Baró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corona de baró.

Baró (en femení baronessa) és un títol nobiliari de rang inferior al de vescomte (o, on no n'hi ha, al de comte). Allà on no existeix el títol inferior de senyor, la baronia constitueix el rang més baix de la noblesa. A la Baixa Edat Mitjana, eren considerats barons els grans senyors, que tenien la jurisdicció en mer i mixt imperi. El territori per on s'estenien els dominis d'un baró era la baronia. La major part de les baronies corresponien a senyories laiques, bé que també n'hi havia d'eclesiàstiques, com la baronia del monestir de Vallbona de les Monges.[1] Baró és un títol més baix que el de comte. A l'inici, eren governadors nomenats pels comtes per cobrar impostos i impartir justícia a les diverses zones de cada comtat, que van convertir els seus càrrecs en hereditaris. A Bèlgica, el rei atorga cada any el títol de baró a gent mereixedora: artistes, esportistes, polítics... És un títol honorífic sense atribucions territorials o pecuniàries.

Línia d'honor dels títols nobiliaris[modifica | modifica el codi]

Emperador Rei Príncep Infant Duc Marquès Comte Vescomte Baró Senyor

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284, plana 42, Barcelona, abril del 2000, ISBN 84-297-4706-0
Categoria principal: baronies