Basílica de Santa Maria Major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a l'església principal de Montblanc, vegeu Santa Maria de Montblanc.
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Santa Maria Major
Basílica de Santa Maria Major
Basílica de Santa Maria Major
Informació
Localització Roma
Itàlia Itàlia

Tipus Cultural
Criteris i,ii,iii,iv,vi
ID 91
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1980 (4a sessió)
Extensió 1990 (14a sessió)
Coordenades 41° 53′ 50.2″ N, 12° 29′ 56.7″ E / 41.897278°N,12.499083°E / 41.897278; 12.499083
* Segons les regions de la UNESCO.

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu. El sobrenom de Basílica Liberiana li ve donat en honor al papa Liberi, ja que s'identifica amb la basílica profana que aquest devia cristianitzar, al segle IV, segons una llegenda per commemorar el miracle d'una nevada el mes d'agost; d'aquí l'altre sobrenom de Santa Maria de la Neu.

Juntament amb Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs, és una de les quatre basíliques majors de la ciutat i, juntament amb Sant Llorenç Extramurs, una de les cinc basíliques patriarcals associades amb la Pentarquia. Construïda sobre un temple pagà de Cíbele, Santa Maria Major és (juntament amb Santa Sabina, una mica posterior) l'única església romana que conserva la planta estrictament basílical i l'estructura d'arquitectura paleocristiana primitiva. L'alçat, en canvi, no es manté en el seu estat original a causa dels diversos projectes de construcció addicionals (gairebé tots intentant imitar l'estil primitiu) i els danys del terratrèmol de 1348.

El nom de l'església reflecteix dues idees de grandesa, d'una banda la d'una basílica major en oposició a una basílica menor, i també la de la Verge Maria, com a veritable Mare de Déu. En grec aquesta doctrina és coneguda com a theótokos (literalment, 'mare de déu'), i fou oficialment adoptada al Concili d'Efes l'any 431. La basílica de Santa Maria Major és el lloc més gran i important dels dedicats a Roma al culte marià.

Després que el papat d'Avinyó acabés formalment i els papes tornessin a Roma, la basílica de Santa Maria Major es va convertir temporalment en palau papal a causa de l'estat de deterioració en què es trobava el palau del Laterà. La residència papal es va traslladar posteriorment al palau del Vaticà, en el que actualment és la Ciutat del Vaticà.

L'organista titular de Santa Maria Major ha estat durant molts anys el músic igualadí Joan Paradell i Solé.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Santa Maria Major