Barraca de vinya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barraca de vinya de planta rodona a Manresa.

La barraca de vinya és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai Mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la Península Ibèrica, França, Itàlia, algunes regions d'Escòcia,[1][2] etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tot i així, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec.

Altres menes de barraca de tipologia similar són les barraques de carboner, les anomenades barraques de roter i les de cucurull o porc a les Illes Balears, les barraques de carro i les anomenades perxes de la Terra Alta, entre altres. A diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabanya.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Barraca, o cleit, de planta quadrada a l'arxipèlag de Saint Kilda, Escòcia.
Barraca de planta rodona acabada en con a l'Albenca, a l'Òlt, França.
Barraca de planta quadrada coronada per acabament cilíndric a Sauvinhargues, Gard, França, amb algunes similituds amb construccions de l'Empordà i d'altres amb construccions de Menorca.
Barraca de vinya de planta rodona a Sant Pere de Ribes, el Garraf.

Segons el territori o comarca aquestes construccions presenten unes característiques marcades bàsicament per:

  • La planta
  • El portal
  • El sistema de cobriment

A la comarca del Bages, per exemple, les barraques de vinya presenten les següents característiques:

Segons la base o la planta[modifica | modifica el codi]

  • Planta rodona: és la forma primitiva més antiga de construcció en pedra seca de tall circular. Aquesta planta rodona facilita el punt de partida de cobriment de la cúpula. El tancament de la coberta es coneix amb el nom de falsa cúpula, o sigui per superposició de filades en anells concèntrics de menor diàmetre a còpia que es guanya alçada fins a tancar la volta amb una o unes quantes pedres planes.
  • Planta quadrada o rectangular: la seva forma interna coincideix amb l'externa. El fet de tenir el punt de partida de la coberta formant un angle recte se soluciona amb la col·locació de petxines; són pedres més grosses que actuen a les cantonades com a pilars o nervis per sostenir els laterals.
  • Planta mixta: es tracta d'una combinació de les dues anteriors, quadrangular al davant, a la part de la façana de la barraca, i rodona al darrere. Al Bages, se n'han trobat d'aïllades i també d'inserides en marges.
  • Planta doble: construcció composta per dues estances separades o comunicades interiorment formant un únic cos. La majoria de vegades són construccions de forma quadrangular que es caracteritzaven perquè un habitacle es destinava al pagès i l'altre a l'animal de càrrega, amb dues entrades separades.
  • Planta de més habitacles: són barraques que disposen de més de dos habitacles destinats a allotjar-hi unes quantes persones, animals o utillatge agrícola, entre altres usos.

Segons el portal d'entrada[modifica | modifica el codi]

  • Muntants verticals: els muntants aplomats fan que el portal tingui la mateixa obertura de dalt a baix.
  • Muntants inclinats: el portal és més ample de la part de baix que a dalt.
  • Muntants arquejats: el portal finalitza amb un arc.
  • Arc d'ametlla, apuntat o primitiu: els muntants arquejats són dos arcs que conflueixen a la part superior i tanquen l'obertura.

Tenint en compte, també, l'acabament dels portals:

  • Llinda única: una pedra més grossa de forma allargada descansa sobre els mutants.
  • Llinda doble: dues pedres allargades i planes es disposen sobre els mutants.
  • Llinda d'arc: la construcció d'un arc, utilitzant una bastida, per sobre de la llinda allibera aquesta de part de la càrrega, que traspassa als mutants i a les parets laterals.
  • Dues llindes apuntades: és un tancament de caràcter més aviat estètic el qual es realitza amb la disposició de dues pedres allargades encavallades que pels extrems descansen sobre la llinda plana emplaçada al damunt dels mutants del portal.

Segons el cobriment[modifica | modifica el codi]

Per al cobriment de les barraques bagenques s'utilitza bàsicament el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades. Consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Se sol recobrir amb pedruscall o també amb argila premsada.

Altres elements funcionals[modifica | modifica el codi]

A les barraques de la comarca del Bages hi ha també una sèrie d'elements funcionals que les caracteritzen:

  • El voladís o escopidor: filada de pedres al cap damunt de la paret que sobresurten força. La seva funció és procurar que l'aigua de la pluja no afecti a la paret de les barraques.
  • La finestra o espitllera: petita obertura a mitja alçada de la paret lateral de la barraca per permetre l'entrada de la llum i la ventilació.
  • La clau: pedra planera de grans dimensions que tanca la volta.
  • El pedrís: seient de pedra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Highland Stonecraft, en anglès. Accedit el 14 d'octubre del 2011.
  2. "The Cleitean of the St. Kilda Archipelago in the Outer Hebrides, Scotland", reportatge de Christian Lassure (en anglès i francès). Accedit el 14 d'octubre del 2011.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parts extretes de Plans Maestra, Jaume: Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú,20. Març del 2009. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Maria Teresa Genís Armadà (coord.): L'Albera. Arquitectura popular i tradicional. Figueres: Consell Comarcal de l'Alt Empordà, 2008.
  • Antoni Reynés i Trias et al. La construcció de pedra en sec a Mallorca, Consell de Mallorca, 2000. (català) (castellà) (francès) (anglès) (alemany).
  • Antoni Reynés i Trias i Vicenç Sastre i Arrom. El llibre de la pedra en sec / Libro de la piedra en seco / Das Buch der Trockensteinmauern, Palma: Edicions de Turisme Cultural, 2002. (en català, castellà i alemany).
  • Antoni Colomar i Marí (director), Antoni Reynés i Trias (coord.). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació. Comissió Europea, Consell de Mallorca, FODESMA, 2002. (en català, castellà, francès i italià, amb un glossari a la fi en els 4 idiomes mencionats i ligur, més dues varietats de l'occità: niçard i provençal).
  • Xavier Rebés d'Areny Plandolit. La pedra en sec a la Fatarella. Calaceit: Fundació el Solà, 2003.
  • Edward Allen. Stone Shelters, Cambridge, EUA: MIT Press, 1969, 1981. Sobre "I Trulli" de l'Apúlia.
  • Jaume Plans Maestra: Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú,20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009.
  • Albert Gavaldà Palacín, mestre marger: L'art de la pedra seca, un manual en format de llibret. Reus, Ajuntament de Reus i GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp), 2006.
  • Esther Bargalló, Martí Rom: Barraques de pedra seca. Mont-Roig del Camp. Mont-roig del Camp: Ajuntament de Mont-roig del Camp i Centre Miró. follet amb explicacions i itinerari.
  • Josep Aragonés Gisbert. La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i del Montsià. Benicarló: Onada Edicions, 2010.
  • Ramon Sala, Domènec Molí, Narcís Puigdevall, fotos Josep Maria Melció: Jardins de parets seques, Recordant Josep Pla. Barcelona: Editorial Comanegra, 2007. Reedició i ampliació de Josep Pla i les parets seques de Cadaqués, Olot: Editorial Alzamora, 1986.
  • Vegeu l'excel·lent i exhaustiva bibliografia a la Coordinadora per la pedra seca

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A la viquipèdia en anglès, no n'hi ha cap article dedicada específicament a la barraca de pedra seca (dry stone hut en anglès) com a fenomen global, però si a barraques de pedra seca específics de diferent llocs, com ara:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barraca de vinya Modifica l'enllaç a Wikidata

En altres idiomes: