Els Barris de Sant Josep Obrer de la ciutat de Reus estan formats per diferents agrupacions d'habitatges:
Urbanització del Mas del Pellicer
El Barri de Sant Josep Obrer, pròpiament dit, es va crear als afores de la ciutat durant els anys seixanta per assumir part de la immigració andalusa, apartat del centre per la via del tren i format per cases de planta baixa que els primers temps poc podrien diferenciar-se de les barraques. Amb el temps s'han anat millorant. Ocupa l'espai comprès entre la riera del Molinet i la drecera del Gas. Els carrers porten noms de marededéus venerades a l'estat espanyol.
Mas del Pellicer, barri de blocs de protecció oficial construïts per l'estat els anys setanta i actualment gestionats per l'empresa públicaADIGSA. Situat a la Raureda, dins de l'angle agut que formen la riera del Molinet i la riera del Boix o de la Beurada, quan s'ajunten. Queda entre la drecera el Gas i el camí de Constantí. Representa la continuació oriental del barri de sant Josep Obrer.
Mas de l'Abelló, urbanització situada a l'antic mas o hort de l'Abelló, que limita amb els altres dos però que està format per cases unifamiliars o aparellades de famílies de classe mitjana, l'aparició d'aquest barri ha començat a posar en contacte els altres dos barris amb la resta de la ciutat. Havia estat un dels horts importants de la ciutat.[1]
Mas de l'Abelló, ara Centre Cívic
El barri de Sant Josep Obrer, per les seves condicions degradades, era el de pitjor fama del Baix Camp durant els anys 80 i 90. Gràcies a les inversions de les administracions i al creixement de la ciutat el barri es veu abocat a dissoldre's dintre l'entramat urbà. Cal destacar el treball per a la convivència i el millorament que diverses associacions i organitzacions han fet per normalitzar el barri.
La instal·lació del Tecnoparc, amb les universitats i l'Hospital Universitari de sant Joan tocant mateix al barri, a l'altra banda de l'autovia de Bellissens, se suposen elements que poden canviar la fesomia d'aquest nucli. El 2008 s'ha millorat l'accés al barri amb una ampliació de l'entrada per sota la via del ferrocarril, que l'enllaça de forma ràpida amb la ciutat.[2]
↑Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 536. ISBN 8486387655.
