Banu Qassi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els territoris dels Banu Qassi el 925 (en taronja), entre el regne cristià de Pamplona (en vermell) i l'emirat musulmà de Còrdova (en verd).

Els Banu Qassi (en àrab بنو قاسي Banū Qāsī, que literalment significa descendents de Cassi) fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.[1] La seva complexa política d'aliances era basculant: a vegades estava a favor de la capital musulmana de Còrdova però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana. La família Cassi era visigoda i originària de la vall navarresa de l'Ebre.[1]

Història de la dinastia[modifica | modifica el codi]

La islamització del comte Casius Fortunius, Qassi[modifica | modifica el codi]

vegeu l'article principal: comte Cassi

El fundador de la dinastia muladita fou el comte Casius Fortunius (685? - ?) que es va aliar amb els musulmans quan aquests envaïren la península Ibèrica el 711. Es va convertir a l'islam i s'arabitzà el nom Qāsī, motiu pel qual els sarraïns el confirmaren com a comte el 714. Qassi va viatjar amb Mussa ibn Nussayr fins a Damasc per fer-se client del califa Al-Walid I. Per consolidar el poder familiar sobre els nous territoris àrabs Qassi va casar el seu fill gran Fortun ibn Qassi|Fortuny amb Àïxa (715? - ?) la néta tant del líder dels conqueridors musulmans Mussa ibn Nussayr (i per tant descendent directa de Mahoma segons els sunnites) com de l'últim rei visigot Roderic.

El domini sobre Pamplona i Saragossa[modifica | modifica el codi]

Al seu torn, Fortuny (Fortun ibn Qassi) va regir una bona part de les terres entre Saragossa, Nàjera, Tudela i Tarassona de forma quasi independent, tot i que de iure era dependent de les autoritats d'al-Àndalus, i per tant subjecte a la sobirania del califa Al-Walid I. Ell i la seva esposa Àïxa van tenir dos fills: Zàhir ibn Fortun i Mussa ibn Fortun.

Mussa ibn Fortun (v.740? - 789) fou governador d'Arnedo, Saragossa i Tarassona. Es casà amb la viuda d'Ènnec Ximenes (que segons la llegenda era comte de Sobrarb), de la qual en desconeixem el nom. Mussa va tenir diversos fills amb la dama cristiana:

El 798 Guillem de Tolosa (qui en nom de Lluís el Pietós coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala) va convocar una assemblea a la que van assistir Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq,[2] i arran d'aquesta reunió, el 799 aparegué assassinat el valí de Pamplona Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun víctima d'un complot. Els francs ho aprofitaren per col·locar al govern de la ciutat el pro-carolingi Balask al-Yalasqi (Velasco). Els banu Qasi reaccionaren amb una aliança amb els comtes de Sobrarb fet que els permeté vèncer els Velasco pocs anys més tard. No obstant això, vers el 810 el fill d'Ènnec Ximenes (i per tant fillastre de Mussa ibn Fortun), Ènnec Aritza, fou aclamat com a primer rei cristià de Pamplona.

Mussa "el tercer rei d'Hispània"[modifica | modifica el codi]

Després de la mort dels seus germans grans, Mussa II de Saragossa assolí el poder de la família i es convertí en la principal figura de la nissaga banu Quasi: Intitulat senyor de la Vall de l'Ebre, senyor d'Osca (840), Tudela (852-862), Erriberri, Arnedo (843-862), Tarassona, Borja, Lleida, Toledo, Ejea i Saragossa (852-862). Segons la Crònica d'Alfons III, Mussa s'autoanomenava Tercer rei d'Hispània. Mussa II va liderar una terrible ràtzia que va assolar el comtat d'Aragó el 842, i una altra el 856 contra Barcelona i Terrassa. També va rebel·lar-se en diverses ocasions contra l'emir de Còrdova, però en totes va haver d'acceptar la seva autoritat. Pel que fa a les relacions amb els nous sobirans de Pamplona, va mantenir una política d'aliances matrimonials.

De fet, Mussa II es va casar en primeres noces amb Assona, filla del cristià Ènnec Aritza I de Pamplona. En segones noces es va casar també amb Maymuna bint Zàhir. Va tenir diversos fills:

La política expansiva de Mussa el féu entrar en conflicte amb Ordoni I d'Astúries, que el derrotà el 859. Aquest moment de debilitat dels banu Qassi fou aprofitat per l'emir Muhàmmad I per fer una ràtzia el 860 i segrestar durant vint anys l'hereu al tron pamplonès Fortuny Garcés (gendre de Mussa a la vegada que nebot d'Assona).

La fi del poder[modifica | modifica el codi]

A la mort de Mussa ibn Mussa ibn Fortun el 862, els seus quatre fills mascles van alçar-se en armes contra l'emir de Còrdova i van repartir-se els antics dominis del seu pare. La revolta dels banu Mussa (en àrab, fills de Mussa) va obligar a Muhàmmad I a organitzar un exèrcit per eliminar d'un cop aquella família rebel, i també va donar el seu suport a la família rival dels Qassi: els banu Tujib o tugíbides. A més a més, el regne de Pamplona va trencar l'aliança que havia mantingut amb els Qassi quan arribà al tron la nova dinastia Ximena començada per Sanç Garcés. Finalment la generació dels fills de Mussa fou derrotada pel poder cordovès i pels tugíbides (que es quedaren Saragossa).

Aleshores el principal representant de la família banu Qassi va passar a ser Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa (? - 898), un dels fills d'aquella generació però que s'havia oposat a la revolta del seu pare i llurs germans. Muhàmmad fou recompensat essent nomenat valí de Lleida, i va liderar nombroses campanyes contra els cristians. Va morir intentant recuperar per als Qassi la ciutat de Saragossa en mans dels Tujib durant el setge de 898. Muhàmmad va tenir sis fills que van continuar amb la política del seu pare, tot i que les lluites familiars internes van acabar debilitant en extrem els banu Qassi. El primogènit de Muhàmmad, Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907) fou valí de Lleida i va intentar ocupar el Comtat de Ribagorça atacant el seu cosí Ramon II de Pallars i Ribagorça. En la ràtzia, Llop va fer prop de set-cents presoners i va segrestar un fill del comte, Isarn. Poc després, seria assassinat en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra. L'últim membre d'aquesta branca oriental dels banu Qassi fou el seu fill Muhàmmad ibn Llop II, qui també va morir assassinat el 929.[1]

Després la família va perdre importància i no s'esmenten més a les cròniques.

Arbre genealògic dels Banu Qassi[modifica | modifica el codi]

De Qassi a Mussa II el Gran[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Casius Fortunius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu Tahir
 
 
Fortuny
 
Àïxa
 
Abu Salama
 
 
Yunus
 
 
Yahya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Zàhir
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I
 
NN
 
Ènnec Ximenes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ènnec I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Yunus Garcia Mutàrrif Llop Yuqàrtaix
 
 
Mussa II
 
Assona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop (1)
 
 
Mutàrrif (2)
 
Furtun (3) Ismaïl (4)
 
Òria (5)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Descendents de Mussa el Gran, els Banu Mussa[modifica | modifica el codi]

1.- Descendents de Llop ibn Mussa ibn Mussa[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Àjab
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Issa
 
Muhàmmad Mutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Mussa
 
Yusuf Abd-Al·lah Yunus Mutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-Al·lah Muhàmmad Furtun Muhàmmad
 
Mussa
 
Furtun
 
Abd-Al·lah Urraca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
 
 
 
 
 
Ordoni
 
 
 
Ramir

2.- Descendents de Mutàrrif ibn Mussa ibn Mussa[modifica | modifica el codi]

Garcia I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mutàrrif
 
Falasqueta
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhàmmad
 
Mussa
 
Llop Yusuf Abd-Al·lah Ismaïl
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

3.- Descendents de Furtun ibn Mussa ibn Mussa[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fortun
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ismaïl
 
Mussa
 
Muhàmmad Llop
 

4.- Descendents d'Ismaïl ibn Mussa ibn Mussa[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ismaïl
 
Sayyida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhàmmad
 
Mussa Saïd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop

5.- Descendents d'Òria bint Mussa ibn Mussa[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Òria
 
Fortuny I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa
 
 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī"
  2. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186. ISBN 978-84-321-1882-1. 

Obres referenciades:

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 94 entrada: "banū Qasī". ISBN 84-297-3521-6. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]