El Carme (barri de València)
| Localització | |
| Les Torres de Serrans. | |
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi • Districte |
Espanya País Valencià Província de València València València Ciutat Vella de València |
| Superfície | 0.38 km² |
| Població (2009) • Densitat |
6.224 hab. 163,79 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Codi postal | València 46003 |
| Web |
barriodelcarmen.net (no oficial)
|
El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València. Se situa entre el Jardí del Túria, el carrer de Quart i el carrer de Serrans, amb el carrer de Dalt com a carrer comercial principal. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants. El 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte en els últims anys. Així i tot, des de 2003 el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una mica.
És un barri que va créixer entre dues murades: la musulmana (segle XI), contruïda per Abd-Al-Aís, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest. Igualment a l'època musulmana la part més oriental fou la moreria, mentre la part que flanquejava el riu romania un raval per a ús agrícola.
El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de València (Pere II el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte àrab no es va enderrocar, sinó que va romandre com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitjà de portals, entre els quals destaca principalment el de Valldigna.
Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història. Ha estat horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial i, a la fi del segle XX, espai d'oci de la població juvenil de la ciutat.
Els edificis i institucions més destacats del Barri del Carme són:
- les Torres de Quart
- les Torres de Serrans
- l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern)
- el Centre Cultural de la Beneficiència (Museu de Prehistòria de València i Museu Valencià d'Etnologia)
- el Centre del Carme (antic convent del Carme)
- l'Església del Carme
- el Portal de Valldigna
- la Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure
- la Casa de les Roques
- el Palau de Pineda, seu valenciana de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo
- restes de la muralla àrab, com la Torre de l'Àngel.
- el Mercat de Mossén Sorell
- el Saló de Racionistes
El Barri del Carme, rep tal denominació de l'església i convent del Carme, i va ser al seu entorn on es va formar aquest nucli de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en anomenar-se d'aquesta manera a l'estar situada enfront de l'actual església parroquial de la Santa Creu, just abans del Convent del Carme. Amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació.
El convent del Carme, va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat en 1343. Des de finals del segle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu (Centre del Carme).