El Carme (barri de València)
| Localització | |
 |
|
 |
|
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi • Districte |
Espanya País Valencià Província de València València València Ciutat Vella de València |
| Superfície | 0.38 km² |
| Població (2009) • Densitat |
6.224 hab. 163,79 hab/km² |
| Coordenades | 39° 28′ 40.12″ N, 0° 22′ 49.23″ O / 39.4778111,-0.3803417Coord.: 39° 28′ 40.12″ N, 0° 22′ 49.23″ O / 39.4778111,-0.3803417 |
| Codi postal | València 46003 |
| Web |
barriodelcarmen.net (no oficial)
|
El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València amb 6.224 habitants l'any 2009[1], motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn. Per aquests motius en ocasions es generalitza el seu nom i s'anomena equivocadament El Carme a tot el centre històric, però l'autèntic i històric barri se situa al nord-oest del districte, amb el barri de la Seu a l'est, els del Mercat i del Pilar (o Velluters) al sud, el del Botànic (del districte d'Extramurs) a l'oest, el de Les Tendetes (del districte de Campanar) al nord-oest, i els de Marxalenes i Morvedre (del districte de La Saïdia) al nord.
Els seus límits històrics coincideixen aproximadament amb els actuals, i es tracten de l'antic llit del riu Túria (actual Jardí del Túria) amb el carrer de Blanqueries pel nord, el carrer de Serrans per l'est, els carrers dels Cavallers i de Quart pel sud, i el carrer de Guillem de Castro per l'oest.
Taula de continguts |
Nom[modifica]
El barri del Carme rep tal denominació de l'Església i Convent del Carme, i va ser al seu entorn on es va formar aquest nucli de població. La plaça del Carme va ser la primera en anomenar-se d'aquesta manera a l'estar situada enfront de l'església del convent, que actualment és l'església parroquial de la Santa Creu, i amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació. El Convent del Carme, va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat en 1343. Des de finals del segle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en el museu conegut com el Centre del Carme.
Història[modifica]
És un barri que va créixer entre dues muralles: la musulmana (segle XI), contruïda per Abd-Al-Aís, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest. Després de l'època musulmana la part més oriental fou distinada com la moreria de la ciutat, mentre la part que flanquejava el riu romania un raval per a ús agrícola.
El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de València ("el Cerimoniós"), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte àrab no es va enderrocar, sinó que va romandre com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitjà de portals, entre els quals destaca principalment el Portal de Valldigna.
Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història. Ha estat horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial i, a la fi del segle XX, espai d'oci nocturn i alternatiu de la població juvenil de la València.
Actuals límits[modifica]
Els límits administratius actuals del barri disposats per l'Ajuntament de València parteixen des del pont de Fusta pel carrer del Comte de Trénor fins a la plaça dels Furs, just darrere de les Torres de Serrans. Des d'ací discorren pel carrer de Serrans fins el carrer de la Concòrdia, on gira pel carrer dels Borja i el de la Mare Vella fins el carrer dels Cavallers. Tot aquest recorregut el separa del barri de la Seu. El carrer dels Cavallers i la plaça del Tossal fan de límit amb el barri del Mercat, mentre que el carrer de Quart el separa del barri del Pilar fins arribar a les Torres de Quart. Ara el carrer de Guillem de Castro el separa per l'oest amb el barri del Botànic al veí districte d'Extramurs, i en arribar al Jardí del Túria el carrer de Blanqueries i el jardí mateix fan de límit pel nord. El pont de les Arts el comuniquen amb Les Tendetes del districte de Campanar, el pont de Sant Josep ho fa amb el barri de Marxalenes del districte de La Saïdia, i els ponts dels Serrans i de Fusta ho fan amb el barri de Morvedre i amb el proper de La Trinitat, tots dos del mateix districte de La Saïdia.[2]
Demografia[modifica]
El 2009 comptava amb 6.224 habitants. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants, mentre que al 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte durant les últimes dècades. Així i tot, des de l'any 2003 el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una mica amb la rehabilitació per part de l'ajuntament de gran part del centre històric.
Elements importants[modifica]
Els edificis i institucions més destacats del barri del Carme són:
- Les Torres de Serrans
- Les Torres de Quart
- L'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern)
- El Centre Cultural de la Beneficiència, que acull el Museu de Prehistòria de València i el Museu Valencià d'Etnologia)
- El Centre del Carme (antic Convent del Carme) i la seua església
- El Portal de Valldigna
- La Casa-Museu Benlliure
- La Casa de les Roques
- El Palau de Pineda, seu valenciana de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo
- Restes de la muralla àrab, com la Torre de l'Àngel.
- El Mercat de Mossén Sorell
- El Saló de Racionistes
- La Falla Na Jordana
Galeria[modifica]
-
Torre de la murada àrab del segle XI
-
Façana de l'Església de l'antic Convent del Carme
.jpg)
Transports[modifica]
El més recomanable és passejar caminant pel barri, però a l'interior del barri està permès el trànsit de vehicles a una velocitat màxima de 30 km/h a causa dels seus carrers estrets i laberíntics i de la gran afluència de vianants, tant residents com visitants, que manté pràcticament durant tots els dies de l'any.
Els autobusos de l'EMT de València de les línies 5, 28 i 95 donen servei a l'oest i el nord del barri al discórrer pels carrers de Guillem de Castro i de Blanqueries. Les línies 7 i 81 donen servei al sud del barri pel carrer de Quart prop de la plaça del Tossal.[3]
Les línies de metro i tramvia no arriben fins el barri, però l'estació del Pont de Fusta de la línia 4 del tramvia de Metrovalencia es troba al nord-est, al barri de Morvedre, a l'altra vora del Jardí del Túria, i a la qual es pot accedir pel pont dels Serrans i pel pont de Fusta.
En un futur està projectat que la part central del traçat de la línia 2 de Metrovalencia, amb un tramvia subterrani per baix del centre històric, discórrega per baix del Carme i a més aporte dos estacions al barri: l'estació de "Carme" a la plaça de Tavernes de la Valldigna (prop del Mercat de Mossén Sorell), i l'estació de "Museus" o "Serrans" al Jardí del Túria entre els ponts de Sant Josep i Serrans.
Referències[modifica]
- ↑ «Districte 1. Ciutat vella Barri 3. El Carme» (en valenciano y español). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2008. [Consulta: 16 de febrero de 2010].
- ↑ http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Dt01Ba3_El_Carme.pdf
- ↑ http://www.emtvalencia.es/geoportal/
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Carme (barri de València) |
.svg){kind=small}
