc i Fèlix Millet passà a ser President Honorari. El nou president fou Fernando Camacho i entraren nous consellers. A l'invers dels altres bancs espanyols el Popular llavors inicià un procés de descentralització, creant bancs de caràcter regional. Convertí el Banco de Jerez en Banco de Andalucía, i en la seva òrbita va tenir el Banco de Soto i Banco de Vigo, establerts a Galícia, i Crédito Balear, amb seu social a Palma de Mallorca.[2]
Amb la mort de Fernando Camacho, Lluís Valls-Taberner Arnó fou nomenat president del banc, càrrec que va mantenir entre 1972 i 2004. L'any 1992 el banc va convertir la filial francesa en una joint venture amb el Banco Comercial Português i establí una xarxa de sucursals a Portugal.
L'any 2007 va comprar TotalBank, un petit banc del sud de Florida amb 250 empleats i 14 oficines, per un import de 300 milions de dòlars. El 30 d'abril de 2008 va acordar la venda del Banco Popular France a Crédit Mutuel – CIC per 85 milions d'euros.
El 25 de setembre de 2008 el consell d'administració va decidir absorbir 4 de les filials regionals: Banco de Galícia, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear i Banco de Vasconia. La desaparició d'aquestes quatre entitats financeres es realitzà sense liquidació i mitjançant la transmissió en bloc dels seus patrimonis al Banc Popular. El Banco de Andalucía fou també absorbit el 19 de maig de 2009.
Composició del grup [modifica]
El Grupo Banco Popular està integrat per:
- Un banc nacional: Banco Popular Español
- Cinc marques regionals: Banco de Andalucía, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear, Banco de Vasconia, Banco de Galícia
- Un banc d'hipoteques: Banco Popular Hipotecario;
- Una subsidiària a Portugal: Banc Popular Portugal;
- Un banc per Internet: Bancopopular-e;
- Oficines representatives a l'estranger: Bèlgica, Xile, Alemanya, Hong Kong, Colòmbia, El Marroc, Països Baixos, Suïssa (Ginebra i Zuric),Veneçuela, Regne Unit.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Annual Report 2008» (PDF). Banco Popular Español. [Consulta: 2009-04-30].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Francesc Cabana, ELS GRANS BANCS ESPANYOLS I LLUR PENETRACIÚ A CATALUNYA
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banco Popular Español |
|
|||||
Empreses de l'
