Baruch Spinoza

De Viquipèdia

Filosofia occidental Filosofia moderna del segle XVII
Baruch Spinoza
Nom:	Baruch Spinoza
Naixement:	24 de novembre de 1632 Amsterdam, Holanda
Mort:	21 de febrer de 1677 La Haia, Holanda
Escola/tradició:	Racionalisme continental
Interesos principals:	Epistemologia, Ètica, Metafísica
Idees destacades:	Panteisme, Deisme, Monisme, Llibertat intel·lectual,Llibertat de culte, Separació Esglèsia-Estat. Crític de Moisés a l'autoria d'alguns llibres de la Bíblia Hebrea, Política social derivada al Poder, i no al Contracte social
Influències:	Hobbes, Descartes, Estoicisme, Avicena, Maimònides, Nicolás de Cusa, Aristòtil, Bacon, Plató
Influencià:	Kant, Hegel, Davidson, Schopenhauer, Deleuze, Einstein, Leibniz, Goethe, Nietzsche, Althusser, Hardt, Negri, Fromm

Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.

A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catòlics i protestants.

Taula de continguts 1 Pensament de Spinoza 1.1 La realitat 1.2 La naturalesa humana 1.3 Coneixement humà 2 Bibliografia atribuïda a Spinoza 2.1 L'Ètica 3 Bibliografia i Referències 4 Enllaços externs

[edita] Pensament de Spinoza

[edita] La realitat

Com tots els racionalistes entén la realitat com a substància (allò que no necessita de cap altra cosa per existir) però la porta a les seves últimes conseqüències: no hi ha més realitat o substància que Déu. Això significa que les substàncies creades no poden existir. Però, aleshores, què és la natura?

Per Spinoza només hi ha una resposta possible: Déu és la naturalesa (Deus sive natura). Déu és la causa immanent i no transcendent de l'Univers (concepció panteista de la realitat).

De l'única substància existent, allò que l'enteniment en capta com a essencial són els atributs. Déu o la naturalesa té un nombre d'atributs infinit dels quals nosaltres només coneixement el pensament i l'extensió.

D'altra banda, cada un d'aquests atributs es concreta en modes que són els éssers particulars. Això vol dir que les coses només són concrecions limitades de la substància.

[edita] La naturalesa humana

Cos i ànima humanes són modes de l'única substància que existeix. L'ànima forma part de l'enteniment diví i el cos de la seva extensió. I com que en Déu hi ha un estricte paral·lelisme entre l'ordre de les idees i el de les coses, aquest també es dona en l'ésser humà. D'aquesta manera, el problema de la comunicació de les substàncies desapareix.

[edita] Coneixement humà

Com que l'ésser humà no és Déu, de la mateixa manera que la part no és el tot, no tots els nostres coneixements són adequats. Spinoza planteja tres nivells de coneixement:

• Sensible: coneixement imprecís de la realitat.
• Racional: aporta veritats universals i necessàries.
• Intuïtiu: coneixement de les idees innates i del seu fonament comú: Déu.

[edita] Bibliografia atribuïda a Spinoza

Un llistat complet dels llibres de Spinoza podria ser el següent:

• Principis de filosofia caresiana (1663).
• Tractat teològico-polític (1670).
• Ètica demostrada segons l'ordre geomètric.
• Tractat polític.
• Tractat de la reforma de l'enteniment.
• Breu tractat.

De tots els llibres de Spinoza, només els dos primers d'aquesta llista foren publicats en vida del filòsof (la resta són pòstums). Malgrat això, el pensament de Spinoza fou famós a tota Europa, tenint aquest els seus admiradors (Leibniz) com bastants detractors. És un fet que el pensament de Spinoza fou mal vist per amplis sectors de la religió catòlica, protestant i jueva. Tanmateix, també és indubtable que el pensament de Spinoza fou important en l'evolució del pensament de Kant, i encara més en el de Hegel.

[edita] L'Ètica

L'Ètica demostrada segons l'ordre geomètric o senzillament Ètica, considerada generalment l'obra més important de Spinoza. Fou publicada de manera pòstuma el 1677, uns mesos després de la mort de Spinoza el mateix any.

Conté 5 capítols:

1. De Déu.
2. De la naturalesa i origen de l'ànima.
3. De l'origen i naturalesa dels afectes.
4. De la servitud humana, o de la força dels afectes.
5. Del poder de l'enteniment o de la llibertat humana.

[edita] Bibliografia i Referències

- Beltrán, Miquel (1998): Un espejo extraviado. Spinoza y la filosofía hispano-judía. Riopiedras. Barcelona.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baruch Spinoza

• Dossier Spinoza (a cura de Ramon Alcoberro)
• Spinoza a l'Enciclopèdia Catalana