Banyoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banyoles
Bandera de Banyoles Escut de Banyoles
(En detall) (En detall)
Localització

Banyoles situat respecte Catalunya
Banyoles situat respecte Catalunya

Localització de Banyoles respecte del Pla de l'Estany


Municipi del Pla de l'Estany
Vista aèria de l'Estany de Banyoles
Vista aèria de l'Estany de Banyoles
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Pla de l'Estany
Gentilici Banyolí, banyolina
Superfície 11,1 km²
Altitud 172 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.119 hab.
1.722,43 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 480700 4663050Coord.: 42° 7′ 10″ N, 2° 45′ 59″ E / 42.11944°N,2.76639°E / 42.11944; 2.76639
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Miquel Noguer (CiU)
Codi postal 17820
Codi territorial 170157
Agermanament Catalunya Ceret (Vallespir)
Nicaragua Condega (Nicaragua)
El Salvador Segundo Montes (El Salvador)
Web

Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.

Història[modifica | modifica el codi]

Està documentat al segle ix com Balneolas, nom llatí derivat de balneum, «bany».[2]

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, situat al nucli antic del municipi, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles. Va obtenir una certa autonomia municipal l'abril de 1303 en un arbitratge d'Eymeric d'Usall. Malgrat això, Banyoles no es va deslliurar dels "mals usos" definitivament fins al 1335, després de la fugida de bona part dels habitants a Sant Andreu de Mata, que llavors era del mateix Eymeric d'Usall.

Malgrat això va continuar sotmesa a la jurisdicció feudal de l'abat fins a la desamortització eclesiàstica del ministre Mendizábal. Va patir els efectes de les guerres amb França i, posteriorment, de les carlinades.

A la guerra civil va esdevenir lloc de refugi (hospital militar, aeroport) per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana. Va ser escenari de violències en els darrers dies de la guerra per part de les tropes fugitives (afusellaments de detinguts de dretes) i dels vencedors franquistes (afusellament i empresonament de persones d'esquerres).

  • L'any 1913 s'hi crea un equip de futbol, el Club Esportiu Banyoles.
  • L'any 1965 va ser ciutat pubilla, missatge de Caterina Albert i Paradís.
  • L'11 de setembre de 1989 va haver-hi un atac amb explosius de Terra Lliure contra la Guàrdia Civil. Dos guàrdies civils resultaren ferits de consideració. Segons Terra Lliure, aquest atemptat era una resposta als suposats atacs i ultratges a la senyera per part d'Espanya en la inauguració de l'Estadi Olímpic.
  • L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de rem.
  • El 29 de juny de 1992, Terra Lliure atemptà amb explosius contra l'Oficina Olímpica de Banyoles.
  • L'any 1998, el naufragi del vaixell turístic "l'Oca" a l'estany va provocar la mort de 21 ciutadans francesos.
  • L'any 2004 va ser capital del campionat del món de rem. El mateix any, també va ser capital de la cultura catalana.
  • L'any 2006 s'hi crea un nou club de futbol, l'Atlètic Club Banyoles.
  • L'any 2008 es torna a fundar L'associció Kayak Banyoles després de 5 anys desapareguda.
  • L'any 2008 va ser seu del campionat d'Espanya de marató de piragüisme.
  • L'any 2009 va ser seu del campionat d'Espanya de marató de piragüisme.
  • L'any 2009 va ser seu de la Copa del Món de rem a la seua primera edició.
  • L'any 2010 va ser seu de la Copa del Món de piragüisme de Marató
  • L'any 2010 s'hi crea un nou club de rugby, el Rugbi Banyoles

Geografia[modifica | modifica el codi]

Banyoles està situada a l'extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França.

La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s'obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.

El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Banyoles és típicament mediterrani, entre les tendències més acusades de l'atlàntica de la Garrotxa i la més humida del Gironès. La temperatura mitjana interanual és de 15 °C i la pluviositat és força abundant, amb un índex anual que sol oscil·lar entre 700 i 900 mm, amb una mitjana anual de 815 mm.

Els vents dominants són els que bufen del nord-oest, predominants durant tot l'any, i del sud-est, més notoris a la primavera i l'estiu i associats a la marinada. Les mitjanes mensuals pels vents que bufen sobre Banyoles són molt moderats (entre els 0,5 i els 2 m/s), mentre que les ràfegues de vent s'associen a vents de component nord (tramuntana i mestral especialment).

Els elements geogràfics del voltant tenen una importància bàsica en les variacions climàtiques de la ciutat: la serralada de Rocacorba protegeix dels vents humits del sud-oest, la Mare de Déu del Mont empara pel nord-oest i la disposició de la plana comarcal compensa i suavitza el clima.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Banyoles 18.951
Lió 28
El Mas Usall 35
els Pins 60
Puigpalter de Baix 20
Mas Riera 17
Puigpalter de Dalt 48
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
172 154 245 845 3.504 4.956 4.668 5.021 5.103 5.494
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.471 5.947 6.338 6.672 8.075 10.023 12.378 13.490 13.808 14.584
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
14.395 14.748 15.084 15.796 16.423 17.309 17.917 18.780 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Miquel Noguer i Planas (2013)

L'actual batlle de la localitat és Miquel Noguer, de Convergència i Unió.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Salvador Juncà ERC
1983 - 1987 Pere Hernández CiU
1987 - 1991 Pere Hernández CiU
1991 - 1995 Joan Solana Figueras Plataforma Progresista
1995 - 1999 Joan Solana Figueras Plataforma Progresista
1999 - 2003 Pere Bosch Cuenca ERC
2003 - 2007 Pere Bosch Cuenca ERC
2007 - 2011 Miquel Noguer i Planas CiU
Des del 2011 Miquel Noguer i Planas CiU

Distincions[modifica | modifica el codi]

Segons un estudi realitzat en 2011 per la Universitat d'Oviedo, Banyoles és el municipi català on es viu millor i el setè en l'Estat espanyol.

En aquest estudi s'han valorat aspectes com el consum, els serveis socials, l'habitatge, el transport, el medi ambient, el mercat de treball, la salut, la cultura i l'oci, l'educació i la seguredat.

L'estudi ha tengut en compte les 643 localitats amb més de 10.000 habitants i s'ha fet amb dades de 2001, ja que són les més recents que hi ha disponibles.[3]

Banyoles ocupa el lloc 24 per darrere d'altres localitats catalanes com Ripoll, Olot, Sant Cugat del Vallès i Torelló.[4]

Entitats[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Banyoles disposa d'una varietat de mitjans de comunicació:

  • Banyoles Televisió
  • Revista de Banyoles
  • Ràdio Banyoles
  • L'Ham

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Actualment, Banyoles està agermanada amb tres ciutats:

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu la categoria:Banyolins

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 28. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011]. 
  3. Banyoles es el municipio catalán donde se vive mejor, artícle del diari La vanguardia en castellà, 22 de setembre de 2011.
  4. Doncs sí, resulta que a Banyoles s'hi viu bé, artícle del diari El punt avui en català, 22 de setembre de 2011.
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 18. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]