Banyut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Banyut
Banyut
Banyut
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Blennioidei
Família: Blenniidae
Gènere: Parablennius
(Miranda-Ribeiro, 1915)[1]
Espècie: P. tentacularis
Nom binomial
Parablennius tentacularis
(Brünnich, 1768)[2][3]
Sinònims
  • Blennius tentacularis (Brünnich, 1768)

El banyut o bavosa banyuda (Parablennius tentacularis) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
  • El cos, sense escames, és allargat amb la part anterior més alta que la posterior.
  • El cap és gros i una mica ample.
  • És semblant al gall faver (Parablennius tentacularis) però se'n diferencia, entre altres característiques, en què el banyut té els tentacles supraorbitals consistent en un eix gruixat del qual surten nombroses ramificacions, però només a la part posterior.
  • Els tentacles assoleixen una mida major en els mascles.
  • La pell és mucosa.
  • L'aleta dorsal manté la mateixa altura en tots els radis. Les pectorals es troben per darrere de les pèlviques.
  • És de color marró amb taques clares i fosques i amb 8-9 bandes transversals de color marró negre. A la base de l'inici de la dorsal el mascle té un ocel de color verd envoltat de groc i la femella en té dos.[5][6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar, nidificant i es reprodueix durant la primavera. Els ous són demersals i adhesius. Els mascles vigilen la posta.[7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja algues, crustacis i poliquets.[8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És bentònic i apareix a zones sorrenques i a costes rocalloses entre els 5 i els 30 m de fondària. Pot aparèixer també a fons detrítics i coral·lígens.[9]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de la península Ibèrica i el Marroc fins a Guinea (incloent-hi les Illes Canàries). També a la Mediterrània (llevat de Síria, el Líban, Israel i Egipte), al Mar de Màrmara i a la Mar Negra.[10][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miranda Ribeiro A. de 1913-1915. Fauna brasiliense. Peixes. Tomo V. [Eleutherobranchios aspirophoros]. Physoclisti. [A summary and index appeared in Miranda-Ribeiro 1918; Serranidae, Haemulidae and Sciaenidae published in 1913]. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro v. 17. [1-679].
  2. BioLib
  3. Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
  7. Breder, C.M. i D.E. Rosen 1966: Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  8. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 250.
  9. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Planes 250.
  10. Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volume 3. UNESCO, París, França.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005: A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Lanfranco, G.G. (1993). The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Rass, T.S. (1987). Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a. edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banyut
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.