Basílica de Maxenci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ruïnes de la Basílica de Maxenci a Roma.

La Basílica de Maxenci estava situada al fòrum de Roma. Era un dels edificis romans més importants destinat a l'administració de justícia, i als tractes comercials. La seva forma i la seva planta van ser copiades a l'era cristiana per construir les primeres esglésies. Tenia una planta de tres naus, una central i dos laterals.

La Basílica de Maxenci es va iniciar l'any 306 dC sota el mandat de l'Emperador Maxenci, però no va ser acabada fins al 312 dC, ja en el mandat de l'Emperador Constantí.

Estructura

La basílica de Maxenci està dividia en tres naus, una central i dues laterals. La nau central tenia una alçada de 35 metres, 3 metres més que les naus laterals, i 80 metres de llarg, a més d'una amplada major que les laterals. Estava coberta (la nau central) per voltes d'aresta, que repartien el pes puntualment a sengles contraforts. L'espai entre aquests contraforts es va aprofitar cobrint-se amb voltes de mig punt acotades amb un mur sense funció portant. Aquests espais constituïen les naus laterals. Així doncs, l'estructura de la basílica de Maxenci és murària, i les grans columnes de marbre tenen una funció estrictament decorativa (la prova és que han caigut, i encara es conserven les mènsules, o part d'elles). Atès que els murs contraforts estaven sobredimensionats, s'hi van practicar obertures o portes, que permetien el pas per les naus laterals mentre a la nau central s'estaven celebrant judicis o reunions, evitant així el col·lapse funcional de l'edifici. La il·luminació es produïa a través de les finestres de les naus laterals, i a través de finestres termals (semicirculars), obertes aquestes últimes en la nau central, de major altura que les laterals.

Decoració

Allotjava una estàtua colossal de Constantí construïda en marbre i bronze daurat. Algunes parts d'aquesta estàtua es troben al pati del Palau dels Conservadors al Campidoglio de Roma. La decoració principal es concentrava en les columnes de marbre i sobretot en el teginat de les voltes de mig punt. Aquest enteixinat, a més de ser decoratiu, reduïa el pes propi de les voltes i feia la construcció més econòmica.

Actualment de les ruïnes segueix en peu la paret nord.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Maxenci

Coord.: landmark 41° 53′ 30″ N, 12° 29′ 18″ E / 41.891775°N,12.488446°E / 41.891775; 12.488446