Barbacana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Porta fortificada.
Alep: Barbacana, fossat i porta fortificada.
Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat.
La barbacana de l'antiga muralla de Varsòvia

Una barbacana [1] (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius. És a dir, era una estructura defensiva (normalment en forma de torre), que als entorns fortificats i castells medievals estava adossada al mur de contorn o torres de fortificació, avançada i aïllada, situada sobre una porta, poterna o pont que s'utilitzava amb propòsits defensius.

"Si no hi ha fossat o pont no es pot parlar de barbacana, llavors seria simplement una porta fortificada".

El Castellet de Perpinyà n'és un cas palès, ja que es va fer per a substituir la porta dita del Vernet o de Nostra Senyora situada al nord, que dóna cap a França, i estava connectat a la ciutat mitjançant un pont llevadís (per tant amb un fossat) que avui dia ja no existeix.[2]

Les barbacanes estaven situades generalment fora de la línia principal de defensa i connectades als murs de la ciutat per un camí fortificat. Estaven situades a l'entrada del castell i s'havia de passar per sota la porta, normalment amb un pont llevadís sobre el fossat després de passar-les. Acostumaven a tenir sageteres o espitlleres des d'on la gent de la fortificació es podia defensar dels intrusos.

De vegades aquest tipus de fortificació era només un terraplè adossat al mur al costat de la zona més vulnerable d'un castell o d'una plaça forta. Aquest sistema defensiu es va difondre ja en l'alta edat mitjana pràcticament a tota Europa també per la seva relativa simplicitat de construcció.

Durant la conquesta de València, Jaume I explica al llibre dels fets com lluitant amb els sarraïns: "...ens giraren l'esquena fins a la barbacana...".[3]

Havent estat dirigit a la defensa de construccions militars, hi ha excepcions en les quals les barbacanes estaven com a defensa d'estructures civils més que de suport. L'explicació es troba en que donada la pobresa de les petites poblacions, un terraplè similar representava una solució constructiva simple, ràpida i poc costosa.

Al segle XV amb la millora de les tàctiques militars i l'artilleria, les barbacanes van perdre la seva importància. No obstant això, algunes van ser construïdes encara en el segle XVI.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Barbacana és un terme francès que té la mateixa arrel en italià ( Barbacane ), portuguès ( barbacao ) i anglosaxó ( bargekenning ) que està composta del terme bergen - cobrir, posar a cobert - i kenning - veure, albirar. De fet, en una forma molt arcaica les barbacanes eren també les espitlleres verticals sobre els murs del castell per poder colpejar l'enemic mantenint-se a cobert. En realitat, el terme en el passat ha estat utilitzat per designar un altre tipus de fortificacions.

Topònims[modifica | modifica el codi]

Per la pròpia naturalesa del terraplè, avui alguna zona sovint molt petita o llunyana de centres habitats han pres el nom de barbacana. Només, aquests topònims són situats on antigament sorgia una barbacana en la primera accepció exposada.

A títol d'exemple, a Itàlia hi ha diversos usos de la paraula barbacana:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. barbacana a Optimot
  2. Juan Antonio González Cañaveras. Método para apreender por principios la Geografía general y particular antigua y moderna, sagrada y eclesiástica, y la cronología y esfera celeste y terrestre .... en la oficina de Cano, 1793, p. 327– [Consulta: 31 agost 2011]. 
  3. Jordi Bruguera. Llibre dels fets: La crònica del rei Jaume. Editorial Proa, 2008, p. 199–. ISBN 978-84-8437-143-4 [Consulta: 31 agost 2011]. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbacana