Banu Sulaym

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Sulaym o Banu Sulaym (en àrab بنو سليم, Banū Sulaym) foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan. La seva nisba és as-Sulamí, per tant els membres de la tribu poden anomenar-se els sulamís.

El seu ancestre és Sulaym ibn Mansur ibn Íkrima ibn Khàssafa ibn Qays Aylan i vivien originalment al Hijaz. Estaven dividits en tres faccions: els Imru-l-Qays (amb tres subgrups), els Hàrith (diversos subgrups) i els Thàlaba (dos subgrups). Abans de l'islam tenien bones relacions amb Medina. Una bona part van fer apostasia a la mort de Mahoma. Anys després van ser partidaris de Muàwiya I contra Alí ibn Abi-Tàlib. Van donar diversos personatges:

  • Utba ibn Fàrkad, governador de Mossul el 641 i més tard (en data desconeguda) de l'Azerbaidjan.
  • Abu-l-Àwar, governador d'al-Urdunn sota Muàwiya I. Un besnét seu, esmentat dubtosament com a nebot, Ubayda ibn Abd-ar-Rahman as-Salamí probablement fou governador de l'Azerbaidjan sota Úmar ibn Abd-al-Aziz, vers 717-720, governador d'Ifriquiya sota Hixam ibn Abd-al-Màlik (728-732) i d'al-Urdunn sota al-Walid II (743–744).
  • Ubayd-Al·lah ibn al-Hajjaj ibn Ilat, governador de Homs sota Muàwiya I. El seu nét Ubayd-Al·lah ibn Nasr fou membre del diwan del mateix califa.

Després els Sulaym foren partidaris d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr i van participar en la batalla de Marj Ràhit (684) on en van morir sis-cents. El 692/693 apareixen combatent els taghlibites a al-Bixr, manats per al-Jahhaf ibn Hakim adh-Dhakwaní. Posteriorment es van establir a Kufa, a Bàssora, al Khurasan, a la Jazira i al nord de Síria i van recuperar la confiança dels califes; alguns membres de la triba van exercir càrrecs de govern:

  • Qays ibn al-Hàytham, governador del Khurasan del 662 al 664.
  • Abd-Al·lah ibn Khàzim, governador de Khurasan del 661 al 662 i del 683 al 692. El 664 va ser nomenat però se li va presentar una acusació d'usurpació del govern, de la que fou absolt i hauria deixar al comandament al seu fill al-Hariz ibn Abd Allah. Va recuperar el govern però poc després ja apareix un nou governador.
  • Kathir ibn Abd-Al·lah, de malnom Abu-l-Aj (l'home amb dents d'elefant per les seves llargues incisives), governador de Bàssora per poc temps sota Hixam ibn Abd-al-Màlik.
  • al-Àixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, governador del Khurasan (727-730).
  • Mansur ibn Úmar ibn Abi-l-Kharqà, governador interí del Khurasan (vers 730).
  • Ussayd ibn Zàfir, governador d'Armènia sota els omeies marwànides (684-750), vers els darrers anys de la dinastia, però probablement com a delegat del governador titular.
  • Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, governador d'Armènia sota els califes abbàssides al-Mansur i al-Mahdi 753-755 i 774-778
  • Àhmad ibn Yazid, governador de Mossul i d'Armènia (dades no determinades)

Una branca dels Sulaym va restar al Hijaz i es va revoltar el 845 sent derrotats. Posteriorment foren absorbits com altres tribus pels Harb procedents del Iemen. Un grup dels Sulaym va emigrar a Egipte amb els Hilal i al segle XI van abandonar aquesta regió per conquerir i establir-se a la Cirenaica passant després una part a la Tripolitana. Al final del segle XII van envair Tunísia i van arribar fins al Marroc, però la major part va restar a Cirenaica.

Referència[modifica | modifica el codi]