Barbablava
Barbablava és un conte de Charles Perrault publicat el 1697 que intenta alertar contra l'excés de curiositat. La història ha estat adaptada a l'òpera i apareix com a referència en diverses històries infantils. Es creu que un assassí en sèrie, Gilles de Rais, és la inspiració per al protagonista, com també la llegenda del rei bretó Conomor de Poher i Trifina
Argument [modifica]
Barbablava era un noble ric i poderós que es va casar amb una dona jove. Li va oferir llibertat total amb una única prohibició: no podia obrir una determinada cambra del castell. Aprofitant un viatge del marit, ella va deixar-se emportar per la curiositat i va entrar a l'habitació, on va veure els cadàvers de diverses dones, les anteriors esposes de Barbablava.
Intenta amagar el seu descobriment però la clau de l'habitació és màgica i es taca de sang. Barbablava torna del viatge i veu que l'esposa coneix el seu secret, de manera que intenta matar-la. Els germans de la dona, que venien de visita, eviten a l'últim moment l'assassinat i degollen Barbablava.
Anàlisi [modifica]
El conte explica que l'excés de curiositat porta problemes, en la línia del pecat original comès per Adam i Eva. La convivència entre marit i muller no s'altera al conte fins que ella transgredeix la norma, fet que s'enquadra en els contes que tracten el matrimoni i la sexualitat de l'època i que recomanen un paper passiu de la dona, d'obediència a l'espòs.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbablava |
