Banyalbufar
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Mallorca | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Regne d'Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||
| Gentilici | Banyalbufarí, banyalbufarina | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 18,05 km² | ||
| Altitud | 109 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
560 hab. 31,02 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 41′ 17.88″ N, 2° 30′ 48.48″ E / 39.6883000,2.5134667Coord.: 39° 41′ 17.88″ N, 2° 30′ 48.48″ E / 39.6883000,2.5134667 | ||
| Organització Entitats de població • Batle: |
3 Mateu Ferrà Bestard (CxI) |
||
Banyalbufar és una vila i municipi mallorquí situat a l'oest de l'illa, entre la Serra de Tramuntana i la mar Mediterrània. Limita amb Estellencs, Puigpunyent, Esporles i Valldemossa.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
El paisatge de Banyalbufar destaca per les seves típiques i característiques marjades escalonades, des de la Mola Planícia fins a la mar.
| Entitat de població | Habitants (2006) |
|---|---|
| Banyalbufar | 482 |
| Port des Canonge | 60 |
| Son Coll | 30 |
| Font: IBESTAT | |
Història[modifica]
Després de la conquesta de l'illa de Mallorca a 1229, el poble de Banyalbufar fou atorgat als cavallers Gilabert de Cruïlles i Ramon Sa Clusa. Aleshores s'implantà un règim senyorial en aquesta vall: la Baronia de Banyalbufar. El senyor de la Baronia tenia jurisdicció civil i criminal sobre els habitants dels seus dominis.
Economia[modifica]
L'agricultura fou l'ocupació quasi bé exclusiva dels habitants d'aquesta zona, encara que també es pescava com a complement a les labors agrícoles. La vinya de Banyalbufar fou famosa per la malvasia, però el seu cultiu s'abandonà per una plaga de fil·loxera (actualment es troba en procés de recuperació aquest cultiu). Posteriorment es cultivà sa tomàtiga de ramellet, coneguda per tot arreu per la seva qualitat. Avui dia el medi de vida dels seus habitants és el turisme. No hi ha cap indústria a la zona.
Llocs d'interès[modifica]
- Vegeu també: Llista de monuments de Banyalbufar
Al bell mig del poble es troba la clastra de la Baronia amb una torre on s'hi amagaven els habitants del poble quan sofrien els atacs dels corsaris, i també trobam una atalaia o torre de defensa a un kilòmetre i mig del poble, anant cap a Estellencs, anomenada torre de Verger, altrament coneguda com a "sa torre de ses ànimes". Anar fins a "sa torreta" és el passeig més habitual de tots els banyalbufarins i banyalbufarines.
Destaca "Es penyal", un nucli nucli de cases que es troba en el punt més elevat del poble. S'hi accedeix per les escales situades davant de l'església com per les del darrera . Des d'aquí es pot fer el camí de la síquia.
La millor i més espectacular vista del poble és la que es divisa des de "sa cabarola", punt situat a l'inici de la Volta des General (a sa bastida), que és una excursió que du fins al Port des Canonge.
Festes patronals[modifica]
Les festes patronals del poble es realitzen la primera setmana de setembre.
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banyalbufar  |
- Pàgina de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística
- Associació Cultural Bany-al-Bahar
- Guia de Mallorca: Banyalbufar
|
|||||||
