Barentsburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Barentsburg (en rus Баренцбург) és la segona localitat de l'arxipèlag Svalbard, amb uns 500 habitants (2007), gairebé tots russos i ucraïnesos. L'empresa russa Arktikugol va extreure carbó des de 1932, i durant la Guerra Freda des de Barentsburg intentaren estendre el seu control sobre l'arxipèlag.

Central tèrmica i munts de carbó de Barentsburg

Estatus[modifica | modifica el codi]

Malgrat que Svalbard estigui sota sobirania de Noruega, el Tractat de Spitsbergen de 1920 permet als ciutadans dels països signataris igualtat de drets per explotar els recursos naturals. Actualment, Rússia és l'únic país fora de Noruega que hi manté la presència. Rússia manté un consolat a Barentsburg.

Clima[modifica | modifica el codi]

Barentsburg té un clima de tundra. La temperatura més alta registrada va ser de 29,3 °C al mes de juliol de 2009 i la més baixa -39,8 al mes de març de 1986.

Paràmetres Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des Anual
Temperatures màximes (ºС) -9.1 -9.4 -9.4 -6.4 -1.1 4,0 8,4 7,2 2,9 -2.6 -5,1 -7,4 -2,3
Temperatures mitjanes (ºС) -12,1 -12,7 -12,4 -9,7 -3,3 2,2 6,0 5,1 1,0 -4,7 -7,6 -10,5 -4,9
Temperatures mínimes (ºС) -15,2 -15,7 -15,5 -12,1 -5,1 0,8 4,4 3,6 -0,4 -6,6 -10,1 -12,9 -7,1
Pluja (mm) 61 50 56 44 28 21 25 35 54 56 59 63 552

Font: pogoda.ru.net

Economia[modifica | modifica el codi]

Barentsburg va néixer com una ciutat minera dels Països Baixos a la dècada de 1920.[1] El 1932 els neerlandesos van vendre la seva concessió a la Unió Soviètica.[2] Des de 1932 els russos operen a Svalbard a través de la companyia Arktikugol (Арктикуголь). La principal activitat econòmica és la mineria del carbó, però actualment hi comença a haver turisme. La distància amb Longyearbyen és de 55 km, però no hi ha carreteres i la majoria dels contactes entre les dues ciutats es fa amb vaixell, en un trajecte que dura entre 2 i 3 hores.

El carbó s'exporta generalment al nord d'Europa amb vaixell. Barentsburg depèn totalment de Rússia per els aliments quan el subministrament rus d'aliments ha fallat se n’ha portat des de Longyearbyen. La companyia de carbó, en alguns casos, no paga els sous dels miners fins que acaben el contracte de tres anys i tornen a Rússia. El turisme tot just comença a funcionar i no genera prou diners per revifar la ciutat. En canvi a la veïna Longyearbyen hi està ben establert el turisme d'aventura.

Durant l'època soviètica Barentsburg es feia servir d'aparador del comunisme a l'àrtic i la població estava ben abastida i poblada. Amb el col·lapse de l'URSS els fons econòmics es reduïren i la ciutat entrà en decadència.

Incendi de 2006[modifica | modifica el codi]

El 17 d'octubre del 2007 hi va haver un incendi subterrani,[3] que hauria donat lloc a l'evacuació de la ciutat.[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barentsburg Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Umbreit, Andreas. Spitsbergen. 4. Bradt Travel Guide, 2009, p. 35. ISBN 978-1841622408. 
  2. Barr, Susan. Norway, a consistent polar nation?: analysis of an image seen through the history of the Norwegian Polar Institute. Kolofon, 2003, p. 174. ISBN 978-8230000267. 
  3. Norway Svalbard Coal Fire. International Herald Tribune. 1 de novembre de 2006.
  4. [enllaç sense format] http://www.aftenposten.no/nyheter/miljo/article1520002.ece

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 78° 04′ N, 14° 13′ E / 78.067°N,14.217°E / 78.067; 14.217