Banda crítica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una banda crítica és l'amplada de banda d'un soroll que emmascara a un to a partir del qual, si s'augmenta, no s'aprecia que l'efecte d'emmascarament freqüencial augmenti.

Si se suposa que un soroll de banda molt estreta emmascara a un to pur i que la freqüència central d'aquest to coincideix amb la central de l'espectre de soroll. Si s'augmenta l'amplada de banda del soroll, s'arriba a una certa amplada a partir de la qual deixa de percebre's l'augment de l'efecte d'emmascarament. Aquesta amplada seria la banda crítica i la seva existència significa que tan sols l'energia pròxima a la freqüència del to emmascarat contribueix de manera significativa al seu emmascarament. Aquest fenomen permet explicar-ne d'altres com la sonoritat.

Una banda crítica correspon a una distància de l'ordre d'1,3 mm sobre la membrana basilar i la seua amplada de banda s'aproxima a la d'un filtre passabanda d'1/3 d'octava, en particular a partir de la freqüència de 250 Hz.

Un filtre passabanda d'1/3 d'octava d'amplada de banda és un filtre que verifica que les seves freqüències de tall compleixen la relació:

\frac{f_2}{f_1}= 3 \times \sqrt(2)\approx 1,26

La freqüència de tall és la freqüència per la qual el filtre presenta una atenuació de 3 dB respecte a la banda passant.

En conseqüència, l'orella humana actua com una sèrie de filtres en paral·lel d'1/3 d'octava, cosa que s'utilitza en mesures de sonoritat juntament amb les corbes isofòniques per modelar la percepció dels sons de l'orella humana. És el que s'anomena xarxes de ponderació on la més usual és l'A, tot i que també existeixen la B, la C i la D. Aquesta última destinada a mesures acústiques en l'àmbit de l'aeronàutica.

Bandes crítiques
Banda crítica F.Baixa F.Alta Amplada de banda
0 0 100 100
1 100 200 100
3 300 400 100
4 400 510 110
5 510 630 120
6 630 770 140
7 770 920 150
8 920 1080 160
9 1080 1270 190
10 1270 1480 210
11 1480 1720 240
12 1720 2000 280
13 200 2320 320
14 2320 2700 380
15 2700 3150 450
16 3150 3700 550
17 3700 4400 700
18 4400 5300 900
19 5300 6400 1100
20 6400 7700 1300
21 7700 9500 1800
22 9500 12000 2500
23 12000 15500 3500
24 15500 22050 6550

Observant la taula anterior podem veure que gairebé tres quartes parts de les bandes crítiques es troben situades per sota dels 5kHz. Aquest fet indica que l'orella humana percep més informació de les baixes freqüències que de les altes. En concret, presenta una major sensibilitat al voltant dels 4kHz.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és que com més bandes crítiques exciti un so, és a dir, com més amplada de banda tingui aquest, més sonoritat ens produirà. En altres paraules, un so que exciti més bandes crítiques que un altre amb més amplada de banda té moltes possibilitats de produir una major sonoritat que un so que n'exciti només una i segur que produirà una major sonoritat que un to pur, per molt que aquest tingui un nivell de pressió sonora molt superior.

Aquest fet és conseqüència directa de què un so amb més amplada de banda excita a més cèl·lules cil·liades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]