Barbarisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia;[1] es considera un empobriment de la llengua a què s'importa.

El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d'estranger) i té una connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat el terme interferència lingüística com a substitut, tot i que la interferència es pot referir a tots els nivells de la llengua, és a dir, fonètica, morfosintaxi o lèxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.

El barbarisme es produeix quan un parlant usa incorrectament una expressió o estructura d'una altra llengua (si el que es pretén és produir determinats efectes estilístics o citar textualment, per exemple, es parla de canvi de codi. Els barbarismes són molt comuns en comunitats bilingües o en el procés d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a substituir els termes genuïns.

Cal tenir en compte que alguns barbarismes han acabat sent acceptats i integrats com a part del lèxic de la llengua d'arribada; en aquest cas ja no se'n pot parlar de barbarismes sinó de manlleus o d'estrangerismes. Aquest és el cas de molts neologismes, la majoria d'ells provinents de l'anglès (anglicismes) o el francès (gal·licismes).

Castellanismes[modifica | modifica el codi]

Ús del castellanisme tamany a un anunci a Barcelona

Els castellanismes són elements lingüístics del castellà que s'utilitzen en una altra llengua.[2] No obstant això, el terme s'utilitza habitualment per a descriure els que s'utilitzen de manera incorrecta.

Castellanismes en el català[modifica | modifica el codi]

En català, els barbarismes més utilitzats són els castellanismes, atesa la influència del castellà sobre el català al llarg dels segles. A més, diversos mitjans de comunicació n'utilitzen alguns[3][4][5][6] com si estiguessin acceptats, quan no ho estan, i com si no tinguessin un substitut perfectament correcte en català. Alguns dels exemples més representatius són:

  • Mots adaptats o utilitzats directament: acera (vorera), aconteixement (esdeveniment), agulletes (estar cruixit/da, estic baldat/da, sentir punxades/fiblades per tot el cos), ajedrès (escacs), alemà o aleman (alemany), antes (abans), apretar (collar, prémer, estrènyer, exigir, etc.) assunto (afer, tema, subjecte), averiguar (esbrinar), barco (vaixell), basura (escombraries), bueno (bé), carinyo (afecte, afecció; estimat, -ada, estimadet (-a), amor (meu), amoret, el meu ratolí/ratolí meu, ma cardina, rei (-na), reiet (-a), reietó (-na), vida (meva), videta, tresor(et), nina, bonica, cel, trosset de cel, colomet(-a), polleta, bombonet, solet, torronet, terrosset, baldufa, coseta/cosiua, pesolet, flor, sucret...), carinyós (afectuós, manyagós), crucigrama (mots encreuats), desaigüe (desguàs), después (després), disfrutar (gaudir, fruir, xalar), enfermetat (malaltia), entonses (aleshores, llavors), gasto (despesa), garantitzar (garantir), gelos (gelosia), hasta (fins, fins i tot), huelga (vaga), inglès (anglès), jabalí (porc senglar), làmpara (làmpada), lavadora (rentadora, llavadora, màquina de rentar), lavavajilla (rentaplats), mantequilla (mantega), nòvio (xicot, -a, parella, amiguet(a), promès), parxe (pegat), passi (permís, bitllet; classificació), pues (doncs, atès que), quiròfan (sala d'operacions), recado (encàrrec; comissió, diligència; missatge, avís), reflexar (reflectir), sello (segell), sombra (ombra), tamany (mida, talla), tonto (babau, totxo, toix), urbano (urbà), vajilla (vaixella), verbena (revetlla, però cal no confondre-ho amb la berbena, una planta), vivenda (habitatge), xarco (toll, bassal), etc.
  • Mots correctes en català (de vegades per casualitat) però que s'utilitzen de manera incorrecta: "rentable" (que es pot rentar) per "rendible" (que rendeix, cast. "rentable"), "cana" (mida antiga) per "cabell blanc" (cast. "cana"), "desguàs" (lloc per on surt l'aigua) per "desballestament" (desmuntatge, cast. "desgüace"), "ampolla" (botella) per "butllofa" (lesió de la pell, cast. "ampolla"), "recolzar" (posar de manera que descansi sobre un suport) per "donar suport" (cast. "apoyar"), etc.
  • Locucions "a la castellana": tenir que (haver de), donat que (atès que), tal com (tal com), en quant a (quant a), etc.
  • Utilització incorrecta del gènere per influència del castellà:
    • Canvi del masculí al femení: les afores (els afores), la bactèria (el bacteri), la compta (el compte), la corrent (el corrent), la costum (el costum), la deute (el deute), la dot (el dot), la dubte (el dubte), les espinacs (els espinacs), les llegums (els llegums), la marge (el marge), la pebra (el pebre), la pendent (el pendent), la senyal (el senyal), la titella (el titella), etc.
    • Canvi del femení al masculí: un allau (una allau), un amargor (una amargor), un anàlisi (una anàlisi), un àncora (una àncora), un andana (una andana), un aroma (una aroma), el calor (la calor), el claror (la claror), el dent (la dent), un esperma (una esperma), un esplendor (una esplendor), el gènesi (la gènesi), el marató (la marató), un olor (una olor), els postres (les postres), el resta (la resta), el sida (la sida), el síndrome (la síndrome), etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ortega, Rudolf: Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte. Ed. La Magrana, col·lecció Orígens, nº 122, ISBN 978-84-9867-036-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]