Barx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barx
Localització

Localització de Barx respecte del País Valencià Localització de Barx respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Manc. de la Valldigna
Gandia
Gentilici Barxer, barxera
Predom. ling. Valencià
Superfície 16,10 km²
Altitud 325 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
1.335 hab.
82,92 hab/km²
Coordenades 39° 00′ 52″ N, 0° 18′ 06″ O / 39.01444,-0.30167Coord.: 39° 00′ 52″ N, 0° 18′ 06″ O / 39.01444,-0.30167
Distàncies 65 km de València
14,1 km de Gandia
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
4 PP, 2 PSPV, 2 PdBarx i 1 Compromís
María Hernandís Boigues (PP)
Codi postal 46758
Festes majors Del 21 al 27 d'agost
Patró/Patrons Divina Pastora i Sant Miquel Arcàngel
Web

Barx és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

Geografia [modifica]

El municipi s'enclava en una petita vall endorraica entre les serres de Buixcarró i Mondúver. L'orografia està marcada pels dos grans poljes, el de Barx i el de la Drova, típiques del modelat càrstic que caracteritza la zona. El poble se situa sobre el pic de Penyalva, a 342 m. d'altitud. Aquest tipus de terreny ha propiciat la formació d'avencs com el de la Donzella o de l'Aldaia, coves com les de les Malladetes i la del Suro; totes elles d'important interés espeleològic. Trobem nombroses fonts com ara la de l'Om i la del Molí.

Destacar el paratge de la Drova, antic lloc d'estiueig dels monjos del monestir de la Valldigna i de veïns dels municipis propers com Gandia, Tavernes de la Valldigna o València.

Límits [modifica]

Simat de la Valldigna Xeresa
Simat de la Valldigna Brosen windrose-fr.svg Gandia
Xeresa
Quatretonda Pinet Gandia

Accés [modifica]

s'accedeix per la comarcal CV-675 des de Simat després de superar un estret i perillós port de muntanya, o bé des de Gandia.

Història [modifica]

Hi ha importants restes prehistòriques, entre les que destaca la Cova de les Malladetes un dels principals jaciments arqueològics de l'estat. El topònim Barx deriva, bé de Barx-al-Jabál (vall entre muntanyes) o bé de Burj al-Jabál (torre en les muntanyes) denominacions del període musulmà prou explícites del seu origen. Pertangué al monestir de Santa Maria de la Valldigna fins que es convertí en municipi el 1838.

Demografia i economia [modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009 2011
972 994 1.075 1.203 1.180 1.251 1.250 1.423 1.379 1.423 1.477 1.360

Hi ha 1.360 habitants segons L'INE (2011), de gentilici barxers. Durant tot el segle passat va sofrir una forta despoblació deguda a l'emigració, molta d'ella cap a França, des de la dècada dels vuitanta, però, ha trobat una estabilitat demogràfica recolzada en el sector serveis pel fet de ser l'únic poble de muntanya de la Safor.

Administrció [modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Olmos García AEIPD
1983 - 1987 Francisco Olmos García AIPB
1987 - 1991 Francisco Olmos García AIPB
1991 - 1995 Bernardo Castelló Climaco PSPV
1995 - 1999 Francisco Olmos García (Moció PP+PSPV)

Miguel Chaveli Palomares

AIPCB

PP

1999 - 2003 Antonio Sabater Vidal (Moció PP+GM)

María Hernandís Boigues

UV

GM

2003 - 2007 Evarist Donet Donet (Dimissió)

María Hernandís Boigues

BLOC

PP

2007 - 2011 Miguel Miñana Climent PSPV
Des del 2011 María Hernandís Boigues PP

Monuments [modifica]

Al poble, que antigament estava voltat per una tanca amb una única porta d'accés, podem trobar edificis del segle XIX i també:

  • Església de Sant Miquel arcàngel. Inaugurada en 1873.
  • Font del Racó. Del segle XVIII.
  • La Nevera. Antiga nevera del segle XVIII per a l'emmagatzemament de neu durant l'hivern
  • Les basses de la Drova. Del segle XVIII foren construïdes pels monjos per al regadiu de les hortes.
  • Riuraus. Diversos riuraus, vestigi del passat panser del poble, localitzats a la partida les Eretes.[2]

Llocs d'interés [modifica]

  • Coves de les Malladetes i del Parpalló. Es tracta dels jaciments arqueològics més importants de la regió mediterrània peninsular. Foren intensament habitades durant el periode del paleolític superior, i en elles s'han trobat nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o bé temes geomètrics, abstractes.
  • Mondúver. Magnífic mirador cara a la mar Mediterrània. Al seu cim hi ha un complex de repetidors de telecomunicacions.

Festes i celebracions [modifica]

Cartell Festes de Barx, 2010.

Les festes patronals se celebren la tercera setmana d'agost en honor als patrons del poble la Divina Pastora i Sant Miquel Arcàngel.

Gastronomia i tradicions [modifica]

A Barx trobem bons embotits i encara roman certa tradició cistellera amb la fabricació de cabassos de palma.

Referències [modifica]

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barx Modifica l'enllaç a Wikidata