Bandera de Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bandera de Mèxic
Flag of Mexico.svg
Ús Insígnia i bandera nacional Insígnia i bandera nacional
Proporcions 4:7
Adopció 16 de setembre de 1968
Dissenyador Francisco Eppens Helguera
Mexican States Standard.svg
Descripció Presidencial
Ús Bandera civil Bandera civil
Proporcions 4:7
Vegeu també: Escut de Mèxic

La Bandera de Mèxic consisteix en un rectangle dividit en tres franges verticals de mesures idèntiques. És tricolor: verd, blanc i vermell. Al centre, s'hi troba l'Escut Nacional. La proporció entre l'ample i llarg de la bandera, és de quatre a set (4:7). Al llarg dels anys, la bandera ha canviat en diverses ocasions, tant en el disseny com en la proporció de les franges. Tanmateix, l'escut d'armes ha presentat gairebé sempre el mateix patró: una àguila sobre un cactus, devorant una serp. Generalment es considera com la primera bandera mexicana l'Estendard utilitzat pel mossèn Miguel Hidalgo y Costilla a l'inici de la guerra d'Independència, hi ha però qui considera també les banderes usades pels exèrcits asteques en el Mèxic Prehispànic. La Bandera de Mèxic és usada tant per entitats civils com governamentals, en guerra i en pau i tant en terra com en mar com en aire.

Història[modifica | modifica el codi]

Museu de bandere.

L'ús d'estendards es remunta a l'època del Mèxic antic. Se sap que tant els asteques com els tlaxcalteques i els tepaneques utilitzaven estendards amb diferents símbols que els identificaven amb el seu governant o amb el seu estat. Es considera com a primer bandera pròpia de Mèxic aquella que va enarborar durant el Crit de la Independència Miguel Hidalgo i Costella el 1810: un estendard amb la imatge de la Verge de Guadalupe. El 1813, les forces insurgents van dissenyar una altra ensenya nacional: una Bandera de seda blanca, vorejada per una sanefa de quadres blaus i blancs, al centre dels quals hi havia una àguila posada sobre un cactus que ostentava una corona imperial. Circumdant l'escut es llegia una llegenda en llatí que deia: Oculis et unguibus asqué victrix, que significa "Amb els ulls i les ungles, igualment victoriosa".

Durant el Primer Imperi Mexicà (1821-1823) es va decretar que les franges de la bandera havien de canviar de posició. A la franja blanca es va col·locar l'àguila solitària, amb les ales obertes i en posició frontal; mentre que el cap es va plasmar de perfil, lluint una corona imperial. Posteriorment, el 1823, el Congrés Constituent va decretar que l'escut de la Bandera Nacional es conformaria d'acord amb la tradició indígena, és a dir: l'Àguila de perfil i posada sobre un cactus, devorant el serp i sense la corona imperial, encara que posteriorment canviaria de posició.

L'escut nacional va canviar durant l'Imperi de Maximilià, quan es va adoptar una bandera que tenia l'àguila sota la corona imperial. Després de la caiguda de l'imperi i la restauració de la república, es va retornar a l'ús de la bandera anterior. El president Porfirio Díaz va ordenar que l'àguila es col·loqués frontalment i amb les ales esteses. L'escut seria transformat de bell nou per Venustiano Carranza, qui va disposar que l'Àguila es col·loqués de perfil esquerre i conservés les característiques amb les quals els asteques l'havien concebut quan van fundar la Gran Tenochtitlan. Addicionalment es va incloure un llaç tricolor que significa la unitat patriòtica i lliga les branques d'alzina i llorer. L'última modificació a la bandera es va realitzar poc abans dels Jocs Olímpics d'estiu de 1968 per fer ressaltar els colors i els detalls de l'àguila.

Disseny i simbolisme[modifica | modifica el codi]

Revers.
Proporcions oficials de la bandera
Mèxic i Itàlia.
Vegeu també: Mèxic i Escut de Mèxic

Contingut de la bandera[modifica | modifica el codi]

L'escut central de la bandera està inspirat en la llegenda asteca sobre la Fundació de Tenochtitlan (actualment la ciutat de Mèxic). La llegenda explica que la tribu nòmada dels asteques va realitzar un llarg pelegrinatge, sense saber on edificar la seva ciutat quan el déu Huitzilopochtli els indicà que en el lloc on trobessin una àguila devorant una serp parada en un cactus seria el lloc on havien de construir-la. Després de moltes generacions de buscar aquest lloc, els asteques van trobar l'àguila a un petit illot del Llac de Texcoco. L'actual disseny de l'escut, que conté aquesta imatge, va ser creat per Francisco Eppens Helguera i aprovat pel president Gustavo Díaz Ordaz.

« Article 3; La Bandera Nacional consisteix en un rectangle dividit en tres franges verticals de mesures idèntiques, amb els colors en el següent ordre a partir de l'asta: verd, blanc i vermell. A la franja blanca i al centre, hi és l'Escut Nacional, amb un diàmetre de tres quartes parts de l'amplada de la franja. La proporció entre l'amplada i la longitud de la bandera, és de quatre a set. Podrà portar un llaç o corbata dels mateixos colors, al peu de la llança. »

Significat dels colors[modifica | modifica el codi]

Els colors de la bandera provenen de la bandera de la Tres Garanties, amb el qual els exèrcits reialista i els insurgents van entrar victoriosos a la ciutat de Mèxic el 21 de setembre, 1821 en consumar-se la independència, encara que no seria utilitzada com a bandera del Mèxic independent. Tanmateix, els colors s'han conservat en tots els dissenys posteriors, tot que la disposició diagonal va ser reemplaçada per la vertical. Com que l'article tercer de la "Llei Sobre l'escut, la bandera i l'Himne Nacional" no dóna cap simbolisme oficial dels colors hi ha diferents versions quant al seu significat.

Model de Color
CMYK (Cyan Magenta Yellow Black) C M Y K C M Y K C M Y K
87 35 77 23 0 0 0 0 0 92 82 19
RGB (Red, Green, Blue) R G B R G B R G B
0 104 71 255 255 255 206 17 38
Pantone Inc 3425c Safe 186c
HTML #006847 #FFFFFF #CE1126

Cerimònies civils[modifica | modifica el codi]

Escultura.

Les cançons a la bandera de Mèxic són cantades en la diada de la bandera, el 24 de febrer, des de 1937, segons el decret de president Lázaro Cárdenas.

El Juramento à la Bandera
¡Bandera de México!
Legado de nuestros héroes,
símbolo de la unidad
de nuestros padres y nuestros hermanos.
Te prometemos ser siempre fieles
a los principios de libertad y de justicia
que hacen de nuestra patria la nación independiente, humana y generosa
a la que entregamos nuestra existencia.
Traducció: Jurament a la Bandera
Bandera de Mèxic!
Llegat dels nostres herois,
símbol de la unitat
dels nostres pares i els nostres germans.
Et prometem ser sempre fidels
als principis de llibertat i de justícia
que fan de la nostra pàtria la nació independent,
humana i generosa a la qual lliurem la nostra existència.
El Toque de Bandera
Se levanta en el mástil mi bandera,
como un sol entre céfiros y trinos,
muy adentro en el templo de mi veneración,
oigo y siento contento latir mi corazón.
Es mi bandera, la enseña nacional,
son estas notas su cántico marcial.
Desde niños sabremos venerarla.
Y también por su amor, ¡vivir!
Almo y sacro pendón que en nuestro anhelo
como rayo de luz se eleva al cielo,
inundando a través de su lienzo tricolor,
inmortal nuestro ser de fervor y patrio ardor.
Es mi bandera, la enseña nacional,
son estas notas su cántico marcial.
Desde niños sabremos venerarla
Y también por su amor, ¡vivir!
Traducció: El toc de Bandera
S'aixeca en el masteler la meva bandera,
com un sol entre zèfirs i refilets,
molt endins en el temple de la meva veneració,
escolto i sento content bategar el meu cor.
És la meva bandera, l'ensenya nacional,

són aquestes notes el seu càntic marcial.
Des de nens sabrem venerar-la.
I també pel seu amor, viure!
Venerable i sacre pendó que en el nostre anhel,
com a raig de llum s'eleva al cel,
inundant a través del seu llenç tricolor,
immortal nostre ser de fervor i patriòtic cremor.
És la meva bandera, l'ensenya nacional,
són aquestes notes el seu càntic marcial.
Des de nens sabrem venerar-la.
I també pel seu amor, viure!

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Estendard de la Verge de Guadalupe usat durant la guerra d'independència en 1810 pel sacerdot Miguel Hidalgo y Costilla.
   Bandera Nacional (registrada) -    Bandera Nacional (sense registrar)
Mèxic No Independent
Amèrica Septentrional - Nova Espanya - Amèrica Mexicà
América Septentrional - Nueva España - América Mexicana
15351821
 Data d'adopció
Organització
 Promulgada  Bandera  Descripció
17 Abril 1535
Monarquia
17 Abril 1535 – 25 Noviembre 1550
Antonio de Mendoza
Virrei

29 Abril 1783 - 3 Novembre 1784
Matías de Gálvez y Gallardo
Virrei

Virregnat de Nova Espanya Virregnat de Nova Espanya
1785 - 1821
Monarquia
Bernardo de Gálvez y Madrid
Virrei

21 Juliol 1821 - 28 Setembre 1821
Juan O'Donojú y O'Rian
Virrei

Imperi espanyol Virregnat de Nova Espanya
Mèxic Independent
Nació Mexicà - Imperi Mexicà - República Mexicà - Estats Units Mexicans
Nación Mexicana - Imperio Mexicano - República Mexicana - Estados Unidos Mexicanos
18212014
 Data d'adopció
Organització
 Promulgada  Bandera  Descripció
24 Febrer 1821
Junta Provisional Governativa
Agustín Iturbide
Realista
Vicente Ramón Guerrero
Insurgent
Bandera de les Tres Garanties Bandera de les Tres Garanties
Dissenyat per
Magdaleno Ocampo
24 Agost 1821
Junta Provisional Governativa
Agustin Iturbide
President de la Regència
Bandera del govern d'Iturbide Bandera del govern d'Iturbide.
Dissenyat per
Agustin Iturbide
2 Noviembre 1821
Junta Provisional Governativa
Agustín de Iturbide
Emperador
José Manuel de Herrera
Primer Ministre
Bandera de l'Imperi Mexicà Bandera de l'Imperi Mexicà
Dissenyat per
Agustin Iturbide
   Independència -    Religió -    Unió
14 Abril 1823
Congrés Constituent
10 Octubre 1824 – 1 Abril 1829
Guadalupe Victoria
President

21 Gener 1858 - 28 Dessembre 1862
Félix María Zuloaga
President
Bandera del congrés constitucional Bandera de la República Mexicà
Dissenyat per
Congrés constitucional
Govern Executiu
10 Octubre 1824 - 15 Maig 1867
Guerra de Reforma
21 Gener 1858 - 28 Dessembre 1862
Regència del Segon Imperi
11 Juliol 1863 - 18 Noviembre 1863
15 Juliol 1864
Congrés Constituent
Maximilià I de Mèxic
Emperor
Juan Nepomuceno Almonte
Primer Ministre
Bandera del segon Imperi Bandera del segon Imperi
Dissenyat per
Maximilià d'Habsburg
   Esperança -    Puresa -    Religió
19 Juny 1867
Govern Executiu
Benito Pablo Juárez García
President
Bandera del congrés constitucional Bandera de la República Mexicà
Dissenyat per
Congrés constitucional
1 Abril 1893
Govern Executiu
José de la Cruz Porfirio Díaz
President
Bandera de 1893 a 1916 Bandera de la República Mexicà
Dissenyat per
Tomas de la Peña
20 Setembre 1916
Govern Executiu
Venustiano Carranza Garza
President
Bandera dels Estats Units Mexicans Bandera dels Estats Units Mexicans
Dissenyat per
Antonio Gómez
5 Febrer 1934
Govern Executiu
Abelardo Rodríguez Luján
President
Bandera (1934-1968) Bandera dels Estats Units Mexicans
Dissenyat per
Jorge Enciso
16 Setembre 1968
Govern Executiu
Gustavo Díaz Ordaz
President
Mèxic Bandera dels Estats Units Mexicans
Dissenyat per
Francisco Eppens Helguera
   Esperança -    Unió -    Sang d'Herois

Altres banderes[modifica | modifica el codi]

Aquestes banderes van ser dissenyades per intimidar a l'enemic i com a identificació. Aquestes banderes temporals van ser considerades sense documentació formal per al seu ús nacional. Aquestes banderes són: Bandera de Francisco I. Madero (9 febrer 1913), Bandera de Doliente Hidalgo (2 gener 1812), Bandera de José María Morelos y Pavón, Bandera de Francisco Vil·la, Bandera del batalló de Siera, Bandera del batalló de Jalisco, Bandera del batalló de Puebla, Bandera del batalló de Artillería, Oaxaca Battalion, Toluca Battalion, Bandera del batalló de Chihuahua, Bandera del batalló de Durango, Bandera del batalló de San Lorenzo, Bandera del batalló de Lanceros, Bandera del batalló de San Luis Potosí, Bandera del batalló de Aguascalientes, Bandera del batalló de Galeana (22 maig 1864), Bandera del batalló de San Blas (24 Setembre 1846), Bandera del batalló de 3 Vil·les, Bandera del batalló de Milicias, Bandera del batalló de Remixto, Bandera del batalló de Quautla, Bandera de 201 Squadron.

En honor de Jon Riley i dels membres del Batalló de Sant Patrici, la bandera de Mèxic oneja al centre de la ciutat de Clifden.[1]

Banderes gegants[modifica | modifica el codi]

Bandera gegant, Nuevo León.

El Pesidente de Mèxic, Ernesto Zedillo, va fer construir banderes gegants al país. El programa va ser dirigit per la Secretaria de la Defensa Nacional, que va erigir banderes gegants a diverses ciutats i llocs d'alt significat històric per a la nació. En un decret publicat l'1 de juliol de 1999 pel President Zedillo, s'estipulava que les primeres banderes haurien de ser localitzades en la Ciutat de Mèxic, Tijuana, Ciutat Juárez i Veracruz. El decret també deia que les mesures de les banderes deurien ser 14,3 metres per 25 metres sobre astes de 50 metres d'alt. Després altres ciutats com ara Ancorada, Nuevo Laredo i Cancun van fer les seves banderes. Actualment existeixen moltes banderes gegants en tot el territori de Mèxic.[2]

Algunes ciutats amb banderes gegants;

  1. Tehuehue, Iguala, Guerrero (110 m)[3]
  2. Centro Histórico Ciutat de Mèxic (100 m)
  3. Campo Militar Marte, base militar Ciutat de Mèxic (100 m)
  4. Cancun, Quintana Roo (100 m)[4]
  5. Dolores Hidalgo, Guanajuato (100 m).
  6. El Chamizal, Ciutat Juárez (100 m)
  7. Ensenada (municipi de la Baixa Califòrnia) (100 m)
  8. Heroico Colegio Militar, Ciutat de Mèxic. (100 m)
  9. Monterrey, Nuevo León (100 m)
  10. Nuevo Laredo, Tamaulipas (100 m)
  11. Parque El Palomar, Chihuahua (100 m)
  12. San Jerónimo Ciutat de Mèxic (100 m)
  13. Tijuana, Baixa Califòrnia (100 m)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Celebrate San Patricio's Day With The Chieftains» (en anglès). irish examiner usa, 16/3/2010. [Consulta: 2/8/2013].
  2. Instalación de bandera semi-monumental en León, Guanajuato (castellà)
  3. Monumentos (castellà)
  4. El presidente Ernesto Zedillo izó la Bandera Monumental en el puerto de Cancun (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandera de Mèxic