Banyalbufar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banyalbufar
Escut de Banyalbufar
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Banyalbufar respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Banyalbufar
Banyalbufar
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Banyalbufarí, banyalbufarina
Llengua pròpia Català
Superfície 18,05 km²
Altitud 109 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
583 hab.
32,3 hab/km²
Coordenades 39° 41′ 17.88″ N, 2° 30′ 48.48″ E / 39.6883000°N,2.5134667°E / 39.6883000; 2.5134667Coord.: 39° 41′ 17.88″ N, 2° 30′ 48.48″ E / 39.6883000°N,2.5134667°E / 39.6883000; 2.5134667
Organització
Entitats de població
• Batle:

3
Mateu Ferrà Bestard (CxI)

Banyalbufar és una vila i municipi mallorquí situat a l'oest de l'illa, entre la Serra de Tramuntana i la mar Mediterrània. Limita amb Estellencs, Puigpunyent, Esporles i Valldemossa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El paisatge de Banyalbufar destaca per les seves típiques i característiques marjades escalonades, des de la Mola Planícia fins a la mar.

Entitat de població Habitants (2006)
Banyalbufar 482
Port des Canonge 60
Son Coll 30
Font: IBESTAT

Història[modifica | modifica el codi]

Després de la conquesta de Mallorca a 1229, el poble de Banyalbufar fou atorgat als cavallers Gilabert de Cruïlles i Ramon Sa Clusa. Aleshores s'implantà un règim senyorial en aquesta vall: la Baronia de Banyalbufar. El senyor de la Baronia tenia jurisdicció civil i criminal sobre els habitants dels seus dominis.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura fou l'ocupació gairebé exclusiva dels habitants d'aquesta zona, encara que també es pescava com a complement a les labors agrícoles. La vinya de Banyalbufar fou famosa per la malvasia, però el seu cultiu s'abandonà per una plaga de fil·loxera (actualment es troba en procés de recuperació aquest cultiu). Posteriorment es cultivà la tomàtiga de ramellet, coneguda per tot arreu per la seva qualitat. Avui dia el medi de vida dels seus habitants és el turisme. No hi ha cap indústria a la zona.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Banyalbufar

Al bell mig del poble es troba la clastra de la Baronia amb una torre on s'amagaven els habitants del poble quan sofrien els atacs dels corsaris, i també trobam una atalaia o torre de vigilància a un kilòmetre i mig del poble, anant cap a Estellencs, anomenada torre des Verger, altrament coneguda com a "sa torre de ses ànimes". Anar fins a "sa torreta" és el passeig més habitual de tots els banyalbufarins i banyalbufarines.

Destaca Es penyal, un nucli de cases que es troba en el punt més elevat del poble. S'hi accedeix per les escales situades davant de l'església com també per les del darrere. Des d'aquí es pot fer el camí de la síquia.

La millor i més espectacular vista del poble és la que s'albira des de "sa cabarola", punt situat a l'inici de la Volta des General (a sa bastida), que és una excursió que du fins al Port des Canonge.

Església de Banyalbufar

A la parròquia de la Nativitat, hi ha un orgue. La seva arribada a Banyalbufar, fou l'any 1847. El 1971 i el 1994, va ser restaurat per Gerhard Grenzing. El seu funcionament és mesotònic i el seu estat de conservació és bo. Al manual hi ha disponibles els registres de flauta 1, flauta 2, octava, tapadet, dotzena, quinzena, dissetena, cimbalet i corneta.[cal citació]

Festes patronals[modifica | modifica el codi]

Les festes patronals del poble es realitzen la primera setmana de setembre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banyalbufar Modifica l'enllaç a Wikidata