Banu n-Nadir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Banu n-Nadir (en àrab بنو النضير, Banū n-Naḍīr) foren una de les dues principals tribus jueves de Medina. Haurien emigrat al Hijaz des de Palestina per escapar de l'opressió romana, en una època indeterminada després del segle I. El nom vindria de la muntanya Nadir, on es van establir. Sembla que ètnicament no eren àrabs, però la convivència amb grups àrabs va introduir progressivament en la tribu aquest element. El seu comportament era típicament jueu i encara que portaven noms àrabs vivien separats d'aquests i parlaven una llengua diferent. Mahoma no se'n refiava i va decidir eliminar-los i els va ordenar sortir de Medina en deu dies sota pena de mort; podrien prendre els seus béns i tornar un dia a l'any per fer la collita a les seves palmeres. La tribu va acceptar en no tenir suport ni dels Al-Aws, dels que eren clients, però Abd-Al·lah ibn Ubayd al-Khazrají, dels Banu Quraydha, els va convèncer per resistir a les seves fortaleses i els va prometre dos mil homes de suport. El cap de la tribu, Huyayy ibn Àkhtab, va decidir restar confiat en aquesta ajuda; complert el termini foren atacats i el setge va durar 15 dies; cap ajut va arribar i finalment es van rendir. Se'ls va permetre sortir, però ja sense els seus béns ni les seves armes; un grup va anar a Síria i un altre a Khàybar.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A. Guillaume, The life of Muhammad, Oxford University Press
  • L. Caetani, Annali dell Islam, I
  • Philip K. Hitti, History of the Arabs, 10a edició, Macmillan Press, 1970

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]