Banu Hammad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa vers 1100

Els Banu Hammad o hammadites (excepcionalment hammàdides) foren una dinastia berber sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152. El seu ancestre fou Hammad ibn Bulugguín ibn Ziri ibn Manad.

Sota l'emir zírida Al-Mansur ibn Bulugguín (984-996) el seu oncle Abu-l-Bahar ibn Ziri va fer el primer intent de formar un regne al Màgrib central (989-993) però va fracassar. Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur (996-1016) es va enfrontar amb els zanates que van assolar la regió entre Tiaret i Trípoli de Líbia (996-1001) que finalment va poder dominar. El seu oncle Hammad ibn Bulugguín (que s'havia destacat contra els zanates) fou enviat el 1004 a l'oest per pacificar la regió i li fou cedit Ashir i el Magreb central amb totes les viles que pogués dominar, sent el seu càrrec irrevocable. Hammad va tenir èxit i va fundar al nord-est de Msila una fortalesa que havia d'esdevenir capital del seu domini, la Qala dels Banu Hammad (Qàlat Bani Hammad, o simplement al-Qala). Quan el zírida Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur li va ordenar entregar una part de la regió de Constantina al seu hereu, Hammad s'hi va negar i es va revoltar amb suport del seu germà Ibrahïm ibn Bulugguín (1015) i es va iniciar la dinastia. Els Banu Hammad van trencar lligams amb la doctrina xiïta dels fatimites i van retornar al sunnisme reconeixent als califes abbàssides.

La seva capital fou Al-Qala, però des de 1068 la capital habitual fou al-Nasiriyya (Bugia moderna Bejaïa) que va esdevenir capital definitiva el 1090 o 1091.

La dinastia es va acabar el 1152 quan el darrer sobirà es va rendir als almohades.

Llista de sobirans[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • H. R. Idris, La berbérie orientale sous les Zirides, París 1962
  • L. Golvin, Recherches archéologiques à la Qal'a des Banû Hammâd, París 1965