Barret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Barret (Charente)».
Una col·lecció de barrets dels segles XVIII i XIX.

El barret o capell és una lligadura (una peça de roba que serveix per a cobrir el cap) que consta de copa (part que cobreix el crani) i ala o ales (que envolten la copa); sol ornar-se amb una cinta, sovint combinada amb un llaç. Es pot portar com a protecció contra els elements, per motius religiosos, per seguretat o com a accessori de moda. En el passat, els barrets eren un indicador d'estatus social. En els militars, poden denotar graduació i arma.[1]


Hi ha barrets d'home i barrets de dona, així com barrets portats pels dos sexes (unisex). Els barrets es poden fabricar en gran varietat de materials, com ara llana, pell, feltre, cuir i palla.

Cal distingir entre el barret (o capell) i altres tipus de lligadura similars i coetanis, com la gorra (amb visera en comptes d'ala) i el casquet (sense ala ni visera). És a dir: barret no és pas cap terme genèric per a 'peça de roba que es duu al cap'; el terme genèric és lligadura.

Noms i etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot català barret, documentat des del segle XV almenys, procedeix del llatí birrus (‘capeta amb caputxa’); comparteix etimologia amb mots que en altres llengües romàniques designen la ‘boina’ (occ. berret, i d'aquest fr. béret), la ‘gorra’ (it. berretto) o el ‘casquet’ (port. barrete, pres del fr. barrette).

El mot català capell, documentat des del segle XIV, procedeix del llatí cappellus ('casquet' o 'barret'), el mateix ètim que presenta la majoria de les llengües romàniques per a designar el 'barret o capell' (occ. capèl, fr. chapeau, it. cappello, port. chapéu) i amb què en romanès es designa la 'gorra' (capelă).

Inicialment, tant barret com capell significaven 'casquet'. El primer mot que s'especialitzà per a designar la 'lligadura amb copa i ales' fou capell, que al cap del temps el català continental suplantaria per barret. Avui ambdues formes són estàndard; quant a l'ús col·loquial, barret predomina al continent, i capell a les Illes; emperò, capell es preserva una mica pertot en forma fossilitzada en cançons i dites.

Equivalents de barret/capell en altres llengües de referència són l'espanyol sombrero, el romanès pălărie, l'anglès hat, l'alemany Hut, el rus xliapa (шляпа, 'barret d'home') i xliapka (шляпка, 'barret de dona'), etc.

Història i tipologia[modifica | modifica el codi]

El barret sorgí en l'antiguitat; per exemple, era conegut de grecs i romans. De llavors ençà ha existit en diversos períodes i en múltiples dissenys. Per a referir-nos només al barret masculí dels darrers segles, en el XVII predominà el barret tou. de feltre, d'ales amples, que sovint es duia amb una ala plegada (xamberg); al segle XVIII, el tricorn; entre finals del XVIII i inicis del XIX, el bicorn; al llarg del segle XIX, el copalta o barret de copa alta. Alguns dels més usats entre la segona meitat del XIX i la primera del XX són: el citat copalta (ja esdevingut símbol de les classes dominants); el barret fort (tòpic entre oficinistes de la City); tipus diversos de barret de palla (com el canotier i el panamà); models variats de barret de feltre, tant tou com semirígid (com el borsalino) o rígid (com l'homburg)... La diversitat del barret femení era molt més alta, amb la moda transformant-lo substancialment a cada temporada i amb models tan divergents entre si com la pamela, d'ales molt amples i d'ús estiuenc, i el barret de campana, molt arrapat i d'ala mínima, típic de la garçonne i omnipresent als anys vint.

Vora els barrets civils d'ús general (i llurs versions militars) hi ha barrets específics de determinades ocupacions (per exemple, el barret de batre o el barret de teula), així com models privatius de determinats territoris o àmbits culturals (com el barret cònic de l'Àsia oriental i el sud-est asiàtic, el gat coreà, el barret tirolès, el barret mexicà, el barret de cowboy, etc.).

En el món cultural euròpeu l'ús del barret com a peça de vestir habitual s'ha rarificat des de la dècada dels seixanta.

D'altra banda, el barret ha tingut un paper destacadíssim com a lligadura militar; el barret militar encara conserva una presència notable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.246. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Folledore, Giuliano. Il cappello da uomo. Modena: Zanfi, 1988

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]