Bandera d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera d' Espanya
Bandera d'Espanya
Característiques
3:2
Símbol vexil·lològic d'una bandera que es pot utilitzar a terra pels particulars, en edificis civils, estatals i públics
Símbol vexil·lològic d'una bandera normal o "de iure"
Origen "Bandera" naval des de 1785, amb Carles III
Adopció 1978
Bandera d' Espanya amb l'Escut
Bandera d'Espanya amb l'Escut
Característiques
3:2
Símbol vexil·lològic d'una bandera que es pot utilitzar a terra pels particulars, en edificis civils, estatals i públics
Símbol vexil·lològic d'una bandera normal o "de iure"
Origen "Bandera" naval des de 1785, amb Carles III Escut modificat per Llei 33/1981 de 5 d'octubre.
Adopció 1981

La bandera d'Espanya actual va ser adoptada formalment el 6 de desembre de 1978 amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola, la qual al seu article quart diu: 1. La bandera d'Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. Els usos de la bandera van ser regulats per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre,[1] que a l'article segon, diu: 1. La bandera d'Espanya, d'acord amb el preceptuat a l'article quart de la Constitució espanyola, és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. 2. A la franja groga s'hi podrá incorporar, a la forma que reglamentàriament se senyali, l'escut d'Espanya.

En l'actualitat no hi ha hagut cap desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei perquè continua vigent el Reglament de banderes i estendards, guions, insígnies i distintius, aprovat pel Reial decret 1511/1977,[2] de 21 de gener, amb les modificacions relatives a l'escut d'Espanya i al guió del Princep d'Astùries.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant l'Edat Mitjana, quan el concepte de bandera nacional encara no existia, el símbol d'Espanya era l'Escut Reial. Freqüentment era format per altres banderes, plenes d'imatges i símbols que representaven tots els valors que defensaven les tropes del Rei.

Estendard dels Reis Catòlics[modifica | modifica el codi]

Els regnes medievals que es van unir al segle XVI per acabar conformant l'actual Espanya tenien els seus propis símbols heràldics i les seves armades lluïen les seves pròpies banderes i estendards tant per la Mediterrània com per l'oceà Atlàntic, on les corones d'Aragó i Castella tenien les seves respectives àrees d'influència. La bandera de la Corona d'Aragó tenia el fons groc amb quatre faixes (barres) vermelles (un element que encara està present a les banderes dels territoris que en formaven part: Catalunya, l'Aragó, el País Valencià, les Illes Balears i el Rosselló francès). Pel que fa a la Corona de Castella, des de la unió entre els regnes de Castella i el de Lleó l'any 1230, feia servir una bandera quarterada que alternava als quarters els emblemes de Castella (de gules, una torre d'or, maçonada de sabre i aclarida d'atzur) i de Lleó (d'argent, un lleó rampant porpra coronat d'or , linguat i armat de gules). Les banderes i els escuts aragonès i castellà es van fusionar quan els Reis Catòlics van crear els nous símbols resultants de la unió de les dues corones.

La Creu de Borgonya[modifica | modifica el codi]

La Creu de Borgonya (també anomenada Creu de Sant Andreu o el Penell de Borgonya) és una de les banderes més importants en la història d'Espanya, ja que després del matrimoni de Joana de Castella (Joana la Boja), filla del rei Catòlic, amb l'Arxiduc d'Àustria (més tard Felip I de Castella (Felip el Bell), aquest va introduir entre les banderes espanyoles un disseny que, malgrat el seu origen estranger, es va convertir en el símbol espanyol principal per antonomàsia, malgrat el color de la tela on estava brodat (normalment blanc o vermell). De fet, era el símbol de l'Arxiduc. Des del regnat de l'Emperador Carles I d'Espanya, diferents exèrcits espanyols han fet servir banderes amb la Creu de Borgonya en diferents camps. També va ser incorporada als uniformes dels arquers borgonyons, i més tard en els de la resta de l'exèrcit. També apareixia en les banderes regimentals espanyoles.

L'Espanya dels Habsburg[modifica | modifica el codi]

Quan els Habsburg van arribar al tron espanyol, cap a mitjans del segle XVI, cada empresa militar tenia la seva pròpia bandera, que normalment consistia les armes del seu comandant amb el fons de la Creu de Borgonya. Per representar el Rei, solien tenir una altra bandera, la Coronela, que durant el regnat de Carles I era feta de seda groga (el color imperial) amb el segell imperial brodat.[3]

Quan Felip II va arribar al poder, va ordenar que, a més de les banderes de cada empresa, cada Tercio n'havia de tenir una altra de color groc amb la Creu de Borgonya en vermell. Les unitats de cavalleria van adoptar les mateixes banderes però de mida més petita, anomenades estendards.

No obstant això, en aquell moment el concepte de bandera nacional com s'entén en l'actualitat no existia, i per tant, el símbol verdader del país era representat per les armes reials. L'ús d'altres banderes a més de les mencionades era freqüent, amb diferents imatges o símbols. Alguns exemples són la bandera de Santiago de Compostel·la (Sant Jaume el Major), la bandera verda que l'Emperador va emprar durant la conquesta de Tunísia o la bandera carmesí utilitzada per Hernán Cortés a Mèxic.

Felip V i la nova dinastia borbònica[modifica | modifica el codi]

Les armes de Borbó-Anjou van ser afegides a l'escut l'any 1700 quan Felip V va esdevenir rei d'Espanya. Les noves armes reials van ser dissenyades pels heraldistes francesos Charles-René d'Hozier i Pierre Clairambault[4] el novembre de 1700. Felip V també va canviar la filosofia i el disseny de les banderes d'Espanya. Va ser el primer que va donar a Espanya un símbol unificat quan va posar la tela blanca de la Creu de Borgonya amb l'escut d'armes reial.[5] Encara no era la bandera nacional, però va ser un primer "intent" que anava amb la línia d'altres intents en altres països europeus.

Les banderes eren organitzades en tres grups:

  • Estendard de la bandera reial: continuava sent de color carmesí, brodat amb les armes reials, el Toisó d'Or i el collar de l'Orde de l'Esperit Sant.
  • Bandera militar: el color va ser reduït al blnc amb la Creu de Borgonya i les armes reials.
  • Pavelló naval: també era blanc, amb les armes reials.

Els orígens de la bandera actual: Carles III[modifica | modifica el codi]

El 1760, Carles III va modificar l'escut de les armes reials, suprimint el collar de l'Esperit Sant, mantenint el Toisó d'Or i va afegir dos nous quarters, que corresponien als Farnese (sis lliris blaus en or) i als Medici (disc blau amb tres lliris d'or i quatre discos vermells, tots en or).

La bandera militar, o Coronela fou la Creu de Borgonya durant els anys borbònics, amb diferents addicions en cada unitat militar depenent del seu origen territorial, comandant, etc.

Quan Carles III va esdevenir Rei d'Espanya, va observar que la majoria de països d'Europa feien servir banderes que eren predominantment blanques, i ja que normalment sempre hi estaven en guerra, al mar hi havia desastres perquè era difícil identificar si els vaixells localitzats eren de l'enemic de lluny. Per aquesta raó, va ordenar al seu Ministre de l'Armada que li presentés alguns models de bandera que fossin visibles a llargues distàncies. El Ministre va seleccionar dotze esbossos que van ser presentats al Rei. La bandera que va ser triada com a insígnia de guerra és l'origen de la bandera actual. Era una bandera de tres bandes de color vermell-groc-vermell, en la qual la banda groga era el doble d'ampla que les vermelles, una característica única que distingia la bandera de tres bandes espanyola de la resta de banderes de tres bandes europees. La bandera triada com a insígnia civil o per ús de la marina mercant era diferent i consistia de cinc bandes de color groc-vermell-groc-vermell-groc, en proporcions 1:1:2:1:1.

No hi ha documents que vinculin la combinació de colors com a provinent de la Corona d'Aragó.[6]

Segona República Espanyola[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes del Regne de Castella

El 14 d'abril de 1931, la monarquia va ser derrocada i substituïda per la Segona República Espanyola. El canvi de règim va ser simbolitzat per una nova bandera tricolor (vermella, groga i morada), en comptes de la prèvia bicolor vermella i groga, que es considerava monàrquica. L'objectiu de la banda morada era representar Castella i Lleó en els oclors de la bandera, ja que el vermell i groc existent representaven els territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

La bandera republicana va ser adoptada oficialment el 27 d'abril i es va donar oficialment a l'exèrcit el 6 de maig. Estava formada per tres bandes horitzontals de la mateixa mida, de colors vermell, groc i morat, amb l'escut d'armes de la Segona República Espanyola al centre. Una altra novetat foren les dimensions de la bandera en la seva versió militar, ja que eren més reduïdes (1m x 1m).

El fet d'usar el morat per representar Castella a la bandera nacional és objecte de polèmica, ja que des de l'últim quart del segle XX, hi ha tres autors que contradiuen els antics historiadors dient que el pendó de Castella no era morat, sinó carmesí.[7]

La dictadura franquista[modifica | modifica el codi]

L'1 d'abril de 1939 es va acabar de forma oficial la Guerra Civil Espanyola, i Francisco Franco va esdevenir el dictador de l'estat fins a la seva mort el 20 de novembre de 1975.

El 29 d'agost de 1936, la Junta de Defensa Nacional va publicar el Decret Núm. 77 que declarava: "La bandera bicolor vermella i d'or es restableix com a bandera d'Espanya", que va servir com la primera bandera de l'Espanya Nacionalista. Aquesta bandera va ser substituïda el 1938 per una bandera que afegia a l'escut l'àguila de Joan l'Evangelista. Les noves armes suposadament estaven inspirades en l'escut d'armes que van adoptar els Reis Catòlics després de la presa de Granada dels moros, però substituint les armes de Sicília per les de Navarra i afegint els Pilars d'Hèrcules a cada costat de l'escut d'armes. El 1938, les columnes estaven col·locades a fora de les ales.

El 26 de juliol de 1945, les insígnies del comandant van ser suprimides per decret, i l'11 d'octubre es va publicar una regulació detallada de les banderes, que va fixar el model de la bandera bicolor en ús, amb una nova versió de l'àguila de Sant Joan. Els models establerts en aquest decret es van mantenir fins al 1977.

En aquest període, dues banderes més se solien col·locar juntes amb la bandera nacional: la bandera de la Falange i la bandera carlista, com a representació del Movimiento Nacional.

Període provisional post-Franco[modifica | modifica el codi]

Des de la mort de Franco el 1975, fins al 1977, la bandera nacional va ser la mateixa que la regulació de 195. El 21 de gener de 1977 es va aprovar una nova bandera que diferia de l'anterior en que les ales de l'àguila s'obrien més, els Pilars d'Hèrcules es tornaven a col·locar dins de les ales, i el llaç amb el lema "Una, grande y libre" es va moure del coll de l'àguila a sobre del cap de l'àguila. No es van fer moltes banderes amb aquest escut. Finalment, després de la restoració de la Casa de Borbó al tro espanyol en el rei Joan Carles I, la Constitució Espanyola de 1978 especificava, en l'article 42 secció 12, que la "Bandera d'Espanya està formada per tres bandes horitzontals, vermella, groga i vermella, la groga essent el doble d'amplada que cadascuna de les vermelles."

Finalment, la bandera espanyola va incorporar l'actual escut d'armes el desembre de 1981.

Disseny[modifica | modifica el codi]

Colors[modifica | modifica el codi]

Els colors de la bandera d'Espanya tal com van ser descrits pel Reial Decret 441/1981 de 27 de febrer,[8] són:

Valors CIELAB CIE (Il-luminant C) Web color
DENOMINACIÓ DELS COLORS (SNM-IRANOR) H* C* L* x y Y codi HTML
Roig bandera 35º 70 37 0,614 0,320 9,5 #AA151B
Groc-gualda bandera 85º 95 80 0,488 0,469 56,7 #F1BF00

El disseny bàsic de la bandera d'Espanya és el mateix que el què s'utilitzava entre 1785 i 1931 com a insígnia dels bucs de guerra. Durant la Segona República Espanyola es va fer servir una bandera tricolor de franges de la mateixa mida, substituint el color roig de la franja inferior pel color morat, i en l'escut la corona reial per la corona mural.

Especificacions oficials per a la construcció de la bandera d'Espanya

Durant el règim franquista es va tornar a la bandera bicolor, però adoptant com a escut l'àguila de Sant Joan, aprovada l'11 de febrer de 1938.

Construcció[modifica | modifica el codi]

El disseny de la bandera amb l'escut, regulat a la Regla 3 del Reial Decret 1511/1977,[2] respon a les següents especificacions:

  • L'eix de l'escut ha de situar-se a una distància d'un terç de la vaina, i la seva altura ha de valer dos cinquens de l'ample de la bandera.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandera d'Espanya