Barballó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lavandula latifolia
Lavandula latifolia DehesaBoyalPuertollano.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Lamiaceae
Gènere: Lavandula
Espècie: L. latifolia
Nom binomial
Lavandula latifolia
Medik.
Lavandula latifolia. Dibuix de la planta

L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a Espanya, al sud d'Anglaterra i a França. Sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.

La trobem a la riba nord de la Meditèrrània.[1] A Catalunya i el País Valencià està àmpliament distribuïda i és comuna, però rareja o desapareix cap als Pirineus.[2]

L'aroma de la Lavandula latifòlia dóna males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó els cultiven en camps separats i l'oli essencial d'espígol obtingut d'una espècie i l'altra són diferents. També es coneix amb els noms d'espígol de fulla ample, espígol mascle i espigoler.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Es cria en pasturatges camefítics (o sigui, formades per mates baixes) i brolles, a les contrades mediterrànies i a la muntanya mitjana submediterrània.[2] A la Península Ibèrica es troba els vessants de terra baixa, en els matorrals, boscos molt aclarits d'alzines i pins, principalment en sòls calcaris de la meitat oriental de la península; s'enrareix ràpidament fins a desaparèixer gairebé per complet en la meitat occidental. Floreix de juny a setembre en funció del temps.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Camèfit perenne en forma de mata. Mesura al voltant dels 0.35cm i es imperible i robust. Les flors perfumades són hermafrodites(tenen òrgans masculins i femenins) i és pol·linitzada per diferents insectes. S'observa per atraure fauna. Aquesta lavàndula que pot estar en flor des de l'hivern fins l'estiu, té la tija quadrada i és fàcil de reconèixer per les seves fulles amb els marges dentats o pinnats, oposades, simples o senceres. Fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles. L'espiga té al seu damunt un fascicle de bractèoles de color violeta (la funció de les bràctees, que poden aparèixer o no en el més alt de la inflorescència, és atreure els insectes polinitzadors).Les flors tenen els pètals soldats en tub. Són petites, amb un calze tubular, gairebé actinomorfes amb 5 dents curtes i un apèndix més llarg que ample o romboïdal en la part superior. La corol·la és bilabiada, amb el llavi superior recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior és trilobulat. Posseeixen quatre estams i tenen l'ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetranúcula. És un fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari súper. Es compon de 4 petites nous que solen quedar tancades en l'interior del tub del calze.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • d-alcanfor (36%)
  • 1-8 cineol (33%)
  • d-borneol (4%) (Substància terpènica coneguda com a càmfora de Borneo, de fórmula C10H18O)
  • alpha Pineno (4%)
  • beta pineno (3%)
  • cariofileno (2%)
  • d-canfeno (2%)
  • azulenol 2%.
  • Lineol
  • geraniol

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

La lavanda Latifolia té característiques medicinals similars a la lavanda comuna (angustifolia del L.). Produeix oli essencial però de qualitat inferior. L'oli essencial obtingut de les flors, és abortiu, antibacterians, antisèptics, antiespasmòdic i carminatiu. Pot ser utilitzat fins i tot en aromateràpia.

Posologia[modifica | modifica el codi]

D'ús intern: Infusió: 1 cullerada per a postres per tassa/ Infondre 10 minuts/2-3 tasses al dia/ Després dels menjars.

D'ús extern: Infusió: Rentats o comprimides.


Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Antibacterià està utilitza externament per tractar ferides, cremades, picades, etc. També pot ser utilitzada per tractar desordres digestius i pel sistema immune

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

És necessari recordar que les essències poden produir, si més no, gastritis i úlcera pèptica, reaccions al·lèrgiques i, en dosis elevades, mals de cap, nàusees, vòmits i somnolència; per això s'ha de demanar consell a personal facultatiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Oyen, L.P.A; Xuan Dung, Nguyen. Plant Resources of South-East Esia vol.19, Essential-oil Plants (en anglès). Yayasan Obor Indonesia, 1999, p.118. ISBN 9792624449. 
  2. 2,0 2,1 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barballó
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al.. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome.
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.