Baronia de Jorba
La Baronia de Jorba fou una jurisdicció senyorial[1] centrada en el castell termenat de Jorba.[2]
El primer senyor de la baronia de Jorba fou Guerau de Jorba (1146-80),[1] conseller de Ramon Berenguer IV i d'Alfons I (el llinatge dels Jorba apareix al cartulari de Poblet des del 1143). Gueraula de Jorba, neta de Guerau, es casà amb el vescomte de Cardona Guillem (mort el 1225) i la baronia s'incorporà a la casa de Cardona fins a l'època del primer comte Hug.
El 1359 era baró de Jorba Ramon de Castellolí i restà en aquesta família fins al 1444, que fou comprada per Manuel de Rajadell, castlà d'Òdena (des d'aleshores l'escut de Jorba portà les seves armes); els Rajadell lluitaren al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II.
El 1606, pel casament de Jerònima de Rajadell amb Miquel de Ponts, la baronia passà a aquest llinatge; també per casament passà aviat als Salvà, marquesos de Vilanant (segle xvii), als Pont-López de Mendoza, comtes de Robres, i, ja dins el segle xviii, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i al final de segle als Híxar, comtes de Guimerà, fins a la fi de l'Antic Règim.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Baronia de Jorba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Castell de Jorba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 febrer 2015].
- ↑ «Baronia de Jorba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.