Banyoles

Banyoles

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Pla de l'Estany
Vista aèria de l'Estany de Banyoles
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Pla de l'Estany
Gentilici	Banyolí, banyolina
Superfície	11,1 km²
Altitud	172 msnm
Població (2011)   • Densitat	19.159 hab. 1.726,04 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 480700 4663050
Organització Entitats de població • Alcalde:	7 Miquel Noguer (CiU)
Codi postal	17820
Codi territorial	170157
Agermanament	Ceret (Vallespir) Condega (Nicaragua) Segundo Montes (El Salvador)
Web	www.banyoles.cat

Situació del terme municipal de Banyoles respecte a les Terres de Girona

Banyoles. Municipi català i capital del Pla de l'Estany, a les Comarques Gironines.

L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.

Història

Està documentat al segle ix com Balneolas, nom llatí derivat de balneum, «bany».

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, situat al nucli antic del municipi, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles. Va obtenir una certa autonomia municipal l'abril de 1303 en un arbitratge d'Eymeric d'Usall. Malgrat això, Banyoles no es va lliurar dels "mals usos" definitivament fins al 1335, després de la fugida de bona part dels habitants a Sant Andreu de Mata, que llavors era del propi Eymeric d'Usall.

Malgrat això va continuar sotmesa a la jurisdicció feudal de l'abat fins a la desamortització eclesiàstica del ministre Mendizábal. Va patir els efectes de les guerres amb França i, posteriorment, de les carlinades.

A la guerra civil va esdevenir lloc de refugi (hospital militar, aeroport) per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana. Va ser escenari de violències en els darrers dies de la guerra per part de les tropes fugitives (afusellaments de detinguts de dretes) i dels vencedors franquistes (afusellament i empresonament de persones d'esquerres).

• L'any 1913 s'hi crea un equip de futbol, el Club Deportiu Banyoles.
• L'any 1965 va ser ciutat pubilla, missatge de Caterina Albert i Paradís.
• L'11 de setembre de 1989 va haver-hi un atac amb explosius de Terra Lliure contra la Guàrdia Civil. Dos guàrdies civils resultaren ferits de consideració. Segons Terra Lliure, aquest atemptat era una resposta als suposats atacs i ultratges a la senyera per part d'Espanya en la inauguració de l'Estadi Olímpic.
• L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de rem.
• El 29 de juny de 1992, Terra Lliure atemptà amb explosius contra l'Oficina Olímpica de Banyoles.
• L'any 1998, el naufragi del vaixell turístic "l'Oca" a l'estany va provocar la mort de 21 ciutadans francesos.
• L'any 2004 va ser capital del campionat del món de rem. El mateix any, també va ser capital de la cultura catalana.
• L'any 2006 s'hi crea un nou club de futbol, l'Atlètic Club Banyoles.
• L'any 2008 es torna a fundar L'associció Kayak Banyoles despres de 5 anys deseperaguda.
• L'any 2008 va ser seu del campionat d'Espanya de marató de piragüisme.
• L'any 2009 va ser seu del campionat d'Espanya de marató de piragüisme.
• L'any 2009 va ser seu de la Copa del Món de rem a la seua primera edició.
• L'any 2010 va ser seu de la Copa del Món de piragüisme de Marató
• L'any 2010 s'hi crea un nou club de rugby l'Rugbi Banyoles

Geografia

Banyoles està situada a l'extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França.

La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s'obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.

El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.

Clima

El clima de Banyoles és típicament mediterrani, entre les tendències més acusades de l'atlàntica de la Garrotxa i la més humida del Gironès. La temperatura mitjana interanual és de 15º C i la pluviositat és força abundant, amb un índex anual que sol oscil·lar entre 700 i 900 mm, amb una mitjana anual de 815 mm.

Els vents dominants són els que bufen del nord-oest, predominants durant tot l'any, i del sud-est, més notoris a la primavera i l'estiu i associats a la marinada. Les mitjanes mensuals pels vents que bufen sobre Banyoles són molt moderats (entre els 0,5 i els 2 m/s), mentre que les ràfegues de vent s'associen a vents de component nord (tramuntana i mestral especialment).

Els elements geogràfics del voltant tenen una importància bàsica en les variacions climàtiques de la ciutat: la serralada de Rocacorba protegeix dels vents humits del sud-oest, la Mare de Déu del Mont empara pel nord-oest i la disposició de la plana comarcal compensa i suavitza el clima.

Demografia

Entitat de població	Habitants (2007)
Banyoles	17.246
Lió	27
Mas Riera	16
El Mas Usall	37
Pins, els	52
Puigpalter de Baix	23
Puigpalter de Dalt	51
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 172 154 245 845 3.504 4.956 4.668 5.021 5.103 5.494

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 5.471 5.947 6.338 6.672 8.075 10.023 12.378 13.490 13.808 14.584

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 14.395 14.748 15.084 15.796 16.423 17.309 17.917 18.780 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració i política

L'actual batlle de la localitat és Miquel Noguer, de Convergència i Unió.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Salvador Juncà	ERC
1983 - 1987	Pere Hernández	CiU
1987 - 1991	Pere Hernández	CiU
1991 - 1995	Joan Solana Figueras	Plataforma Progresista
1995 - 1999	Joan Solana Figueras	Plataforma Progresista
1999 - 2003	Pere Bosch Cuenca	ERC
2003 - 2007	Pere Bosch Cuenca	ERC
2007 - 2011	Miquel Noguer i Planas,	CiU
2011 - ara	Miquel Noguer i Planas,	CiU

Distincions

Segons un estudi realitzat en 2011 per l' Universitat d'Oviedo, Banyoles és el municipi català on es viu millor i el setè en l'Estat espanyol.

En aquest estudi s'han valorat aspectes com el consum, els serveis socials, la vivenda, el transport, el medi ambient, el mercat de treball, la salut, la cultura i l'oci, l'educació i la seguredat.

L'estudi ha tengut en compte les 643 localitats amb més de 10.000 habitants i s'ha fet amb dades de 2001 ja que són les més recents que hi ha disponibles.

Girona ocupa el lloc 24 per darrere de altres localitats catalanes com Ripoll , Olot, Sant Cugat del Vallès i Torelló.

Llocs d'interès

• Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que incorpora el Parc Neolític de la Draga i el Museu Darder, amb l'espai d'Interpretació de l'Estany.

Agermanaments

Actualment, Banyoles està agermanada amb tres ciutats:

• Ceret (Catalunya Nord). Ple de 27 d'octubre de 2004.
• Segundo Montes (El Salvador). Ple de 28 d'octubre de 1999.
• Condega (Nicaragua) Ple de 28 de desembre de 1995.

Fills i filles il·lustres

Vegeu la categoria:Banyolins

• Ferran Perpinyà i Pujol (1856-1933): fabricant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Pàgines relacionades

• Comtat de Besalú
• Mandíbula de Banyoles
• Festa de Sant Martirià
• Santa Maria dels Turers
• Negre de Banyoles

Vegeu també

• Escuts i banderes del Pla de l'Estany

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya