Barranc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge des de l'interior d'un barranc

En geomorfologia un barranc és una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent en erosionar profundament el sòl, són similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres a desenes de metres en fondària i amplada.

L'erosió en barrancs o escorrancs és el procés pel qual es formen els barrancs. Els vessants tenen més tendència a patir una erosió en barrancs quan desapareix el bosc i la vegetació, en absència de l'acció protectora de la coberta vegetal el sòl és fàcilment arrossegat per l'aigua corrent, especialment en zones sotmeses a pluges fortes i intenses com les tempestes.

L'erosió en barrancs redueix la productivitat de les terres de conreu en arrossegar el sòl i, en general, afavoreix la desertització. Per això en geomorfologia s'inverteixen molts esforços a l'estudi dels barrancs, la prevenció de l'erosió i la restauració dels seus efectes.

Llau[modifica | modifica el codi]

Imatge des del cim d'un barranc

El significat original del mot llau és, tal com estableix Joan Coromines,[1] el de caiguda, ensorrada o esllavissada de terres. Paraula de gènere femení, una llau passà a designar, ja en català medieval, un barranquet que recull l'aigua de la pluja i que la major part de l'any és sec.

El canvi de significat té l'arrencada en el fet que en aquesta mena de barranquets l'aigua sobtada de la pluja produeix una forta erosió que de seguida es tradueix en esllavissades importants. Com que l'efecte d'una caiguda d'una massa de neu produeix el mateix efecte, aviat s'estengué a aquest darrer significat l'accepció del mot; però no abans del darrer terç del segle XIX, segons Coromines.

El pas de llau a allau es produeix per aglutinació de la vocal de l'article al substantiu, produint alhora un canvi de gènere: la llau > l'allau, una llau > una allau. És un fenomen que es dóna amb una certa freqüència, en català i també en altres llengües romàniques. A més, el mot allau, amb el significat de caiguda d'una massa de neu, conserva sovint la forma originària, llau.

Això fa que avui dia reconeguem en el mot llau aquests dos significats:

1. Barranquet sec i curt o llit per on rodola l'allau. Mot sobretot utilitzat a la zona pirinenca (comarques de l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, principalment), sempre amb la forma llau.

2. Massa de neu que es desprèn sobtadament i cau muntanya avall. Mot actualment d'abast general, preferentment en la forma allau.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. COROMINES, Joan. "Llau". A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions "La Caixa", 1993. ISBN 84-7256-248-4.