Banyeres de Mariola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banyeres de Mariola
Bandera de Banyeres de Mariola Escut de Banyeres de Mariola
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Banyeres de Mariola respecte del País Valencià Localització de Banyeres de Mariola respecte de l'Alcoià


Municipi de l'Alcoià
Vista de Banyeres
Vista de Banyeres
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alcoià
Alcoi
Gentilici Banyerenc, banyerenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 50,28 km²
Altitud 816 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.157 hab.
142,34 hab/km²
Coordenades 38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O / 38.71583°N,0.65722°O / 38.71583; -0.65722Coord.: 38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O / 38.71583°N,0.65722°O / 38.71583; -0.65722
Distàncies 106 km de València
23'9 km de Alcoi
56'1 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
9 PPCV, 2 PSPV i 2 Compromís
Antoni Belda Valero (PPCV) (2011)
Codi postal 03450
Codi territorial 03021
Festes majors Moros i Cristians
Del 22 al 25 d'abril
Dies de mercat Dimecres i Dissabte
Agermanament Campan (França)
Web
Plànol esquemàtic de la vila, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona urbana
  •   Centre històric
  •   Edifici d'interés
  •   Zona verda
  •   Zona industrial
  •   Carretera principal
  •   Carretera secundària
  •   Via verda

Banyeres de Mariola és una població valenciana de la comarca de l'Alcoià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, de la qual és la població més important.

Història[modifica | modifica el codi]

La població històrica, igual que el seu castell, d'origen musulmà, estava formada pels nuclis de Banyeres i Serrella. Durant la dominació musulmana va ser un territori tributari de l'actual Biar i tota aquesta zona, que és la compresa pel naixement del riu Vinalopó, es denomina Hammam Bÿar (equivalent a les Fonts de Biar); els àrabs la denominaven Beniheres. En l'any 1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Des de la conquista jaumina romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins a l'any 1618. Durant la guerra de Successió que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, la fortalesa fa un paper força actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris de la causa borbònica, fins i tot, va servir de guarnició a les seues tropes, va resistir vint atacs i tres setges sota el comandament del capità Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de molt noble, fidel, lleial i reial, la qual cosa queda reflectida per les quatre lletres que figuren en l'escut municipal.

Demografia i Economia[modifica | modifica el codi]

Durant el s. XIX ja es dedicaven, segons Madoz, a la producció de barrets, faixes i mantes del país així com a la provisió de neu, la qual venien durant l'estiu a Xàtiva i altres punts. Aquesta població ha abastat un gran desenvolupament des de la dècada dels 60, dedicant la seua producció industrial a l'elaboració de papers, cartonatges, regenerats, tèxtils i gèneres de punt. Això ha motivat que doblara el nombre d'habitants en produir-se immigració de les poblacions veïnes d'Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i altra més allunyada procedent de la zona castellana. La seua població els anys inicials de la dècada dels 70 era de 5.873 habs. (banyerencs) i el 2003 de 7.050.

Evolució demogràfica de Banyeres de Mariola
1787 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2007
Població 1.613 2.447 3.554 3.317 3.224 3.691 3.698 3.447 3.729 4.967 5.873 6.684 6.919 6.906 7.193

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme, de 50,3 km2, és molt esquerp i accidentat, hi ha l'Alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), Penya la Blasca (1.119 m.) i el Capollet de l'Àguila (959 m.). La població, que s'enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m., és el més alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, Font de la Coveta, Font dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s'ha instal·lat l'Aula de Natura on s'estudia i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està solcat pels seua afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d'Ull de Canals.

Clima[modifica | modifica el codi]

El seu clima és mediterrani, encara que a causa de la seua situació presenta influències de clima continental, amb hiverns freds i estius suaus. Les pluges no són freqüents, sent les més escasses de tota la serra, i es concentren principalment a la tardor i hivern. Les precipitacions a l'hivern poden arribar en forma de nevades, sumant, en mitjana, entre 3 i 4 dies de nevada.

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l'ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:

  • L'església de nostra senyora de la Misericòrdia. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, classicista de 1899.
  • Ermita de santa Maria Magdalena, popularment la Malena. Gòtica.
  • Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s'arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-1939.
  • Ermita de sant Jordi. Formava part del molí Sol. D'estil neogòtic, reconstruïda en 1990.
  • Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el museu arqueològic municipal Torre Font Bona.
  • El parc municipal Vil·la Rosario alberga el Museu Valencià del Paper.
  • El castell de Banyeres. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l'homenatge. En molt bona condició alberga el Museu Fester de Moros i Cristians.
  • Muralles de Serrella, en la part baixa de la població. Totalment abandonades.
  • Castell de Serrella. Restes molt deteriorades.
  • Molí de la Farina.
  • Molins, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.

Gastronomia i festes[modifica | modifica el codi]

La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l'olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullao de conill i tomaca. El més famós de la seua gastronomia és l'herbero, licor fet d'herbes de què existeixen tants receptes com fabricants.

Se celebren festes de Moros i Cristians en honor al patró Sant Jordi del 22 al 25 d'Abril, declarades d'interés turístic nacional. Al juliol se celebra fira i Festes en honor a Santa Maria Magdalena. L'any 1780 arriba la Reliquia de Sant Jordi portada des de Roma pel pare Juan Bautista Domenech, sent l'origen de que Banyeres torne a fer Festes de Moros i Cristians en honor a la Reliquia de Sant Jordi i que se celebra el primer cap de setmana de Setembre.

Actualment de les festes participen 10 comparses: Cristians, Estudiants, Maseros, Contrabandistes i Jordians (Bàndol Cristià); Moros Vells, Moros Nous, Marrocs, Pirates i Califes (Bàndol Moro).

Cada tres anys se celebra dins dels actes del mercat medieval de la Malena la representació de la "llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", un espectacle musical a l'aire lliure per a tots els públics on participen vora 200 persones, i rep uns 2.000 assistents. La pròxima representació serà en juliol de 2012.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Barcelo Sanjuan UCD
1983 - 1987 Alberto Molina Belda AP
1987 - 1991 José Barcelo Sanjuan AP
1991 - 1995 Magdalena Puerto Albero PSPV-PSOE
1995 - 1999 Roberto Calatayud Tormo PP
1999 - 2003 Roberto Calatayud Tormo PP
2003 - 2007 María Encarna Francés Martí PSPV-PSOE
2007 - 2011 Antonio Belda Valero PP
Des del 2011 Antonio Belda Valero PP
Resultats electorals de Banyeres de Mariola, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Antonio Belda Valero 2757 9
Partit Socialista del País Valencià Fernando Sempere Huertas 896 2
Coalició Compromís Sonia Beneyto Ferre 735 2
Total 4388 13

Municipals de 2011, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 2011–2015: Antonio Belda Valero

PP: 9 regidors
PSPV: 2 regidors
Coalició Compromís: 2 regidors


Municipals de 2007, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 2007–2011: Antonio Belda Valero

PP: 8 regidors
PSPV: 4 regidors
Bloc: 1 regidor


Municipals de 2003, Govern del PSPV i el Bloc
Alcaldessa de la legislatura 2003–2007: María Encarna Francés Martí

PP: 6 regidors
PSPV: 5 regidors
Bloc: 2 regidors


Municipals de 1999, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1999–2003: Roberto Calatayud Tormo

PP: 8 regidors
PSPV: 3 regidors
Bloc: 2 regidors


Municipals de 1995, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1995–1999: Roberto Calatayud Tormo

PP: 7 regidors
PSPV: 6 regidors


Municipals de 1991, Govern del PSPV i d'EUPV
Alcaldessa de la legislatura 1991–1995: Magdalena Puerto Albero

PP: 6 regidors
PSPV: 6 regidors
Esquerra Unida del País Valencià: 1 regidor


Municipals de 1987, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1987–1991: José Barceló Sanjuan

Alianza Popular: 9 regidors
PSPV: 3 regidors
Centro Democrático y Social: 1 regidor


Municipals de 1983, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1983–1987: Alberto Molina Belda


Municipals de 1979, Govern d'UCD
Alcalde de la legislatura 1979–1983: José Barceló Sanjuan

Publicacions periòdiques[modifica | modifica el codi]

A Banyeres de Mariola s'editen diverses publicacions periòdiques, com el Programa de Festes de Moros i Cristians, editat per la Comissió de Festes de Sant Jordi; el Programa de Festes de La Malena, editat per la Comissió de Festes de la Malena; la revista Barcella, revista d'informació general, editada pel Col·lectiu Serrella; i la revista Bigneres, editada per l'Associació Cultural Font Bona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]