Banyeres de Mariola
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de l'Alcoià | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Alcoià Alcoi |
||||
| Gentilici | Banyerenc, banyerenca | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 50,30 km² | ||||
| Altitud | 816 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
7.222 hab. 143,58 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O / 38.71583,-0.65722Coord.: 38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O / 38.71583,-0.65722 | ||||
| Distàncies | 106 km de València 23'9 km de Alcoi 56'1 km de Alacant |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 9 PPCV, 2 PSPV i 2 Compromís Antoni Belda Valero (PPCV) |
||||
| Codi postal | 03450 |
||||
| Festes majors | Moros i Cristians Del 22 al 25 d'abril |
||||
| Dies de mercat | Dimecres i Dissabte | ||||
| Agermanament | Campan (França) | ||||
| Web | |||||
|
|
Banyeres de Mariola és una població valenciana de la comarca de l'Alcoià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, de la qual és la població més important.
Taula de continguts |
Història[modifica]
La població històrica, igual que el seu castell, d'origen musulmà, estava formada pels nuclis de Banyeres i Serrella. Durant la dominació musulmana va ser un territori tributari de l'actual Biar i tota aquesta zona, que és la compresa pel naixement del riu Vinalopó, es denomina Hammam Bÿar (equivalent a les Fonts de Biar); els àrabs la denominaven Beniheres. En l'any 1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Des de la conquista jaumina romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins l'any 1618. Durant la guerra de Successió que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, la fortalesa fa un paper força actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris de la causa borbònica, fins i tot, va servir de guarnició a les seues tropes, va resistir vint atacs i tres setges sota el comandament del capità Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de molt noble, fidel, lleial i reial, la qual cosa queda reflectida per les quatre lletres que figuren en l'escut municipal.
Demografia i Economia[modifica]
Durant el s. XIX ja es dedicaven, segons Madoz, a la producció de barrets, faixes i mantes del país així com a la provisió de neu, la qual venien durant l'estiu a Xàtiva i altres punts. Aquesta població ha abastat un gran desenvolupament des de la dècada dels 60, dedicant la seua producció industrial a l'elaboració de papers, cartonatges, regenerats, tèxtils i gèneres de punt. Això ha motivat que doblara el nombre d'habitants en produir-se immigració de les poblacions veïnes d'Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i altra més allunyada procedent de la zona castellana. La seua població els anys inicials de la dècada dels 70 era de 5.873 habs. (banyerencs) i el 2003 de 7.050.
| Evolució demogràfica de Banyeres de Mariola | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1787 | 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2007 | |||||
| Població | 1.613 | 2.447 | 3.554 | 3.317 | 3.224 | 3.691 | 3.698 | 3.447 | 3.729 | 4.967 | 5.873 | 6.684 | 6.919 | 6.906 | 7.193 | ||||
Geografia[modifica]
El seu terme, de 50,3 km2, és molt esquerp i accidentat, hi ha l'Alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), Penya la Blasca (1.119 m.) i el Capollet de l'Àguila (959 m.). La població, que s'enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m., és el més alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, Font de la Coveta, Font dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s'ha instal·lat l'Aula de Natura on s'estudia i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està solcat pels seua afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d'Ull de Canals.
Clima[modifica]
El seu clima és mediterrani, encara que a causa de la seua situació presenta influències de clima continental, amb hiverns freds i estius suaus. Les pluges no són freqüents, sent les més escasses de tota la serra, i es concentren principalment a la tardor i hivern. Les precipitacions a l'hivern poden arribar en forma de nevades, sumant, en mitjana, entre 3 i 4 dies de nevada.
Edificis d'interés[modifica]
La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l'ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:
- L'església de nostra senyora de la Misericòrdia. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, classicista de 1899.
- Ermita de santa Maria Magdalena, popularment la Malena. Gòtica.
- Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s'arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-1939.
- Ermita de sant Jordi. Formava part del molí Sol. D'estil neogòtic, reconstruïda en 1990.
- Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el museu arqueològic municipal Torre Font Bona.
- El parc municipal Vil·la Rosario alberga el Museu Valencià del Paper.
- El castell de Banyeres. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l'homenatge. En molt bona condició alberga el Museu Fester de Moros i Cristians.
- Muralles de Serrella, en la part baixa de la població. Totalment abandonades.
- Castell de Serrella. Restes molt deteriorades.
- Molí de la Farina.
- Molins, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.
Gastronomia i festes[modifica]
La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l'olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullao de conill i tomaca. El més famós de la seua gastronomia és l'herbero, licor fet d'herbes de què existeixen tants receptes com fabricants.
Se celebren festes de Moros i Cristians en honor al patró Sant Jordi del 22 al 25 d'Abril, declarades d'interés turístic nacional. Al juliol se celebra fira i Festes en honor a Santa Maria Magdalena. A l'any 1780 arriba la Reliquia de Sant Jordi portada des de Roma pel pare Juan Bautista Domenech, sent l'origen de que Banyeres torne a fer Festes de Moros i Cristians en honor a la Reliquia de Sant Jordi i que se celebra el primer cap de setmana de Setembre.
Actualment de les festes participen 10 comparses: Cristians, Estudiants, Maseros, Contrabandistes i Jordians (Bàndol Cristià); Moros Vells, Moros Nous, Marrocs, Pirates i Califes (Bàndol Moro).
Cada tres anys se celebra dins dels actes del mercat medieval de la Malena la representació de la "llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", un espectacle musical a l'aire lliure per a tots els públics on participen vora 200 persones, i rep uns 2.000 assistents. La pròxima representació serà en juliol de 2012.
Política[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Barcelo Sanjuan | UCD |
| 1983 - 1987 | Alberto Molina Belda | AP |
| 1987 - 1991 | José Barcelo Sanjuan | AP |
| 1991 - 1995 | Magdalena Puerto Albero | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Roberto Calatayud Tormo | PP |
| 1999 - 2003 | Roberto Calatayud Tormo | PP |
| 2003 - 2007 | María Encarna Francés Martí | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Antonio Belda Valero | PP |
| Des del 2011 | Antonio Belda Valero | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Antonio Belda Valero | 2757 | 9 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Fernando Sempere Huertas | 896 | 2 | ||
| Coalició Compromís | Sonia Beneyto Ferre | 735 | 2 | ||
| Total | 4388 | 13 | |||
Municipals de 2011, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 2011–2015: Antonio Belda Valero
PP: 9 regidors
PSPV: 2 regidors
Coalició Compromís: 2 regidors
Municipals de 2007, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 2007–2011: Antonio Belda Valero
PP: 8 regidors
PSPV: 4 regidors
Bloc: 1 regidor
Municipals de 2003, Govern del PSPV i el Bloc
Alcaldessa de la legislatura 2003–2007: María Encarna Francés Martí
PP: 6 regidors
PSPV: 5 regidors
Bloc: 2 regidors
Municipals de 1999, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1999–2003: Roberto Calatayud Tormo
PP: 8 regidors
PSPV: 3 regidors
Bloc: 2 regidors
Municipals de 1995, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1995–1999: Roberto Calatayud Tormo
PP: 7 regidors
PSPV: 6 regidors
Municipals de 1991, Govern del PSPV i d'EUPV
Alcaldessa de la legislatura 1991–1995: Magdalena Puerto Albero
PP: 6 regidors
PSPV: 6 regidors
Esquerra Unida del País Valencià: 1 regidor
Municipals de 1987, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1987–1991: José Barceló Sanjuan
Alianza Popular: 9 regidors
PSPV: 3 regidors
Centro Democrático y Social: 1 regidor
Municipals de 1983, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1983–1987: Alberto Molina Belda
Municipals de 1979, Govern d'UCD
Alcalde de la legislatura 1979–1983: José Barceló Sanjuan
Publicacions periòdiques[modifica]
A Banyeres de Mariola s'editen diverses publicacions periòdiques, com el Programa de Festes de Moros i Cristians, editat per la Comissió de Festes de Sant Jordi; el Programa de Festes de La Malena, editat per la Comissió de Festes de la Malena; la revista Barcella, revista d'informació general, editada pel Col·lectiu Serrella; i la revista Bigneres, editada per l'Associació Cultural Font Bona.
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banyeres de Mariola |
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Ajuntament de Banyeres de Mariola
- Museu Valencià del Paper
- Confraria de Sant Jordi
- Associació de la llegenda de Sant Jordi
- Revista Barcella
- Banyeres Digital
- Filà dels Estudiants de Banyeres de Mariola
- Filà Marrocs de Banyeres de Mariola
|
|||||
|
|||||
