Barbablava

Gravat de Gustave Doré (1862)

Barbablava és un conte de Charles Perrault publicat el 1697 que intenta alertar contra l'excés de curiositat. La història ha estat adaptada a l'òpera i apareix com a referència en diverses històries infantils. Es creu que un assassí en sèrie, Gilles de Rais, és la inspiració per al protagonista.

Argument

Barbablava era un noble ric i poderós que es va casar amb una dona jove. Li va oferir llibertat total amb una única prohibició: no podia obrir una determinada cambra del castell. Aprofitant un viatge del marit, ella va deixar-se emportar per la curiositat i va entrar a l'habitació, on va veure els cadàvers de diverses dones, les anteriors esposes de Barbablava.

Intenta amagar el seu descobriment però la clau de l'habitació és màgica i es taca de sang. Barbablava torna del viatge i veu que l'esposa coneix el seu secret, de manera que intenta matar-la. Els germans de la dona, que venien de visita, eviten a l'últim moment l'assassinat i degollen Barbablava.

Anàlisi

El conte explica que l'excés de curiositat porta problemes, en la línia del pecat original comès per Adam i Eva. La convivència entre marit i muller no s'altera al conte fins que ella transgredeix la norma, fet que s'enquadra en els contes que tracten el matrimoni i la sexualitat de l'època i que recomanen un paper passiu de la dona, d'obediència a l'espòs.