Barret de copa
  Barret de copa |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Mark Sandrich | |
|
|
||
| Producció: | Pandro S. Berman | |
|
|
||
| Guió: | Allan Scott i Dwight Taylor | |
|
|
||
| Música: | Irving Berlin | |
|
|
||
| Fotografia: | David Abel | |
|
|
||
| Muntatge: | William Hamilton | |
|
|
||
| Protagonistes: | Fred Astaire Ginger Rogers Edward Everett Horton Erik Rhodes Eric Blore Helen Broderick |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Estats Units | |
| Data d'estrena: | 1935 | |
| Gènere: | Musical | |
| Duració: | 101 minuts | |
| Idioma original: | anglès | |
|
Companyies |
||
| Distribució: | RKO | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Top Hat” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Barret de copa (en anglès Top Hat) és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.
Segurament la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar, a més, amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.
L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després vindrien títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que consolidarien una col·laboració que faria història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.
Argument [modifica]
Jerry Travers, un astre de la comèdia musical americana, arriba a Londres i s'instal·la a l'habitació del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar li fa conèixer a la bella model Dale Tremont, que s'allotja a l'habitació de baix. Ella el pren, erròniament, per Hardwick i, en assabentar-se que està casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a Venècia, on, per despit, es casarà amb ell.
