Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Alcoià
Vista de Banyeres
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Alcoià Alcoi
Gentilici	Banyerenc, banyerenca
Predom. ling.	Valencià
Superfície	50,30 km²
Altitud	816 msnm
Població (2011)   • Densitat	7.200 hab. 143,14 hab/km²
Coordenades	38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O
Distàncies	106 km de València 23'9 km de Alcoi 56'1 km de Alacant
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 9 PPCV, 2 PSPV i 2 Compromís Antoni Belda Valero (PPCV)
Codi postal	03450
Festes majors	Moros i Cristians Del 22 al 25 d'abril
Dies de mercat	Dimecres i Dissabte
Agermanament	Campan (França)
Web	http://www.portademariola.com

Plànol esquemàtic de la vila, amb les principals vies d'accés i comunicació.

Zona urbana   Centre històric   Edifici d'interés   Zona verda

Zona industrial   Carretera principal   Carretera secundària   Via verda

Banyeres de Mariola és una població valenciana de la comarca de l'Alcoià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, de la qual és la població més important.

Història

La població històrica, igual que el seu castell, és d'origen musulmà. Els àrabs la denominaven Beni-heres. En l'any 1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins l'any 1618. Durant la guerra de Successió que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, la fortalesa fa un paper força actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris borbònics, fins i tot, va servir de guarnició a les seues tropes, resistint 20 atacs i 3 setges sota el comandament del capità Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de molt noble, fidel, lleial i reial, la qual cosa explica les quatre lletres que aparèixen a l'escut (N, F, R y L).

Demografia i Economia

Durant el s. XIX ja es dedicaven, segons Madoz, a la producció de barrets, faixes i mantes del país així com a la provisió de neu, la qual venien durant l'estiu a Xàtiva i altres punts. Aquesta població ha abastat un gran desenvolupament des de la dècada dels 60, dedicant la seua producció industrial a l'elaboració de papers, cartonatges, regenerats, tèxtils i gèneres de punt. Això ha motivat que doblara el nombre d'habitants en produir-se immigració de les poblacions veïnes d'Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i altra més allunyada procedent de la zona castellana. La seua població els anys inicials de la dècada dels 70 era de 5.873 habs. (banyerencs) i el 2003 de 7.050.

Evolució demogràfica de Banyeres de Mariola
	1787	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2007
Població	1.613	2.447	3.554	3.317	3.224	3.691	3.698	3.447	3.729	4.967	5.873	6.684	6.919	6.906	7.193

Geografia

El seu terme, de 50,3 km², és molt esquerp i accidentat, hi ha l'Alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), Penya la Blasca (1.119 m.) i el Capollet de l'Àguila (959 m.). La població, que s'enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m., és el més alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, Font de la Coveta, Font dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s'ha instal·lat l'Aula de Natura on s'estudia i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està solcat pels seua afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d'Ull de Canals.

Clima

El seu clima és mediterrani, encara que a causa de la seua situació presenta influències de clima continental, amb hiverns freds i estius suaus. Les pluges no són freqüents, sent les més escasses de tota la serra, i es concentren principalment a la tardor i hivern. Les precipitacions a l'hivern poden arribar en forma de nevades, sumant, en mitjana, entre 3 i 4 dies de nevada.

Edificis d'interés

La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l'ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:

• L'església de nostra senyora de la Misericòrdia. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, classicista de 1899.
• Ermita de santa Maria Magdalena, popularment la Malena. Gòtica.
• Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s'arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-1939.
• Ermita de sant Jordi. Formava part del molí Sol. D'estil neogòtic, reconstruïda en 1990.
• Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el museu arqueològic municipal Torre Font Bona.
• El parc municipal Vil·la Rosario alberga el Museu Valencià del Paper.
• El castell de Banyeres. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l'homenatge. En molt bona condició alberga el Museu Fester de Moros i Cristians.
• Muralles de Serrella, en la part baixa de la població. Totalment abandonades.
• Castell de Serrella. Restes molt deteriorades.
• Molí de la Farina.
• Molins, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.

Gastronomia i festes

La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l'olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullao de conill i tomaca. El més famós de la seua gastronomia és l'herbero, licor fet d'herbes de què existeixen tants receptes com fabricants.

Es celebren festes de Moros i Cristians en honor al patró Sant Jordi del 22 al 25 d'Abril, declarades d'interés turístic nacional. Al juliol se celebra fira i Festes en honor a Santa Maria Magdalena. A l'any 1780 arriba la Reliquia de Sant Jordi portada des de Roma pel pare Juan Bautista Domenech, sent l'origen de que Banyeres torne a fer Festes de Moros i Cristians en honor a la Reliquia de Sant Jordi i que es celebra el primer cap de setmana de Setembre.

Cada tres anys se celebra dins dels actes del mercat medieval de la Malena la representació de la "llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", un espectacle musical a l'aire lliure per a tots els públics on participen vora 200 persones, i rep uns 2.000 assistents. La pròxima representació serà en juliol de 2011.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Barcelo Sanjuan	UCD
1983 - 1987	Alberto Molina Belda	AP
1987 - 1991	José Barcelo Sanjuan	AP
1991 - 1995	Magdalena Puerto Albero	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Roberto Calatayud Tormo	PP
1999 - 2003	Roberto Calatayud Tormo	PP
2003 - 2007	María Encarna Francés Martí	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Antoni Belda Valero	PP
2011 - ara	Antoni Belda Valero	PP

Resultats electorals de Banyeres de Mariola, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Antoni Belda Valero	2757	9
	Partit Socialista del País Valencià	Ferran Sempere Huertas	896	2
	Coalició Compromís	Sonia Beneyto Ferrer	735	2
Total		4388		13

Municipals de 2007, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 2007–2011: Antonio Belda Valero

PP: 8 regidors
PSPV: 4 regidors
Bloc: 1 regidor

Municipals de 2003, Govern del PSPV i el Bloc
Alcaldessa de la legislatura 2003–2007: María Encarna Francés Martí

PP: 6 regidors
PSPV: 5 regidors
Bloc: 2 regidors

Municipals de 1999, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1999–2003: Roberto Calatayud Tormo

PP: 8 regidors
PSPV: 3 regidors
Bloc: 2 regidors

Municipals de 1995, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1995–1999: Roberto Calatayud Tormo

PP: 7 regidors
PSPV: 6 regidors

Municipals de 1991, Govern del PSPV i d'EUPV
Alcaldessa de la legislatura 1991–1995: Magdalena Puerto Albero

PP: 6 regidors
PSPV: 6 regidors
Esquerra Unida del País Valencià: 1 regidor

Municipals de 1987, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1987–1991: José Barceló Sanjuan

Alianza Popular: 9 regidors
PSPV: 3 regidors
Centro Democrático y Social: 1 regidor

Municipals de 1983, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1983–1987: Alberto Molina Belda

Municipals de 1979, Govern d'UCD
Alcalde de la legislatura 1979–1983: José Barceló Sanjuan

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Ajuntament de Banyeres de Mariola
• Museu Valencià del Paper
• Confraria de Sant Jordi
• Associació de la llegenda de Sant Jordi
• Revista Barcella
• Banyeres Digital
• Filà dels Estudiants de Banyeres de Mariola
• Filà Marrocs de Banyeres de Mariola