Bandositat
Entre l'edat mitjana i l'edat moderna una bandositat era una guerra privada entre nobles (o a vegades entre persones d'altres estaments). La mateixa paraula s'usava també com a equivalent de bàndol, és a dir el conjunt de seguidors d'una de les parts,[1][2] (o fins i tot es podien referir a mobilitzacions populars). Els motius de la baralla podien ser tant per la reclamació mútua d'unes terres (jurisdiccions, propietats...) com també per qüestions d'orgull (honor, venjances...).[1]
Quan esclatava un enfrontament entre dues faccions enemigues els líders de cadascuna mobilitzaven tants vassalls com podien per tal d'anar a guerrejar (a fer bandositats). Cada bàndol, doncs, el conformaven grups de gent amb relacions entre si de dependència familiar o feudal molt ben delimitades.[2] A més a més procuraven engruixir el nombre de seguidors a través apel·lant a les relacions de clientalars (més difuses que les anteriors) o simplement contractant quadrilles de gent armada disposada a la lluita. Al llarg del temps que durava el conflicte, els seguidors de cada part podien ser estables al costat del cap del bàndol o bé mostrar-se només eventualment disponibles per alguna acció.[2] De fet emergien i s'apagaven segons els esdeveniments de la disputa o per circumstàncies oportunistes o amb l'assoliment de beneficis immediats.[2]
En cap cas arribaven a estructurar-se de manera permanent (per exemple en un exèrcit o milícia) ni tampoc arribaven a distingir-se per una ideologia singular que els identifiqués (els motius de la disputa solien ser molt prosaics).[2] No obstant això, sota les bandositats sovint s'hi podia amagar tot el ventall típic de les conflictivitats socials de l'època.
Amb el temps, les bandositats formals es van anar degradant fins a configurar un nou fenomen menys definit i amb protagonistes menys aristòcrates i més populars: el bandolerisme.[1]
Exemples de bandositats[modifica]
- Catalunya (s. XVI-XVII) bandositats entre nyerros i cadells.[2]
- País Valencià: bandositats del Regne de València
- Mallorca: Bàndols a Mallorca
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 94 entrada: "bandositat". ISBN 84-297-3521-6.
Enllaços externs[modifica]
- «Bandositat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.