Banksia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Banksia
Banksia serrata

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Ordre: Proteales
Família: Proteaceae
Gènere: Banksia
L.f.
Diversitat
Unes 170 espècies
Sinònims

Sirmuellera Kuntze
Isostylis (R.Br.) Spach

Espècie tipus
Banksia serrata

Banksia és un gènere de plantes amb flors dins la família proteàcia. Consta d'unes 170 espècies. És originari d'Austràlia i freqüentment es fan servir com plantes ornamentals. Són característiques les seves espigues de flors i fruits en forma de pinya. Segons les espècies adopten les formes llenyoses prostrades o d'arbres de fins a 30 m d'alt. Es troben en diversos ambients des dels semiàrids als boscos plujosos però no en els deserts australians.

Produeixen molt nèctar que aprofiten des de petits mamífers a ocells i insectes.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Banksia prionotes inflorescència, Reabold Hill, Bold Park, Floreat, WA

En el gènere Banksia hi ha grans aarbres comB.integrifolia (Banksia de la costa) i B.seminuda (Banksia del riu), que sovint fan 15 m d'alt i de vegades 30 m.[1] Les Banksia que creixen en forma d'arbust normalment són erectes, però n'hi ha de prostrades amb branques que creixen per sobre o per sota del sòl.

Les fulles són variades des d'1–1½ centimetres de llarg en B.ericifolia fins a les fulles molt grosses de B.grandis que fan 45 cm de llarg. Moltes de les fulles són serrades però no ho són en B. integrifolia. Es disposen normalment en espirals irregulars però altres ho estan en verticils. Moltes espècies tenen fulles diferents quan són juvenils respecte a les fulles adultes.

La característica més prominent és les espigues de flors, una inflorescència allargada amb un eix llenyós cobert de flors enganxades en angles rectes. No totes les espècies de Banksia tenen grans espigues de flors, en realitat només la meitat de les espècies en tenen, per exemple el subgènere Isostylis tenen l'espiga reduïda a un capítol.

Les flors de Banksia normalment tenen un color groc però també n'hi ha de colors taronja, vermmell, rosa i fins i tot viola.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Va ser Linnaeus el jove ( L.f.) qui va donar nom al gènere Banksia en la seva publicació de 1782 Supplementum Plantarum; ho va fer en honor del botànic anglès Sir Joseph Banks, que en collí els primers espècimens el 1770, durant la primera expedició de James Cook.

Distributció i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Distribució de Banksia dins Austràlia

Totes excepte una de les espècies de Banksia són endemismes d'Austràlia. L'excepció és B.dentata que, a més del nord d'Austràlia, també es troba a Nova Guinea i illes Aru.

La gran majoria d'espècies de Banksia es troben en terres sorrenques o amb grava, altres com B. marginata i B. spinulosa poden aparèixer també en terres més argiloses i en el cas de B. seminuda prefereix per excepció els sòls llimosos a la vora dels cursos d'aigua.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Trichoglossus haematodus sobre Banksia integrifolia var. integrifolia a Waverley

Les espècies del gènere Banksias són grans productores de nèctar essent important font d'aliments pels insectes ocells i petits mamífers com rosegadors, antechinus, possums i ratpenats.[2] Molt d'aquest animals pol·linitzen les Banksia. Segons diversos estudis els ocells i mamífers les pol·linitzen.[3][4] Segons va observar Carpenter el 1978 diverses espècies de banksia fan l'olor més forta de nit segurament per atreure els mamífers pol·linitzadors.

Resposta al foc[modifica | modifica el codi]

Plàntules de Banksia prionotes després de l'incendi a la Reserva Burma Road Nature, WA

Les plantes de Banksia estan adaptades de forma natural als incendis, cap a la meitat de les espècies d'aquest gènere es cremen i moren però ràpidament es regeneren per les llavors, el foc estimula l'obertura dels fol·licles on hi ha les llavors i la germinació en el sòl. Les espècies de Banksia que sobreviuen al foc és a causa de la gruixuda escorça que tenen o per tenir arrels en forma de lignotúbers que emeten nous brots després del foc. Amb tot si els incendis són molt freqüents les plantes de banksia són eliminades.[5]

Ús pels aborígens[modifica | modifica el codi]

Els aborígens australians del sud-oest d'Austràlia xuclaven les flors de Baksia per obtenir-ne el nèctar i amb les espigues posaden en aigua en feien una beguda dolça.[6] També dels arbres de Banksia en treien larves que es menjaven.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Liber C. «Really Big Banksias». Banksia Study Group Newsletter, vol. 6, 2004, pàg. 4–5.
  2. Hackett DJ, Goldingay RL. «Pollination of Banksia spp. by non-flying mammals in north-eastern New South Wales.». Australian Journal of Botany, vol. 49, 2001, pàg. 637–644. DOI: 10.1071/BT00004.
  3. Wooller SJ, Wooller RD. «Seed set in two sympatric banksias, Banksia attenuata and B. baxteri». Australian Journal of Botany, vol. 49, 2001, pàg. 597–602. DOI: 10.1071/BT00084.
  4. Wooller SJ, Wooller RD. «Mixed mating in Banksia media». Australian Journal of Botany, vol. 50, 2002, pàg. 627–631. DOI: 10.1071/BT01075.
  5. Wooller SJ, Wooller RD, Brown KL. «Regeneration by three species of Banksia on the south coast of Western Australia in relation to fire interval». Australian Journal of Botany, vol. 50, 2002, pàg. 311–317. DOI: 10.1071/BT01078.
  6. Wheeler, Judy. Common Trees of the South-West Forests. Department of Conservation and Land Management, 2003. ISBN 0-7309-6961-4. OCLC 35655910. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Boland, D. J. et al.. Forest Trees of Australia (Fourth edition revised and enlarged). CSIRO Publishing, Collingwood, Victoria, Australia, 1984. ISBN 0-643-05423-5. OCLC 30628509. .
  • Collins, Kevin; Kathy Collins and George, A. S.. Banksias. Melbourne: Bloomings Books Pty Ltd, 2008. ISBN 9781876473686. 
  • George, A. S.. «The Genus Banksia». Nuytsia, vol. 3, 3, 1981, pàg. 239–473.
  • George, A. S.. «Banksia». A: Wilson, Annette (ed.). Flora of Australia: Volume 17B: Proteaceae 3: Hakea to Dryandra. CSIRO Publishing / Australian Biological Resources Study, 1999, p. 175–251. ISBN 0-643-06454-0. 
  • Harden, Gwen. «Banksia». A: Harden, Gwen (ed). Flora of New South Wales: Volume 2 (Revised Edition). New South Wales University Press, Kensington, 2002, p. 82–86. ISBN 0-86840-156-0. 
  • Plantilla:The Banksia Atlas
  • Thiele, Kevin and Ladiges, Pauline Y.. «A Cladistic Analysis of Banksia (Proteaceae)». Australian Systematic Botany, vol. 9, 1996, pàg. 661–733. DOI: 10.1071/SB9960661.
  • The Banksia Book, Alex George, Kangaroo Press

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Wikisourcecat