Barry Lyndon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Barry Lyndon
Barry Lyndon

Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Kubrick
Direcció artística: Roy Walker

Producció: Stanley Kubrick

Guió: Stanley Kubrick

Fotografia: John Alcott

Muntatge: Tony Lawson

Vestuari: Milena Canonero
Ulla-Britt Söderlund

Protagonistes: Ryan O'Neal
Marisa Berenson

Dades i xifres
Països: Irlanda
Anglaterra
Alemanya
Data d'estrena: 1975
Gènere: Drama romàntic
Bèl·lic
Duració: 184 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Warner Bros.
Pressupost: 11 milions $

Pàgina sobre “Barry Lyndon a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars

Barry Lyndon és una pel·lícula de Stanley Kubrick basada en la novel·la The Luck of Barry Lyndon (La Sort de Barry Lyndon) del 1844 de l'escriptor William Makepeace Thackeray. Narra les proeses d'un aventurer irlandès sense escrúpols al segle XVIII, particularment la seva ascensió i caiguda en la societat anglesa.

Considerada com un "clàssic" del cinema, consta com a una de les 100 millors pel·lícules a la prestigiosa revista de cine Time magazine així com a la revista Village Voice on va obtenir el lloc número 46 al rànquing en una enquesta dirigida per Sight and Sound.[1] El director Martin Scorsese considera Barry Lyndon com la seva pel·lícula preferida de Kubrick.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

En la primera escena, ambientada al voltant del 1750, el pare de l'irlandès Redmond Barry (Ryan O'Neal) mor en un duel per la venda d'uns cavalls. La vídua (Marie Kean), rebutjant altres ofertes de casament, es dedica en cos i ànima a la cria del seu fill. Quan Barry era un noi jove, s'enamorà de la seva cosina, Nora Brady (Gay Hamilton). Ella també l'estimava i el sedueix, però quan el ben adinerat capità anglès John Quin (Leonard Rossiter) apareix en escena, la pobresa i debilitat de'n Barry el deixen de banda ràpidament. Ella i la seva família sencera desitgen un casament de conveniència amb el capità per tal de pal·liar les seves dificultats econòmiques. Barry no accepta la situació i (aparentment) mata a Quin en un duel.

Per fugir de la llei, Barry viatja en direcció a Dublín, però és arrestat per un famós lladre, el Capità Feeney (Arthur O'Sullivan), i el seu fill Seamus (Billy Boyle), deixant a en Barry poques opcions de vida i finalment decideix allistar-se a l'Armada Britànica. Més tard, es reuneix amb un amic de la família, el Capità Grogan (Godfrey Quigley), que l'informa que el duel era una farsa. La pistola de'n Barry no estava carregada amb una bala de veritat sinó que era feta de palla i en Quin tan sols fou ferit. Va estar preparat per tal de desfer-se d'ell, per tal que el covard Quin es pogués casar amb Nora, i aleshores assegurant la situació econòmica de la família.

El regiment de'n Barry l'envien a la Guerra dels Set Anys a Europa. Durant una escaramussa, Grogan és ferit de mort, i Barry deserta en la primera oportunitat, fent-se passar per un missatger. Resta uns quants dies plàcidament amb Lischen (Diana Körner), una dona solitària el marit de la qual està lluitant. Quan acaba la seva estada, es troba amb un capità Prussià, Potzdorf (Hardy Krüger), que s'adona de la falsa identitat. Quan li dóna l'opció d'unir-se a l'exèrcit Prussià o bé de ser condemnat per desertor, Barry s'allista al seu segon exèrcit. Durant la batalla, salva la vida de Potzdorf.

Quan la guerra acaba el 1763, el Ministre de Policia prussià, l'oncle de Potzdorf, contracta a en Barry. Se li encomana de convertir-se en el majordom del cavaller de Balibari (Patrick Magee), un jugador professional. Els prussians sospiten que és un espia i en Barry té l'ordre de verificar-ho. De totes maneres, en Barry descobreix que és un compatriota irlandès, li confessa tot a ell i es converteixen en socis. Barry ajuda el cavaller a guanyar en els jocs de cartes fent trampes, però quan el Príncep de Tübingen (Wolf Kahler) sospita després de perdre una abundant suma, són expulsats de Prússia. Divaguen voltant per totes les corts, fent trampes als nobles. En Barry resulta ser molt útil; quan un perdedor rebutja pagar els deutes, l'ús excel·lent de l'espasa els convenç per pagar.

Després de passar moltes experiències, en Barry decideix progressar i casar-se amb algú de bona posició. Durant un dels viatges, troba la bella i molt riba Comtessa de Lyndon (Marisa Berenson). En Barry troba poques dificultats per seduir-la. El seu vell i malaltís marit, Sir Charles Lyndon (Frank Middlemass) mor l'any següent (1773), i ella i en Barry es casen.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Ryan O'Neal: Barry Lyndon / Redmond Barry
  • Marisa Berenson: Lady Lyndon
  • Patrick Magee: el cavaller
  • Hardy Krüger: Capità Potzdorf
  • Steven Berkoff: Lord Ludd
  • Gay Hamilton: Nora Brady
  • Marie Kean: mare d'en Barry

Premis i nominacions principals[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Poll of the 100 Greatest Films of the 20th Century» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. (anglès) Michel Ciment, Gilbert Adair i Robert Bononno, Kubrick: The Definitive Edition

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]