Basajaun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basajaun.
Basajaun i Basandere.

El basajaun és personatge de la mitologia basca, amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga. Un dels seus peus té planta circular. Viu als boscos i cavernes.[1] La seva dona és la Basandere.[2]

Juntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya a la mitologia basca. És el geni protector dels ramats d'ovelles. Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar. Els ramats indiquen la seva presència sonant unànimement l'esquella.

Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix como el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat. Als orígens, els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martintxiki o Sant Martinic qui els hi arrabassa el secret per a divulgar-lo a la humanitat. Són generalment retratats com a personatges positius, avisant amb xiulets quan s'apropa una tempesta i vigilant els ramats durant la nit perquè els pastors puguin dormir tranquils. A canvi, els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen.

Aquest ésser mitològic també existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto, on rep els noms de Basajarau, Bonjarau o Bosnerau.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Mercedes Aguirre i Alicia Esteban, Cuentos de la mitología vasca
  2. José Miguel de Barandiaran Ayerbe. «Cavernas y seres míticos». Auñamendi Eusko Entziklopedia [Consulta: 14 setembre 2013].