Basílica de Santa Maria de Vilafranca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basílica de Santa Maria de Vilafranca
Façana de la basílica
Façana de la basílica
Situació
• Territori Catalunya
• Província Barcelona
• Comarca Alt Penedès
• Municipi Vilafranca del Penedès
• Coordenades 41° 20′ 49″ N, 1° 41′ 49″ E / 41.346964,1.697036Coord.: 41° 20′ 49″ N, 1° 41′ 49″ E / 41.346964,1.697036
Fitxa tècnica
Estil Gòtic i neogòtic
Començament 1285
Consagració 1484
Diòcesi Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Dimensions 34 x 15 m

La Basílica de Santa Maria de Vilafranca és a la Plaça de Jaume I, al centre del nucli medieval de la població de Vilafranca del Penedès, a la comarca de l'Alt Penedès.

Història[modifica | modifica el codi]

Vilafranca va experimentar un gran desenvolupament econòmic, social i de poder eclesiàstic durant el segle XIII, època que es decideix una nova construcció de l'església de Santa Maria, sobre les restes d'altra anterior del segle XII. Els gremis i confraries van ser els que més van aportar per a la seva realització a partir de l'any 1285, encara que la seva consagració va ser l'any 1484. L'any 1903 va iniciar-se el projecte per finalitzar la façana en el seu estil gòtic original, obra que va finalitzar l'agost de 1905, donant-li l'aspecte que es pot veure actualment, amb els dos campanars. El papa Benet XV l'any 1920 la va elevar a la categoria de basílica menor.

Amb les ventades de començaments del 2009 es van desprendre uns fragments de pedres dels campanars de la façana principal. Això va comportar una revisió de l'estructura, que es va fer extensiva a tot l'edifici, i que va posar de manifest importants deficiències a tota la construcció. A partir d'aquí, a finals d'any es va formar la Comissió que porta endavant el projecte Santa Maria 2020, que mitjançant diferents fases ha de rehabilitar tota l'església i preservar-la pel futur, com unes de les peces més destacades del patrimoni arquitectònic de Vilafranca del Penedès. La primera fase consisteix en la reparació de la façana principal, amb els dos campanars i la creu. Les obres van iniciar-se al juliol del 2010 i van finalitzar el 16 de desembre de 2010. Actualment s'està planificant la segona fase, i tots els interessats poden apadrinar una pedra i fer aportacions econòmiques per participar en les obres de restauració i reparació de l'edifici.

Per conèixer la història de l'edifici l'Ajuntament de Vilafranca organitza visites comentades periòdicament.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Entrada de Sant Fèlix, davant la basílica, durant la Festa Major de Vilafranca

Consta d'una sola nau, dividida en cinc trams i amb una planta de 34 x 15 metres. L'absis és de planta poligonal separat per contraforts interiors, que formen les capelles, cobertes amb volta de canó apuntades, els murs d'aquestes capelles es troben grans vitralls, realitzades els anys cinquanta del segle XX, per haver estat destruïdes degut a la revolta de l'any 1934.

La seva edificació presenta un caràcter primari gòtic, amb columnes adossades que sostenen les voltes de creueria de la nau i amb grans contraforts interiors, on s'allotgen les capelles. S'aprecia certa desigualtat entre el tram absidal, més lleuger i la resta de la nau un poc més pesat.

La cripta correspon a l'any 1561 i va ser construïda sota el presbiteri. El seu accés des del passadís de la nau, sota de l'altar, va modificar-se el 1964 pel que hi ha actualment, obert al mur al costat de la porta lateral. Històricament havia acollit el Santíssim Sagrament, i des del 1700 les relíquies de Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès. Aquestes relíquies només s'exhibeixen el dia de Sant Fèlix, el 30 d'agost, dia central de la Festa Major de Vilafranca. L'actual altar de Sant Fèlix és del 1916, ofert juntament amb l'Enterrament de Crist, pel Bisbe Torras i Bages, i són obra de l'escultor Josep Llimona.

La porta lateral, durant anys entrada principal, dita de Santa Maria i antigament Dels capellans, és de finals del segle XIII, amb restes de policromia romànica. La seva façana principal és d'estil neogòtic, realitzada l'any 1903, afegint dues torres i engrandint la rosassa de damunt del pòrtic. El campanar de planta octogonal, és del segle XIX, està coronat per la imatge d'un àngel i situat a la dreta de la capçalera del temple.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Maria Lluïsa Ramos Catedrals, monestirs i grans edificis religiosos Barcelona: Geoestel, 2005. ISBN 84-96295-15-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Santa Maria de Vilafranca