Barthélémy de Theux de Meylandt
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. certes frase no són gaire comprensibles. Col·laboreu-hi! |
.jpg)
Teodor Bartolomé Comte Theux d'Meylandt fou un polític belga de tendència catòlica. Fill de José Caballero-Mathieu-Jacques i Marie-Antoinette Joseph Wezeren va néixer al castell de Schabroek, Sint-Truiden al principat de Lieja, el 26 de febrer de 1794 i va morir al castell Meylandt, Heusden-Zolder, el 21 d'agost de 1874.
Primers anys [modifica]
El 1815, quan va rebre el seu doctorat en Dret a Brussel·les, el Principat de Lieja es va unir (des de 1815) al Regne Unit dels Països Baixos, dirigit per la Casa d'Orange-Nassau, en la persona dels protestants de William I. Va abraçar la professió d'advocat, i es va convertir en la família Merode especialment a Félix, una de les principals figures del "Partit Catòlic". Amb ell, va prendre part a les províncies de Lieja i Limburg, l'agitació política que es va desenvolupar el 1829 com el "moviment de peticions per a la reparació de la injustícia".
La seva carrera va començar però amb l'inici de la Revolució belga de 1830 i la proclamació de la creació de l'estat belga el novembre de 1830. Va ser elegit membre del Congrés nacional de Hasselt.
Membres del Congrés Nacional [modifica]
Lluís Felip va es nega a la corona de Bèlgica. Ràpidament es va convertir en famós per les seves posicions de violència contra la Casa d'Orange-Nassau, a favor de l'adopció d'una monarquia constitucional i un sistema bicameral i, fidels als Catòlics, i a l'independència del clergat de l'Estat i una major llibertat acadèmica. Una vegada que el Congrés havia redactat la Constitució per Bèlgica, escolliren a un monarca. Aquesta elecció fou crucial perquè, encara que la gran majoria preferien un monarca francès, ecosa que enfurisma al Regne Unit.
Aquestes tensions podrien soscavar el consens internacional sobre la creació del nou regne. Meylandt per tant opta per oposar-se a l'elecció del duc de Nemours, el segon fill de Lluís Felip I de França pel Congrés del febrer de 1831. El duc de Nemours va rebutjar la corona a causa de l'oposició britànica. En resposta al moment d'incertesa que van seguir, el Congrés va respondre amb l'elecció d'un regent el 24 de febrer de 1831. Els principals candidats en aquesta elecció van ser el president de la reunió Erasme Luis Surlet Chokier clarament pro-francès, i Félix de Merode, més equilibrat. Meylandt, naturalment, donem suport a la candidatura de Félix de Merode. Lamentablement per a ells fou derrotat.
La posició de Surlet Chokier però, estava destinada a fracassar contra la intransigència britànica. Així Meylandt podria recuperar un paper polític central, com Félix de Merode, la candidatura de Leopold de Saxònia-Coburg Gotha va ser elegida governant el 4 de juny de 1831. També dóna suport el 9 de juliol després de la votació sobre el Tractat dels articles XVIII als negociat pel nou monarca. La fase de creació del nou regne va acabar quan es va dissoldre el Congrés. però el delicat procés constitucional es va veure interromput per William I. El rei dels Països Baixos va revocar la seva decisió inicial del 2 d'agost va llançar la invasió coneguda com la campanya de deu dies. L'exèrcit belga va ser derrotat, però Batavia, ja feia camí a Brussel·les, on es va aturar i va rebre la notícia de la intervenció d'una força expedicionària francesa, encapçalada pel mariscal Gerard.
Meylandt es converteix en ministre de l'Interior des de 1831 fins el 1832, amb el govern de Félix Muelenaere. El rei crida a formar un govern després de la renuncia per un desacord entre Rogier i Évain de Charles Rogier.
El març de 1838 es va assabentar que el Tractat dels articles XXIV, va ser ratificat pels Països Baixos. Sylvain van de Weyer, ambaixador a Londres, i l'ambaixador Hon Charles a París va confirmar la mala notícia. El rei envia Jules Van Praet i Etienne de Gerlache a Londres per negociar, però va ser en va. El Comte Theux finalment acceptar aquesta realitat, però el seu gabinet estigue dividit, alguns ministres estaven disposats a donar-ho com una amenaça militar. Amb el temps, hi renunciarien. L'única concessió a Bèlgica, i la Conferència de Londres estigué d'acord que la participació de Bèlgica en el deute dels Països Baixos es reduís a 5 milions de florins en lloc de 8 400 milions de dòlars. Ministres Theux restants, Nothomb i Willmar, a continuació, només per defensar la ratificació del Tractat de Sales dels articles XXIV, que en última instància va rebre 58 vots contra. L'abril de 1840, el govern és enderrocat pel Parlament. El 1846, es va reformar un nou govern que reunia els catòlics i els liberals. Aquests es negaren i es va formar un govern compost en la seva totalitat pels catòlics, però amb l'aplicació d'una política unionista del 1847, el govern es retira. Encara és president executiu en 1871-1874, però Jules Malou és el líder eficaç.
Temps després fou nomenat Ministre d'Estat (Bèlgica).
