Banu Mussa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els germans Banu Mussa
Un dibuix artístic modern dels germans Banu Mussa en un segell sirià
Un dibuix artístic modern dels germans Banu Mussa en un segell sirià
Naixement Segle IX
Probablement Bagdad
Mort Segle IX
Bagdad
Camp Matemàtiques, astronomia, mecànica
Institucions Casa de la Saviesa
Treball(s) Traduccions matemàtics grecs

Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i Al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir[1] van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, a vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica.

La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i Al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va ecarregar l'organització de la Casa de la saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament Al-Khwarazmí, Al-Kindí, Thàbit ibn Qurra i altres científics de moltes branques del saber. Segons algunes fons[2] es van enemistar amb Al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa, apoderant-se de la seva biblioteca.

El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle XII, per Gerard de Cremona amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquímedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques.

Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia. També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per Al-Biruní un segle i mig més tard.

Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el que descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Banu Mussa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
  • «Banu Musa». Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Reference. New York, 2007, pàgines 92-24. Article de Josep Casulleras.
  • «BANŪ MŪSĀ – Encyclopaedia Iranica». Encyclopedia Iranica. Vol III, Fasc. 7. Londres, 1989. Pàgines 716-717. Article de David Pingree.
  • «Banu Musa Facts, information, pictures | Encyclopedia.com articles about Banu Musa». Dictionary of Scientific Biography. New York, 1970-1990. Article de J. al-Darrbagh.
  • «Buchhandlung Walther-König - KWB 45: Variantology 4». Ramon Guardans. A Brief Note on the anwā' Texts of the Late Tenth Century publicat a: Variantology 4. On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technologies in the Arabic-Islamic World and Beyond, editat per Siegfried Zielinski i Eckhard Fürlus en col·laboració amb Daniel Irrgang i Franziska Latell. Verlag der Buchhandlung Walther König. Colònia, 2010, pàgines 177–193.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La transliteració dels noms àrabs acaba resultant un exercici difícil: (Transcripció simplificada dels mots àrabs). Per a una discussió sobre el tema vegeu: Jaouiche, Khalil, La théorie des Parallèles en Pays D'Islam. J. Vrin. Paris, 1976. Pàgina 8 i següents. ISBN 2-7116-0920-0
  2. Banu Musa, Encyclopaedia Iranica III. London, 1989. Pàgs. 716-717. ISBN 0-710-09119-2. Article de David Pingree.