Banu Sulaym

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Kays Aylan. El seu ancestre és Sulaym ibn Mansur ibn Ikrima ibn Khasafa ibn Kays Aylan i vivien originalment a l'Hedjaz. estaven dividits en tres faccions: Imru l-Kays (am tres subgrups), Harith (diversos subgrups) i Thalaba (dos subgrups). Abans del islam tenien bones relacions amb Medina. Una bona part van fer apostasia a la mort de Mahoma. Anys després van ser partidaris de Muawiya I contra Alí ibn Abi-Tàlib. Van donar diversos personatges:

  • Utba ibm Farkad (Rifaa ibn al-Harith) governador de Mossul el 641 i més tard (data desconeguda) de l'Azerbaidjan.
  • Abu l-Aswar (Dhakwan), governador d'al-Urdunn sota Muawiya I. Un descendent (besnét), esmentat dubtosament com a nebot, Ubayda ibn Abd-ar-Rahman al-Salamí fou governador de l'Azerbaidjan sota Úmar ibn Abd-al-Aziz, vers 717-720, governador d'Ifriquiya sota Hixam ibn Abd-al-Màlik (728-732) i d'al-Urdunn sota al-Walid II ibn Yazid (743–744).
  • Ubayd Allah ibn al-Hadjdjadj ibn Ilat, governador d'Homs sota Muawiya I. El seu nét Ubayd Allah ibn Nasr fou membre del diwan del mateix califa.

Després els Sulaym foren partidaris d'Abd Allah ibn al-Zubayr i van participar en la batalla de Mardj Rahit (684)on 600 van morir. El 692/693 apareixen combatent als taghlibites a al-Bishr, manats per al-Djahhaf ibn Hakim al-Dhakwani. Posteriorment es van establir a Bàssora, a la Djazira i nord de Síria i al Khurasan i van recuperar la confiança dels califes; alguns membres van exercir governs:

  • Kays ibn al-Haytham, governador del Khurasan del 662 al 664
  • Abu Salih Abd Allah ibn Hazim (o ibn Khatim), governador de Khurasan del 661 al 662 i del 683 al 692. El 664 va ser nomenat però se li va presentar una acusació d'usurpació del govern, de la que fou absolt i hauria deixar al comandament al seu fill al-Hariz ibn Abd Allah. Va recuperar el govern però poc després ja apareix un nou governador.
  • Kathir ibn Abd Allah, de malnóm Abu l-Adj (l'home amb dents d'elefant pels seus llargs incisius), governador de Bàssora per poc temps sota Hixam ibn Abd-al-Màlik
  • Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, governador del Khurasan (727-730).
  • Mansur ibn Umar ibn Abi l-Kharka, governador interí del Khurasan (vers 730)
  • Usayd ibn Zafir, governador d'Armènia sota els omeies marwànides (684-750), vers els darrers anys de la dinastia, però probablement com a delegat del governador titular.
  • Yazid ben Useid al-Sulami, governador d'Armènia sota els califes abbàssides al-Mansur i al-Mahdi 753-755 i 774-778
  • Ahmad ibn Yazid, governador de Mossul i d'Armènia (dades no determinades)

Una branca dels Sulaym va restar a l'Hedjaz i es va revoltar el 845 sent derrotats. Posteriorment foren absorbits com altres tribus pels Harb procedents del Iemen. Un grup dels Sulaym va emigrar a Egipte amb els Hilal i al segle XI van abandonar aquesta regió per conquerir i establir-se a la Cirenaica passant després una part a la Tripolitana. Al final del segle XII van envair Tunísia i van arribar fins al Marroc, però la major part va restar a Cirenaica.

Referència[modifica | modifica el codi]