Barbastre
Barbastro (es)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Aragó | |||
| Província | província d'Osca | |||
| Capital de | ||||
| Capital | Barbastre | |||
| Conté la subdivisió | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 17.295 (2023) (160,74 hab./km²) | |||
| Gentilici | barbastrí, barbastrina | |||
| Idioma oficial | aragonès (predomini lingüístic) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 107,598163 km² | |||
| Altitud | 341 m | |||
| Limita amb | ||||
| Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau
| ||||
| Organització política | ||||
| • Alcalde | Antonio José Cosculluela Bergua | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 22300 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi INE | 22048 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | barbastro.org | |||
.JPG)
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.
La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals són pròximes a 500 mm.[1]
Entitats de població[modifica]
- Burceat: llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[2]
- Cregenzán: està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[4]
Història[modifica]
Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'Ath-Thaghr al-Alà, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Làrida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.
.jpeg)
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).
L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.
Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.
Monuments[modifica]
- Catedral de Santa Maria de l'Assumpció.
- Palau Episcopal.
- Palau dels Argensola
Persones il·lustres[modifica]
- Eusebi Freixa i Rabassó
- Teodoro Valdovinos, compositor i flautista.
- Màrius Díaz i Bielsa, alcalde de Badalona.
- Josepmaria Escrivà de Balaguer
Referències[modifica]
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre». Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat». Arxivat de l'original el 2016-10-10. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean». Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán». Arxivat de l'original el 2016-10-10. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre |