Barberà de la Conca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barberà de la Conca
Bandera de Barberà de la Conca Escut de Barberà de la Conca
(En detall) (En detall)
Localització

Barberà de la Conca is located in Catalunya
Barberà de la Conca is located in Catalunya

Localització de Barberà de la Conca respecte de la Conca de Barberà


Municipi de la Conca de Barberà
Església de Barberà de la Conca
Església de Barberà de la Conca
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Gentilici Barberenc, barberenca
Superfície 26,60 km²
Altitud 475 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
526 hab.
19,77 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 352025 4586075Coord.: 41° 24′ 45″ N, 1° 13′ 46″ E / 41.41250,1.22944
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 430213

Barberà de la Conca és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà a la qual dóna nom. El seu terme és travessat pel riu Anguera, afluent del Francolí. El municipi comprèn l'agregat d'Ollers.

Entitat de població Habitants
Barberà de la Conca 436
Ollers 10

Taula de continguts

Història [modifica]

La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats "in campo barberano" [2]

Entre 1131 i 1133, els comtes de Barcelona i l'Urgell cediren el castell de Barberà i altres llocs a l'Orde del Temple a fi d'implicar-lo en la tasca de la reconquesta. Vers el 1170, els templers s'instal·laren a la comanda de Barberà. El 1317, Barberà, com la major part dels béns templers, passà a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, els quals en foren senyors fins a la desamortització. Del castell, actualment, romanen en peu una torre-habitació, part de la capella i part del recinte murallat.

A mitjan s. XIX, els pagesos conegueren una època econòmica brillant que, per l'aparició de la fiŀloxera, pocs anys més tard, caigué en una forta crisi. Aquest fou un dels motius pels quals els pagesos pobres intentessin, mitjançant l'associacionisme, salvar-se de la davallada; amb aquest esperit es fundà a Barberà, l'any 1894, "La Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barberá", anomenada "La societat". Aquest va ser l'inici del cooperativisme agrari de Catalunya i d'Espanya.

Anys després, els terratinents i petits propietaris del poble manaren construir a l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, una nova cooperativa anomenada popularment "El Sindicat". Finalitzada la Guerra Civil Espanyola es produeix la unificació de les dues cooperatives. Actualment la cooperativa de Barberà està integrada dins de la "Societat Cooperativa Catalana de Barberà Vinícola".[3]

Durant el 2011 una esquerda de més de 200 metres va aparèixer al poble, arribant a afectar unes 40 cases el mes d'octubre i obligant a celebrar missa a l'exterior de l'església. L'Institut Geològic de Catalunya realitzà estudis per conèixer-ne l'origen, fent sondejos amb sistemes de perforació, extraient mostres a una profunditat d'entre 20 i 40 metres.[4]

Festes [modifica]

  • La festa del Roser se celebra el primer dissabte del mes de maig, en honor de la Mare de Déu del Roser, Patrona de Barberà de la Conca.
  • La Festa Major se celebra el penúltim dissabte d'agost.

Fills i filles il·lustres [modifica]

Demografia [modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
66 75 78 374 714 1.380 1.203 1.458 1.368 1.354
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.325 1.250 1.031 1.016 834 562 434 439 422 430
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
401 394 409 434 446 503 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències [modifica]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
  2. Benet , A. “La donació de Sant Pere d’Ambigats, primer document sobre Barberà”, a Aplec de Treballs, 3, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 1981, pp. 133-153.
  3. Calvet, Jordi. «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  4. Gutiérrez, Thaïs. «Comença l'avaluació geològica de l'esquerda de Barberà». Diari Ara, 1/10/2011, p.40 [Consulta: 3 octubre 2011].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barberà de la Conca Modifica l'enllaç a Wikidata