Barberà de la Conca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barberà de la Conca
Bandera de Barberà de la Conca Escut de Barberà de la Conca
(En detall) (En detall)
Localització

Barberà de la Conca situat respecte Catalunya
Barberà de la Conca situat respecte Catalunya

Localització de Barberà de la Conca respecte de la Conca de Barberà


Municipi de la Conca de Barberà
Església de Barberà de la Conca
Església de Barberà de la Conca
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Gentilici Barberenc, barberenca
Superfície 26,60 km²
Altitud 475 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
523 hab.
19,66 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 352025 4586075Coord.: 41° 24′ 45″ N, 1° 13′ 46″ E / 41.41250,1.22944
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 430213

Barberà de la Conca és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà a la qual dóna nom. El seu terme és travessat pel riu Anguera, afluent del Francolí. El municipi comprèn l'agregat d'Ollers.

Entitat de població Habitants
Barberà de la Conca 436
Ollers 10

Història[modifica | modifica el codi]

La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats "in campo barberano".[2]

L’any 1054, Ramon Berenguer I donà el lloc de Barberà en feu a Arnau Pere de Ponts per tal que hi construís un castell. Aquest, en part conservat, seguí la tipologia pròpia dels castells del segle XI: una torre cilíndrica seguida d’un recinte murallat. Entre 1131 i 1133, el comte d’Urgell, primer, i el de Barcelona, després, cediren Barberà a l'Orde del Temple per tal d'implicar-lo en la conquesta dels territoris musulmans. Vers el 1170, els templers ampliaren pel costat oriental l’antic castell a fi d’instal·lar-hi la seu d’una comanda, la comanda de Barberà.[3] Suprimit l’orde del Temple el 1312, Barberà, com la major part dels béns templers, passà, l’any 1317, a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, qui el senyorejà fins a la desamortització del segle XIX.[4] El segle XIV, fra Guillem de Guimerà, aleshores comanador de Barberà i gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital, amplià considerablement el castell amb la construcció del “palau nou”. Fra Guillem va morir a Barberà l’any 1396 i fou enterrat a la capella del castell en un bell sarcòfag gòtic que avui és exposat al Museu Diocesà de Tarragona. Del castell, actualment, romanen en peu part dels edificis templers (la torre-habitació i la capella) i vestigis de la muralla i la torre del segle XI. L’any 1984, un grup de gent entusiasta (en el qual hi figuraven el poeta José Agustín Goytisolo, l’aparellador Ferran Díaz, l’historiador Joan Fuguet, entre d’altres), aconseguiren que el castell fos declarat “Conjunt històrico-artístic” (DOG, 15/6/84). En els darrers anys s’hi han dut a terme importants obres de restauració.

L’església parroquial de Santa Maria (Barberà de la Conca)[5] és un edifici del barroc tardà construït entre 1792 i 1796. Té planta rectangular amb tres naus cobertes de volta de canó amb llunetes. Del conjunt hi destaquen la façana de gust rococó, la portalada amb columnes exemptes, i el campanar, tots tres dissenyats per fra Francesc, conventual franciscà de Montblanc. Procedent de l’església anterior, al damunt de la portalada, hi ha un timpà romànic de finals del segle XII, de notable qualitat artística. Hi ha representats, en alt relleu la Mare de Déu, amb Jesús a la falda, envoltats de l’ametlla mística i dos àngels que l’aguanten .

Entre 1865 i 1880, els pagesos catalans visqueren l’eufòria econòmica de “la febre d’or”: França, amb les vinyes atacades per la fil·loxera, havia perdut el mercat del vi, i els catalans n’ocuparen el seu lloc. La situació donà un gir de 180 graus a partir dels anys vuitanta, quan el flagell arribà a Catalunya. La dècada dels noranta envaí la Conca i per lluitar contra la crisi, l’any 1894, els petits propietaris i els jornalers de Barberà fundaren la Societad de Trabajadores Agrícolas (la ”Societat”), que, entre altres activitats cooperatives, començà a elaborar vi en comú en cups particulars fins que, entre 1899 i 1902, aconseguí aixecar el seu celler cooperatiu que seria el primer de Catalunya.[6] Tot això, però, no hauria estat possible sense l’orientació i el suport de Joan Espulgas i Moncusí, propietari barberenc i polític republicà, que fou diputat a corts i senador.[7] El 1915, els propietaris aliens a la “Societat” fundaren el Sindicat Agrícola de Barberà, conegut popularment com el ”sindicat dels rics”.[8] Aquesta entitat, l’any 1919, encarregà la construcció del seu celler a l'arquitecte gaudinista Cèsar Martinell, una nova cooperativa anomenada popularment "El Sindicat". L’edifici a més d`ésser una de les més belles construccions agràries de l’arquitecte, incorporà importants avenços tecnològics de cara a la vinificació. Finalitzada la Guerra Civil Espanyola es produeix la unificació de les dues cooperatives. Actualment la cooperativa de Barberà està integrada dins de la "Societat Cooperativa Catalana de Barberà Vinícola".[9]

Durant el 2011 una esquerda de més de 200 metres va aparèixer al poble, fins afectar unes 40 cases el mes d'octubre i obligar a celebrar missa a l'exterior de l'església. L'Institut Geològic de Catalunya realitzà estudis per conèixer-ne l'origen, fent sondejos amb sistemes de perforació, extraient mostres a una profunditat d'entre 20 i 40 metres.[10]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • La festa del Roser se celebra el primer dissabte del mes de maig, en honor de la Mare de Déu del Roser, Patrona de Barberà de la Conca.
  • La Festa Major se celebra el penúltim dissabte d'agost.

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
66 75 78 374 714 1.380 1.203 1.458 1.368 1.354
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.325 1.250 1.031 1.016 834 562 434 439 422 430
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
401 394 409 434 446 503 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Barberà de la Conca, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 81 34,03
ERC Oriol Junqueras 50 21
CUP David Fernández 39 16,38
PSC Pere Navarro 22 9,24
ICV-EUiA Joan Herrera 16 6,72
PPC Alicia Sánchez-Camacho 15 6,3
C's Albert Rivera 5 2,1
Vots en blanc 2 0,84
Altres 8 5,46
Total 239 62,57

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Benet, 1981, pp. 133-153.
  3. Sans, 1977, p. 9-59.
  4. Fuguet, 1997.
  5. Fuguet, 1978, p. 91-124
  6. Fuguet, 1980; Fuguet & Mayayo, 1994, p. 59-97.
  7. Mayayo, 1984, p. 133-197.
  8. Fuguet, 1989, p. 235-255
  9. Calvet, Jordi. «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  10. Gutiérrez, Thaïs. «Comença l'avaluació geològica de l'esquerda de Barberà». Diari Ara, 1/10/2011, p.40 [Consulta: 3 octubre 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barberà de la Conca Modifica l'enllaç a Wikidata