Baquiari
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 350 (Gregorià) |
| Mort | 420 (Gregorià) (69/70 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | pastor |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | segle IV – segle V |
Baquiari, en llatí Bachiarius, fou un eclesiàstic i escriptor llatí del segle v.
| « | Bachiarius, un filòsof cristià, llest pel què disposés Déu, nu i llest, viatjà a l'estranger per preservar la integritat de la vida que ha triat. Es diu que havia publicat obres de petita grandària: un petit llibre que he llegit sobre la fe, en el qual satisfà el Pontífex de la ciutat, contra els gemegosos i difamadors del seu pelegrinatge, i indica que no tenia por dels homes, sinó de Déu, i que havia pres en un viatge a l'estranger, i sortint del seu propi país seria cohereu del Patriarca Abraham | » |
| — Gennadi de Marsella, De Viris Illustribus[1] | ||
És anomenat Bachiarius Maccaeus, i segons el bisbe Bale era nadiu de Britànnia[2] i deixeble de Patrici d'Irlanda. Joan Pitzeu segueix a Bale. Aubert Mireu (Aubert Lemire) en canvi el fa irlandès i contemporani de Agustí d'Hipona.
La seva única obra segura coneguda, "de Fide" (a part d'una carta a un cert Januari per la readmissió d'un monjo que havia estat expulsat per haver seduït a una monja). Per Florius se li atribueixen també "Objurgatio in Evagrium" (suposada obra de Jeroni d'Estridó) i "Libri Duo de Deitate et Incarnatione Verbi ad Januarium" (suposada obra d'Agustí).
Referències[modifica]
- ↑ Bachiarius, vir Christianae philosophiae, nudus et expeditus vacare Deo disponens, etiam peregrinationem propter conservandam vitae integritatem elegit. Edidisse dicitur grata opuscula: sed ego ex illis unum tantum de fide libellum legi, in quo satisfacit Pontifici urbis, adversus querulos et infamatores peregrinationis suae, et indicat, se non timore hominum, sed Dei, peregrinationem suscepisse, et exiens de terra sua cohaeres fieret Abrahamae patriarchae
- ↑ Herbert, Algernon. (en anglès). H.G. Bohn, 1836, p.144.